Es prou conegut la feina que fan arreu del món els Casals Catalans, mantenint la llavor de la catalanitat a molts quilòmetres de distància del País que els ha vist néixer.
Poder gaudir de la companyia d’aquests catalans amb un sopar , a on també les visions de la política catalana amb distància és sens dubte una oportunitat de reflexió, amb la serenor que imposa no veure’s sotmesos a la pressió mediàtica que oferim sovint tots els partits polítics.
Sentir-se català en terra forània i alhora agraït per la terra que els acull, és sens dubte la bona disposició personal que he vist amb la trobada que he tingut amb el Casal Català de Tenerífe.
Casal Català que a més hi ha una representació de Calellencs importants. Esteve Pedemonte, Carles Sagrera, Jimmi, són part dels membres més actius que juntament amb en Rafael Estartús i Ferran Freixas, empresaris turístics, varem poder compartir, a partir d’una invitació que em varen fer com a Senadora, una trobada a on varem parlar de diverses qüestions, com per exemple; l’actual situació econòmica respecte al turisme, la política catalana i el seu futur en un model d’Estat confós així com del cada vegada més consolidat, nacionalisme espanyol, del qual mai se’n parla massa.
Tot un plaer aquesta trobada i l’acollida que em van fer, a ells mostrar el meu agraïment més profund per tot el treball d’anar consolidant la llavor de la catalanitat, fora dels límits del nostre País.