Malauradament aquests darrers temps són notícia, la desaparició de personatges que han fet molt per Catalunya i per la seva supervivència com a Nació.
No descobriré res de bell nou pel que fa a la gran talla humana, intel.lectual i política de l’historiador Josep Benet, però tinc la necessitat de retre-li aquest petit homenatge des d’aquest humil bloc.
Jo vaig formar part de la gran quantitat de persones que el varem votar en aquelles primeres eleccions al Senat. Qui m’hagués dit en el temps que justament en aquests dies de presentació de credencials meves al Senat , coincidiria amb la desaparició del més il.lustre dels Senadors Catalans.
Il.lustre per les seves idees catalanistes ; il.lustre pel seu compromís amb el País; il.lustre pel seu empeltament de sentiment i amor envers a la nostra Nació;il.lustre pel seu coratge com a lluitador anti-franquista; il.lustre per mantenir-se fidel als principis del II Congrés Catalanista; il.lustre per decidir quedar-se i no marxar cap a l’exili; il.lustre per mantenir viva la resistència dia a dia.
Aquest propers dies esta previst la presentació del primer volum de les seves memòries “ De l’esperança a la Desfeta” (1920-1939). Tant de bo que aquest títol no sigui premonitòria del que serà del Catalanisme, avui una mica més orfes encara amb la seva desapaició, ens podem trobar que l’esperança que representava tots els temps de la transició democràtica i restauració de l’autogovern de Catalunya , pugui esdevenir en el futur la desfeta dels partits catalanistes , ocasionada per una llei electoral espanyola que limiti o faci desaparèixer de les Corts els partits nacionalistes “perifèrics” , tal i com va denunciar ell mateix en una carta a Duran i Lleida en aquesta darrera campanya.
Benet, Més enllà de les Dretes i Esquerres. Catalanista d’alt nivell per un país com el nostre.