dimecres, 1 de febrer de 2012

SERVEIS PÚBLICS. INTERESSOS PRIVATS.

Aquest dies, s’ha comentat molt si l’ajuntament de Barcelona tenia o no que allargar l’hora del tancament del metro de la ciutat atès que el partit contra el Madrid es va acabar a pocs minuts de les dotze, hora en que tancava el servei del transport de Barcelona. I que la decisió de no perllongar el servei va deixar moltes persones caminant per la ciutat.
En un moment en que les administracions hem de mirar i valorar cada un dels euros que gastem, s’ha d’analitzar aquesta decisió des de tots els paràmetres possibles. Quí ha de pagar el futbol “after hours”?.
I podem començar pels protagonistes del partit de futbol, podem seguir pels directius del Barça i del Madrid. Podem seguir amb les televisions que compren els drets i els venen a mig món. Totes aquestes persones, amb interessos absolutament legítims, han fet del futbol i del seu entorn la seva manera de guanyar-se la vida.
Si valia 30.000 euros allargar una hora el servei de metro de Barcelona, per què ho teníem que pagar entre tots els ciutadans, de Barcelona o de Catalunya? No seria més adient que fossin els interessos privats , perquè no  Canal +, doncs al capdavall són ells que acaben decidint  aquest horari tant tardà.
Em consta l’esforç de tot l’equip de govern de la ciutat de Barcelona, per fer igual o més amb menys. Com ho estan fent la gran majoria d’ajuntament del nostre país. Jo mateixa com alcaldessa de Calella, és una reflexió diària. I aquesta paradoxa, que s’exigeix a les administracions que participin de manera molt important a finançar directament o indirecta els grans esdeveniments culturals, esportius, de masses, exigeix cada dia una nova reflexió.
L’ajuntament de Barcelona, per un partit de la màxima rivalitat ha de mobilitzar serveis, policies ordenant el trànsit, retirant vehicles mal aparcats, brigades netejant els carrer pròxims, i un llarg etc. I us ben asseguro que una hora de policia municipal o de les brigades municipals  val molts diners. Podem parlar de la seguretat, dels serveis que els mossos d’esquadra han de prestar. I no solament amb el Barça, tot i que és un dels principals esdeveniments. Concerts, maratons, festivals, etc.
Alguns legítimament  fan activitats, moltes força rendibles, i l’administració paga una part important de les despeses generades, algunes vegades amb retorn ciutadà i d’altres no.
I és que cada vegada més, a les administracions ens hem de preguntar, a qui serveix una despesa, en quins termes i sobretot, qui paga la festa.