dimarts, 5 de novembre de 2013

Diplomats en “Vida”, màsters en esperança i doctors en felicitat





Al llarg de la nostra vida, tard o d’hora, topem amb algun moment en que el destí posa a prova la nostre capacitat d’entendre l’incomprensible. L’especie humana té la desafortunada virtut d’ignorar la salut fins que aquesta, per un motiu o altre, ens falla. La sensació de vulnerabilitat i d’indefensió que ens envaeix quan el nostre cos s’endinsa en el fosc camí d’una malaltia fa que moltes vegades oblidem omplir els dies de vida i ens resignem a omplir la vida de dies.

Aquestes situacions resulten especialment difícils de portar quan el pacient és un infant o una persona gran –que jo prefereixo definir com a gran persona-.

Pacients i familiars cerquen l’esperança en un anar i venir de bates blanques, de professionals a les mans dels quals lliuren tota la seva confiança. Escolten les paraules d’un metge intentant trobar-hi tot el positivisme possible i agraeixen els somriures del personal d’infermeria que vetllen per fer-nos saber que sempre hi són.

Però, ara fa unes setmanes, a l’Hospital de Calella, vaig tenir l’oportunitat de descobrir un personal fins ara desconegut en el catàleg de categories professionals de la sanitat; els “Pallassos d’Hospital”.

Entre la seriositat i la formalitat de la ciència que vetlla pel benestar dels pacients, els “Pallassos d’Hospital” escampen felicitat i somriures per tots els recons de les plantes de pediatria i el “sociosanitari”. Els seus medicaments son la ingenuïtat que, ben utilitzada, es converteix en el millor antídot per a qualsevol mal, capaç de guarir tant als malalts, com als seus familiars.

Somric, encara, quan recordo en Membrides, repartint cors entre una “clientela” sorpresa, entregant amb cadascun d’ells un bri d’estimació i de fraternitat.

Porten bata, si. No els importa si es de la seva talla, ni si el seu calçat reuneix les condicions que marca la normativa de prevenció de riscos laborals. Per a ells, l’estetoscopi no és altra cosa que una corbata original i les seves cares no les cobreix una mascareta de quiròfan, sinó un gran nas vermell.

Per molt que ho intenti, em sento incapaç d’explicar-vos amb paraules la feina que fan la gent de les associacions “Salut i Clowns” i “Papallassos”. Per això us convido a participar al festival que ens oferiran aquest cap de setmana (9 i 10 de novembre) en Gerard Borrell, la Companyia Doctor Bombolla, el Clown Silvar, els Saliclowns, en Pablo SuperStarrr, els Imperfectes Klowns i el ja prou conegut Toni Albà.

A tots ells, gràcies per demostrar-nos que un altre món és possible.