En aquests darrers dies i mesos que parlem del Finançament que necessita Catalunya , algú pot interpretar que només parlem de xifres i xifres però cal explicar bé que darreres d’aquestes xifres,estem parlant de serveis, infrastructures, equipaments, en definitiva desenvolupament pel nostre País.
Fa molts anys que Catalunya pateix dèficits econòmics i també dèficits d’inversió estatal , tal i com en determinades vegades s’ha denunciat.
Unes dades al respecte :
Catalunya té més quilòmetres d’autopistes de peatge que autovies o autopistes lliures depenents de l’Estat.
Catalunya (i també La Rioja) és l’únic territori amb més autopistes que autovies 640 km d’autovia enfront als 658 km. d’autopistes.
Que l’Estat ha invertit poc a Catalunya, per exemple en carreteres, ja ho hem dit reiteradament, però algunes dades extretes de l’anuari estadístic 2007 del propi Ministeri de Foment, ens donarà la mesura exacte del que representa realment això:
- Només el 14’2 % del pressupost total destinat a actuacions per millora de les carreteres.
- Del pressupost total el 2’9 % es destina a noves vies de calçada única.
- El 9’5 % del pressupost total es destina a actuacions de conservació i seguretat vial de carreteres.
- El 8’5% del pressupost total va destinat a vies de gran capacitat.
El que es demostra amb les dades a les mans és que no s’actua amb els criteris que ells políticament diuen defensar. És lògic pensar que aquells territoris com Catalunya i La Rioja que disposen de menys autovies lliures de peatge , haurien de ser els escollits per prioritzar i incrementar la programació i execució d’aquestes inversions.
Ni Solidaritat NI EQUITAT. El filosòf Aristòtil deia que l’equitat és la justícia aplicada a cada cas.