dimecres, 1 d’agost de 2012

HI HA MASSA POLÍTICS A ESPANYA?

En les darreres setmanes està circulant per les xarxes socials una mentida mal intencionada, que a força de repetir-la alguns es creuen que és veritat. El titular de la noticia és si fa no fa “Alemanya 80 milions d’habitants, 175.000 polítics. Espanya 40 milions, 450.000 polítics” La noticia ja m’ha arribat 3 vegades, i entre els que l’han repicat en alguna xarxa social, em consta que un és militant d’un partit de l’arc parlamentari.

La primera vegada, la notícia em va sorprendre. La segona vegada em va obligar a buscar les dades reals. I les dades reals és que a Espanya hi ha 68.600 regidors. No vull afinar sobre quins d’aquests cobren el suficient per viure de la política. Per exemple a Calella, de 17 regidors, 7 tindrien un sou o dietes o despeses de representació que els faria mileuristes, 9 cobren a l’entorn de 150 euros al mes, i jo com Alcaldessa, que no cobro de l’ajuntament ni dietes. Podríem parlar així mateix dels ajuntaments propers, i per tant, ens trobaríem que com a molt, a l’entorn del 50% dels regidors d’Espanya podríem dir que estarien en condicions de viure o sobreviure amb les retribucions municipals. És doncs una prebenda ser regidor o polític?

Ara em queda la feina de buscar 390.000 polítics més, i la veritat és que no em surten els números. No cal que parlem ni de diputacions ni de Consells comarcals, doncs per ser-ho és condició indispensable ser regidor. Si els sumem estaríem duplicant. Podem sumar Diputats i Senadors, 350 més 265, Ministres, secretaris d’estats, caps de gabinet, directors generals, etc. Si voleu en posem 100 per cada ministeri, que no hi són. Podem sumar com a màxim 1.500 o 2.000 persones més.

La nostra Generalitat, entre diputats, consellers, secretaris generals, directors generals, caps de gabinet, assessors, etc, (mireu la Vanguardia de 22.07.2012) no arribaríem a 500 persones. Posem mil, i si comptem totes les CC.AA, no passaríem dels 15.000. Per tant, en prou feines a Espanya arribaríem als 90.000 polítics.

Quin interès hi ha doncs en parlar de 450.000? És una mentida sense mala intenció? Qui hi ha darrera de la difusió d’aquestes intoxicades?

La crisi econòmica està provocant molt de dolor. Les modificacions en els sistemes de prestació d’alguns serveis socials bàsics, les retallades en d’altres serveis, i no ho oblidem, bàsicament la situació d’atur que arriba a quasi 1 de cada quatre persones en edat de treballar, generen sensacions i emocions negatives, frustracions diverses i un malestar creixent.

Però els que som radicalment democràtics hem de defensar que no hi ha vida fora de la política i la democràcia. L'única alternativa al sistema democràtic és el feixisme i la dictadura.

En aquesta situació, més que mesures populistes de rebaixar 50 diputats de la Comunidad de Madrid com proposa Esperanza Aguirre, o lluny de rebaixar un 30% de regidors, cal posar en valor la feina de tots els polítics. I cal, també fora del populisme i la demagògia, que tots els partits marquem unes línies que més enllà de la crítica política, no hauríem de traspassar mai. Per mi doncs, no hi ha masses polítics, hi ha - en alguns casos - pocs valors i convenciments ètics febles, dit això, compte, molt de compte amb el populisme i la demagògia que difonen i practiquen alguns.