dissabte, 14 de gener de 2012

La crisi segons Einstein


No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir a persones i països, perquè la crisi porta progressos.
La creativitat neix de l'angoixa com el dia neix de la nit. És en la crisi on neixen la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi es supera a si mateix sense quedar superat. Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més els problemes que les solucions.
La veritable crisi és la crisi de la incompetència.
Els problema de les persones i els països és la mandra per trobar les sortides i solucions. Sense crisi no hi ha reptes, sense reptes la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi tot vent és carícia.
Parlar de crisi és promoure-la, i callar durant la crisi és exaltar el conformisme.
En comptes d'això, treballem de valent. Acabem d'una vegada amb l'única crisi amenaçadora: la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.”
Albert Einstein
1879-1955

Aquestes són paraules d'un savi respectat. Aquestes reflexions no són pura teoria sinó la constatació d'una de les lleis més importants de la vida.
El món com el coneixem, el benestar actual, és fruit dels esforços per apartar el conformisme i superar les crisis de les generacions que ens han precedit. Si volem superar els greus problemes d'avui, cal que emprenguem un camí de canvi; cal qüestionar-nos moltes coses tal com les hem fet fins ara.
Vivim en un món canviant i no tornarem a viure com abans de la crisi. Podem viure encara millor, amb més justícia i més equitat, si afrontem els nous reptes amb noves respostes, si treballem plegats amb força i determinació. En cap cas hi arribarem si ens guanyen la mandra, l'immobilisme, l'enyorança o el conformisme resignat.