És evident que aquests darrers dies l’actualitat política ve marcada essencialment pel famós editorial del 12 diaris catalans sota el títol de La Dignitat de Catalunya. La reivindicació del mot dignitat ha agafat una autèntica embranzida arran d’aquesta editorial. He assistit o participat a diverses reunions o taules rodones públiques aquesta última setmana i, independentment del que es tractava a cadascuna d’elles, la paraula dignitat era reivindicada i prenia voluntàriament una força important en els debats.
Segons la Viquipèdia la dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans, però en l’actual context emocional de tot catalanista que viu i pateix el nostre País, recau en aquesta expressió, la compensació a tots els dèficits que com a comunitat sociològica vivim patint d’ençà fa molt de temps.
L’editorial ha esdevingut un gran revulsiu i un generador d’emocions important i que pot permetre, també, cohesionar una adhesió comunitària que des de diferents àmbits vagi engrandint la nostra autoestima col·lectiva. El fet històric realitzat per aquests diaris ens porta a interpretar que la dignitat ciutadana havia arribat a uns límits inadmissibles per qualsevol societat. Ahir mateix, una persona em va parar pel carrer per dir-me: "Aquesta setmana m’he sentit orgullosa de ser catalana". Les "bones emocions" són molt necessàries per qualsevol projecte de País i, sens dubte, aquesta editorial ha esdevingut un gest que ha sacsejat i ha provocat que molts ciutadans d’aquells que definim com ciutadans d' "a peu" es sentin més confiats amb el nostre propi País. Confiats, orgullosos i dignes de pertanyia a aquest petit País de la Mediterrània que és Catalunya.
Alguns opinen que aquest gest és producte de la manca de credibilitat dels partits polítics però, al meu entendre, una societat forta és aquella que batega i es compromet, de punta a punta de cada racó, de cada sector o àmbit i que encoratgen, empenyen i recolzen quan escau els representants polítics. La dignitat ciutadana aquests darrers dies ha crescut de manera notable i amb ella les emocions col·lectives de molts i molts ciutadans catalans. L’editorial La Dignitat de Catalunya ha esdevingut l’editorial de les emocions renovades. Ciutadà digne, País dignificat. Que així sigui!
Article publicat al TRIBUNA.CAT