L’economista i filòsof Adam Smith, al segle XVIII, en el seu conegut llibre sobre economia “La riquesa de les Nacions”, va dir: “De la mateixa manera, la despesa que comporten (les grans infraestructures), la seva grandiositat i magnificència, s’ajustaran a allò que l’economia pugui assumir (...). Una carretera magnifica no pot travessar un territori desert on hi ha poc o gens de comerç, només perquè resulta que porta a la capital de l’administrador de la província o d’algun senyor a qui l’administrador considera convenient tenir content”.
Com us podeu imaginar pel seu nom, Adam Smith no era espanyol, però llegint-lo, be podria haver nascut en un racó amb bones vistes a la “meseta” de la Carrera de San Jerónimo”. Del que estic segura es de que els responsables d’infraestructures del govern Rajoy no han llegit el seu llibre i, si ho han fet, no l’han entès. Si ho haguessin fet, els hauria quedat cara de pòquer quan la memòria els recordés obres com les del TGV que uneix Toledo amb Cuenca i Albacete, que es va haver de suprimir perquè només hi viatjaven 16 passatgers al dia.
Diuen aquells que hi entenen que, per desdoblar una carretera, com a mínim ha de tenir una Intensitat Mitjana Diària (IMD) de 10.000 vehicles. Que diria Adam Smith si sabes que el govern Rajoy preveu destinar recursos a fer vint-i-quatre autovies amb un índex de mobilitat viària inferior a 10.000 cotxes i que suposaran una inversió total de 5.000 milions d'euros, mentre que la variant de Vallirana acumula 22 anys de retard; hi passen una mitjana de 30.000 vehicles cada dia.
L’any 2012, un de cada quatre trajectes d’AVE, només va tenir un passatger al dia, i només 16 trajectes van superar els 100.000 passatgers a l’any. Cada quilòmetre de TAV costa 18M€, als que hem d’afegir 100.000 euros de manteniment a l’any.
Després de 18 anys d’iniciar l’expedient informatiu, s’han construït 8 quilometres del desdoblament de la N-II a les comarques de Girona. Les obres per portar el tren a la T1 de l’aeroport d’El Prat no tenen data d’inici ni es preveuen en els pròxims anys. L’any 2012 la ministra de Foment va reconèixer que l’Estat tenia un deute amb Rodalies de Catalunya per valor de 3.648M€; l’any que ve invertiran 66M€. Cada any, 100 milions de passatgers utilitzen el servei de Rodalies.
Aquestes dades son especialment difícils de pair quan fa unes setmanes hem sabut que els Pressupostos Generals de l’Estat han reduït la inversió a Catalunya en un 25% pel 2014, 17 punts per sota del conjunt de l’Estat. I alguns diran, “es clar, estem en crisi i toca reduir”. Es ben cert, però no podem passar per alt que l’evolució de la inversió en els darrers quatre exercicis ha fet que el pressupost es reduís en un 42% a l’Estat, mentre que a Catalunya la reducció acumulada ha estat del 63%.
Ningú amb un mínim de sentit comú pot negar que els Pressupostos Generals de l’Estat pel 2014 responen a una política del segle XIX i no a la racionalització i a la centralitat del segle XXI.
Podria seguir posant exemples que únicament ens servirien per confirmar que la crisi va per barris i que (tal com va dir Albert Einstein) la veritable crisi és la de la incompetència.