Tot apunta que la crisi encara ha d’ensenyar les dents durant un cert temps. Segurament tot l’any 2010. La situació de les finances municipals no serà per tirar-hi coets, i ara notarem la mala gestió política d’aquests anys. S’han incrementat de manera desmesurada les despeses fixes finançades amb ingressos que tècnicament són fixos, però que tots sabem i sabíem que eren extraordinaris i produïts pel cicle econòmic de la construcció. Ara, el mateix govern de Madrid parla d’aprimar les nòmines dels ajuntaments.
El desenvolupament del POUM seguirà encallat. Primer per la no acceptació per part d’aquest govern de la feina feta per l’anterior. Han modificat el planejament derivat aprovat en els darrers mesos de l’època Basart-Gaset.
Es cert, i gràcies als ajuts Zapatero destinats a tots els ajuntaments de l’Estat Espanyol , que es consolidaran obres que segur que són importants. Ara hem inaugurat la Riera, aquest any es farà el carrer Sant Joan i el final del carrer Esglèsia. Però amb quins criteris ? Cal afegir a més, precipitacions en les decisions, manca d’informació amb els afectats i poca capacitat d’escoltar a quí els hi suggereix d’altres qüestions, són els trets més destacats del tarannà de l’actual equip de govern municipal.
Per Calella, la meva carta al Reis és també de canvi de tendències. I també, amb la mirada posada en les eleccions de l’any 2011, la necessitat de consolidar una llista municipal potent, molt similar a la de fa 3 anys, doncs per alguna cosa varem guanyar de manera clara amb aquesta llista. Amb retocs a la llista i incorporació de noves persones, noves idees.
Per Calella, necessitem objectius a llarg termini, realitzant el mapa d’equipaments esportius, culturals, educatius, sanitaris, d’aparcaments. Necessitem definir la façana marítima. Però el més important és que necessitem donar un sentit global a tot plegat. Ara, com diu un amic, som la Calella dels pedaços. La Calella de les improvitzacions.