dimarts, 1 de setembre de 2015

Felipe González: De “pilot” de la democràcia a comparsa del PP




Es difícil de pair, comptant que això sigui possible, que un ex president que durant el seu mandat va tenir ministres acusats d’impulsar els GAL, a qui s’atribueixen 27 assassinats, pretengui donar lliçons d’ètica. Que això ho faci utilitzant el recurs recurrent i lamentable del nazisme, posant-se a l’alçada dels portaveus del PP ubicats a la dreta de la dreta, no es propi del president que va conduir Espanya en els primers passos d’una jove democràcia que deixava enrere 40 anys de dictadura. Que opini sobre el que convé als catalans, l’home el qual la seva ma dreta durant tants anys, l’incombustible Alfonso Guerra, es vantava d’haver passat el ribot a l’Estatut de Catalunya, no és de rebut.

A les primeres línies de la seva “carta als catalans”, Gonzalez recorda que fa temps que ha recuperat la seva condició de “senzill ciutadà”. I ho diu després d’anunciar que abandona el consell d’administració de Gas Natural on cobrava 127.000€/any argumentant que s’hi avorria, i quan molts encara recordem aquella imatge de iot i “puro” a les platges d’Eivissa, en una demostració de socialisme de dretes. Ningú li negarà la condició de ciutadà, però la majoria tenim un altre concepte de la senzillesa. Tot plegat no deixa de ser una forma de manual per perdre credibilitat i legitimitat.

Fa molt temps que he deixat de creure en les casualitats en política, i la carta de Gonzalez després del fotogràficament documentat sopar amb el Rei Juan Carlos, Aznar, Zapatero i Rajoy i abans de les eleccions més importants de la història de Catalunya, no pot ser casual. Com no és que al cap de dos dies, Aznar felicités públicament González pel contingut d’una carta que, ves per on, el PSC va fer seu.

Tampoc és casual que les càmeres de televisió arribin a la seu de la Fundació CatDem abans que un exercit de Guàrdies Civils que anaven a fer una feina que podrien haver fet entre dos agents i que passessin la tarda asseguts als sofàs de la recepció de la seu de CDC explicant-se les vacances mentre al carrer les televisions emetien en directe no se sap ben be que. Transparència, si. Espectacles, al teatre.

Hi ha qui parla perquè te boca, i hi ha qui no tenint-ne prou, a més, escriu. I ho fa sense aturar-se massa a pensar en si manté prou credibilitat o legitimitat per dir el que diu i oblidant que hi ha una única legitimitat inqüestionable; la dels ciutadans expressant-se a les urnes. Els ciutadans de Catalunya ens expressarem el 27 de setembre. Els del “Si” i els del “No”, i serà aleshores quan aquells que parlen i escriuen amb legitimitat qüestionable, hauran de demostrar si son capaços de respectar la legitimitat d’aquells que si que en tenen; els ciutadans. En el cas de Felipe González ja sabem que en pensa. Ho diu textualment quan afirma que “eso no va a ocurrir, sea cual sea el resultado electoral”. Us sona? Si, s’assembla molt a les paraules del president del Congreso, Jesús Posada, quan va dir, “voten lo que voten ... vamos a parar eso”.

I mentre tant El Mundo torna a intentar “guanyar les eleccions catalanes” publicant documents d’aquells i Felipe González anuncia una important presencia a la campanya catalana per joia del PSC. Diu que fins ara no havia pogut venir per qüestions d’agenda...

El que més em preocupa no és que no entenguin el que esta passant a Catalunya, el que més em preocupa és que no tinguin la més mínima intenció d’entendre-ho. Això si, hi ha una cosa que comencen a entendre -tal com demostren amb les seves actituds- i és que aquestes no seran unes eleccions autonòmiques més.