Amb aquest títol tant engrescador celebrava el dissabte 28 de març la JNC la seva primera Conferència Nacional d’Immigració després del nou mandat. La JNC entén que la qüestió de la immigració ha esdevingut una prioritat clau .Catalunya ha estat sempre una terra d’ acollida i mostrant una enorme capacitat d’integració d’aquests nouvinguts. Una dada : en els darrers 7 anys, 1 milió i mig de persones han vingut a Catalunya .
Aquest augment de població , amb gent d’orígens , procedències i accents diversos, aquesta realitat fa que esdevingui prioritari i important la nostra acció política i actuar per tal d’aconseguir una cohesió cultural,social i econòmica del nostre País.
En aquesta Conferència Nacional van intervenir diverses persones, però una de les taules més interessants van ser la que varen protagonitzar l’Eric Bertran , en qualitat de presidents de nous catalans joves i Umair Dar, Hanane Bennaser, Agnaldo Rodriguez , aquests últims com exemple de nous catalans, plenament integrats.
En un altre moment es va debatre models d’integració :Interculturalitat o Multiculturalitat .
Jo no tinc cap dubte al respecte, la Multiculturalitat és la suma de les diferents culturals sense cap garantia de que la cultura que els acull sigui la que ajudi a integrar-se al País, per tant la resposta es clara , Interculturalitat que vol dir sumar totes les noves culturals com valors importants afegits , però garantint la integració d’aquests nous catalans amb la cultura que els acull i que cal que sigui el pal de paller de la suma de sensibilitats i procedències culturals.
Només així garantirem una integració real dels nous catalans a la nostra pròpia cultura. I ells, se sentiran que formaran part plenament d’aquest País , sense renunciar al seu bagatge cultural.
Cal que cada català o catalana obri la porta del seu pensament a aquesta nova realitat i que passi a l’acció , implicant-se per exemple en acollir una parella lingüística, és la seva contribució a la cohesió social . Cal que siguem un sol cos social. Un sol poble.
Ens imaginem si tots els catalans , agaféssim el compromís de tenir una parella lingüística que ens permetés ensenyar-li el català, explicar-li les tradicions culturals ?? Si aquesta “militància de país” la mostréssim de manera contundent de ben segur que seriem més forts i sobretot TOTS FARIEM CATALUNYA. SÍ NO HO FEM NOSALTRES , QUÍ HO FARÀ ???