dimecres, 30 de maig de 2012

“CHALLENGE”; QUAN EL REPTE ESDEVE UNA LLIÇÓ

El dissabte 26 de maig, 1.700 homes i dones van buscar un moment per baixar a la platja de Calella i contemplar el mar imaginant com d'altes serien les onades a trenc d'alba. El dissabte 26 de maig, 1.700 homes i dones, i en molts casos les seves famílies, es van relaxar passejant i gaudint de tot el que ofereix Calella, com guerrer que espera la batalla final. Aquests mateixos homes i dones, es van llevar diumenge sabent que se'ls afegiria mig miler mes d'homes i dones que de forma voluntària feia estona que treballaven, després de llevar-se “molt d'hora, molt d'hora, molt d'hora”, perquè el dia que clarejava fos un dia inoblidable. A aquests, ja, mes de 2.000 homes i dones se'ls van afegir policies, metges, fisioterapeutes, periodistes, jutges... I a aquests ja mes de 3.000 homes i dones, amb el sol eixint per llevant, se'ls van afegir centenars de ciutadans que volien admirar el valor d'aquells que es llençaven al mar sabent que els esperava un esforç que pocs de nosaltres podem entendre; nedar 1.900 metres per les encara fredes aigües del mar nostre, pedalar 90 quilòmetres sota el sol de maig i córrer 21 quilòmetres plantant cara a la pols del camí.

Suor i llàgrimes van acompanyar a aquests atletes durant les llargues hores de recorregut pels pobles del Maresme, amb el pensament posat en el moment en que correrien els últims metres, ja sobre la merescuda catifa vermella, fins a trobar un últim bri de força per aixecar la cinta que senyala el final del trajecte, una cinta presidida, aquest any, per unes lletres que diuen molt; "Marató per la Pobresa". Aquesta va ser la manera com aquests 1.700 homes i dones dedicaven el seu últim esforç a fer un homenatge als centenars de voluntaris que durant tot el cap de setmana havien buscat temps per ajudar als que ajuden, sota el paraigües de la Marató de TV3 i Catalunya Radio.

El diumenge 27 de maig, tri atletes, voluntaris, professionals i espectadors es van aliar per donar-nos una lliçó magistral. Aquella que ens ensenya que amb seny, esforç, dedicació i perseverança, res no ens pot aturar. Que si cada mati, a trenc d'alba, ens llencem al mar del nostre dia a dia, sense importar-nos com d'altes son les onades, descobrirem quanta raó tenia el poeta quan ens deia que "tot està per fer, i tot és possible".

Com a alcaldessa d'aquesta ciutat que ha tingut la fortuna de ser l'escollida com a escenari per tant impressionant espectacle, vull donar les gràcies a tots els que ho han fet possible i us vull encoratjar a seguir l'exemple i no aturar-vos fins a creuar la línia d'arribada. En aquesta cursa, en aquest repte, també em tindreu al vostre costat.