divendres, 8 de juny de 2012

Entre el 35% i el 120%, les comparacions son odioses

Les comparacions son odioses. Però hi ha comparacions que son necessàries per demostrar que quan exigim el dret a decidir, no ho fem per engrescar als tertulians d’”El Gato al Agua”.

Corredor no... Corredor si... Corredors a “cor que vols”... Aquesta setmana a Madrid s’han pogut sentit les rebequeries de qui es creu incomprès quan l’obliguen a fer les coses d’una forma diferent a com les voldria.

A Montoro i De Guindos, els ha sortit una telonera d’excepció, mentre ens parlen d’homes de negre que vindran d’Europa per estirar-nos les orelles. “L’any que ve si”, diu la ministra de Foment, com el nen que amb la pilota sota el braç, dempeus al costat d’un gerro trencat, diu allò de “jo no he sigut,” mentre assenyala amb el dit l’amic socialista que mira al sostre com si ell no hi tingues res a veure.

Precisament aquesta Europa que ens proposa impostos de primera potencia i sous de potencia emergent, ha estat qui ha aixecat la veu en nom del sentit comú i contra les maneres de l’Espanya més centralista dels últims anys, advertint que si en volen tocar de calents, es treguin del cap la idea d’un corredor ferroviari que, després de travessar els Pirineus amb un túnel propi del “tren de la bruixa”, es trobaria, a l’altre costat, amb una França a qui l’arribada d’una via l’agafaria més per sorpresa que a Portugal la via de l’AVE extremeny.

Posats a imaginar el millor dels escenaris –que ja és tenir imaginació- de poc ens serveix el sentit comú si no ve acompanyat de capacitat de gestió. Una capacitat que queda greument compromesa quan veiem que, l’any passat, el nivell d’execució del pressupost destinat a Catalunya va ser del 35,5%. Algú pot pensar que aquest és un fet lamentablement habitual, i segurament no li faltarà raó. El que costa més d’explicar és que el nivell d’execució del pressupost a la Valencia de Camps fos del 41%, a la Galícia de Feijóo fos del 100%, al Madrid d’Aguirre fos del 111% i a l’Aragó de Fernanda Rudi fos del 120%.

Amb aquestes dades sobre la taula, i després de veure com aquest any el pressupost per a inversions a Catalunya s’ha reduït en un 45%, no és agosarat pensar que l’any que ve, un cop més, podríem assistir impotents a una nova demostració d’ignorància per part de qui continua apostant per un corredor central, amb la mentalitat de l’Espanya imperialista que rebia les mercaderies procedents de “les amèriques” quan aquestes arribaven per l’Atlàntic, i encara no s’ha adonat que ara venen de l’altre costat, procedents del gegant asiàtic, travessant el canal de Suez.