“ No
pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix. La crisi
és la millor benedicció que pot succeir a persones i països,
perquè la crisi porta progressos.
La
creativitat neix de l'angoixa com el dia neix de la nit. És en la
crisi on neixen la inventiva, els descobriments i les grans
estratègies. Qui supera la crisi es supera a si mateix sense quedar
superat. Qui
atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu
propi talent i respecta més els problemes que les solucions.
La
veritable crisi és la crisi de la incompetència.
Els
problema de les persones i els països és la mandra per trobar les
sortides i solucions. Sense crisi no hi ha reptes, sense reptes la
vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits.
És en la crisi on aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi
tot vent és carícia.
Parlar
de crisi és promoure-la, i callar durant la crisi és exaltar el
conformisme.
En
comptes d'això, treballem de valent. Acabem d'una vegada amb l'única
crisi amenaçadora: la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.”
Albert
Einstein
1879-1955
Aquestes
són paraules d'un savi respectat. Aquestes reflexions no són pura
teoria sinó la constatació d'una de les lleis més importants de la
vida.
El
món com el coneixem, el benestar actual, és fruit dels esforços
per apartar el conformisme i superar les crisis de les generacions
que ens han precedit. Si volem superar els greus problemes d'avui,
cal que emprenguem un camí de canvi; cal qüestionar-nos moltes
coses tal com les hem fet fins ara.
Vivim
en un món canviant i no tornarem a viure com abans de la crisi.
Podem viure encara millor, amb més justícia i més equitat, si
afrontem els nous reptes amb noves respostes, si treballem plegats
amb força i determinació. En cap cas hi arribarem si ens guanyen la
mandra, l'immobilisme, l'enyorança o el conformisme resignat.