La Fundació Catalanista i Demòcrata Trias Fargas , ha editat un opuscle amb una relació de dades econòmiques que explica amb claredat quin és el cost de l’espoli que pateix Catalunya.
Uns exemples clars :
1.-El sistema de finançament de les comunitats autònomes es va pactar amb dades del 1999 per cobrir les necessitats en funció de la seva població . L’any 1999 la població a Catalunya era de 6.207.533 d’habitants, el 2.006 era de 7.134.697. El càlcul de les necessitats el 2008 continua basant-se en les dades de la població del 1999 però hi hagut un increment de població del 15 %.
És evident que amb aquest sistema no hi ha prou recursos per finançar els principals serveis traspassats: Educació, Sanitat, Serveis Socials, etc.
2.- L’Estat Espanyol practica una redistribució per anivellar les Comunitats Autònomes més productives amb les que ho són menys. Un cop feta aquesta redistribució Catalunya acaba disposant de menys recursos que la mitjana. És a dir , si a Catalunya partim d’uns ingressos per impostos de 124 €/habitant, després de la redistribució queda en 96, per sota fins i tot de la mitjana (100). Aquest excés d’aportació fiscal provoca que Catalunya passi a disposar de menys recursos que altres comunitats autònomes receptores.
El sistema d’anivellament fiscal espanyol és l’únic al món que un cop aplicada la redistribució canvia la posició de les comunitats donants en recursos per habitant. Així doncs, Catalunya passa de la 3ª a la 11ª posició.
3.- Una quarta part de les autopistes de l’Estat Espanyol, el 23’37 %, estan ubicades a Catalunya . En canvi , la proporció s’inverteix en km d’autovies (sense peatges) : a Andalusia; 1.890; a Madrid 614; i a Catalunya 382 km.
Aquestes dades són extretes dels anuaris estadístics del Ministeri de Foment (1991-2006).
4.- Més de la meitat , un 54´3 % de les inversions d’AENA durant el període 1991-2006 es van concentrar a Madrid , mentre que els aeroports catalans només s’hi va destinar el 14’5. Segons dades del mateix Ministeri de Foment.
Aquestes són algunes de les conseqüències de l’espoli fiscal de Catalunya i per tant de la pèrdua de competitivitat de Catalunya com a país i aquesta insuficiència financera impedeix també que la ciutadania de Catalunya pugui gaudir dels serveis públics de qualitat i adequats que es mereixen.
Fem córrer aquesta informació, ajuda a que tothom sàpiga de que parlem -amb dades clares- quan denunciem l’espoli fiscal de Catalunya.