dimecres, 29 d’octubre de 2008

SOBRE LA CRISI ECONÒMICA II

Comentava en l’anterior post que faria avinent una sèrie de dades , que al meu entendre, són molt preocupants del que representa aquesta crisi en diferents paràmetres de la nostra societat, i alguns dels quals són els següents :

Pèrdua del dinamisme del creixement econòmic d’un 3’6% al 2007 a 1’8 % el 2008 i els entesos diuen clarament que s’agreujarà el proper 2009.
  • Inflació elevada , 4’5 % la més elevada dels darrers 13 anys.
  • Creixement de l’atur . 600 aturats per dia.
  • L’índex de pobresa no para de créixer fins un 19%.
  • Creixement dels tipus d’interès . L’euribor del 3’4% el juny 2006 al 5’3% el juny del 2008.
  • L’esforç per fer front a la hipoteca ha augmentat un 24% .
  • El cost d’omplir el dipòsit de gasoil ha augmentat 18 euros.
  • Els productes bàsics s’han encarit de manera important.
Malgrat aquest escenari, gens amable, no volem ni podem caure en el desànim col.lectiu res pitjor que això per remuntar aquesta situació tant i tant difícil. En aquest línea anaven tots els especialistes que aquest passat cap de setmana i en el marc de l’Escola de Tardor de CDC varen participar economistes tant il.lustres com Andreu Mas-Collel, F.Xavier Mena, Heribet Padrol, etc, recomaven prudència però sobretot esperança en el futur.

Entre d’altres qüestions varen dir per exemple que l’economia mai porta a una apocalipsi. L’economia sempre se’n surt. Aquesta crisi arriba en un moment d’ennuegament mundial. Només pot recuperar-se amb l’economia productiva (autònoms, empresaris, administracions públiques, etc).

Aquesta crisi canviarà “l’entorn” i els paràmetres . La capacitat de gestionar les dificultats amb lideratge és l’única solució per poder participar del canvi de l’entorn proper.

Recuperar valors en l’economia: responsabilitat, rigor i equilibri en les decisions són cabdals . La pèrdua de referència ha estat un dels gran errors en aquests darrers temps.

En definitiva, cal posar en marxa un programa econòmic, pressupostos 2009 Estat/Catalunya que aporti solucions i millores a la nostra economia , cal un govern per Catalunya fort, cohesionat amb les idees clares, que s’impliqui, que prengui decisions. Catalunya i els catalans ho necessiten. No val a badar.