Les estratègies electorals durant la campanya electoral, especialment, al País Basc, ja ens feia entreveure que no eren unes eleccions qualsevol.,La il.legalització dels partits abertzales ens feia preveure una cursa electoral difícil, estranya, convulsa i sobretot democràticament feble.El resultat electoral ens ha abocat a allò que va dir l’Artur Mas en el seu miting de suport a Getxo. Al socialisme espanyol, com exponent clar, del seu nacionalisme, encara li queda un últim trofeu de caça, que és governar a Euskadi encara que no sigui la força política més votada.
Dit i Fet, tot sembla indicar que el nacionalisme més ben organitzat, més ben estratègicament organitzat que és l’Espanyol, i els seus dos partits més significats (PSOE i PP) ja han aparcat les seves guerres i batalles campals (Corrupció, Garzón, etc ) per posar-se d’acord en fer fora del govern d’Euskadi a la força política guanyadora. En això si que estan d’acord, sembla ser que aquí ni les esquerres, ni les dretes els separa res. Ja ho deia Josep Pla, “El més semblant a un espanyol de dretes, és un espanyol d’esquerres “.
El mateix dia de les eleccions, jo era a València on vaig participar en nom de CDC en la cloenda del Bloc Nacionalista Valencià. En la meva intervenció vaig voler recuperar Joan Fuster, per glossar una mica més tot allò que sempre m’ha representat a mí el País Valencià i del qual jo em vaig comprometre a estimar-lo també, estimació que em sorgeix a partir de l’Ovidi Montllor, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellès i els valencians que vaig compartir bons moments a Prada de Conflent en l’Escola d’Estiu.
Rellegint Joan Fuster com us dic vaig trobar del llibre “Indagacions i Propostes” i trobo autèntiques meravelles que fan referència al ben organitzat nacionalisme espanyol i concretament el 23 d’abril del 1956, escrivia en el seu diari el següent :
“Una nació només té necessitat - de vegades necessitat biològica, d’instint de conservació- d’exaltar-se en nacionalisme, quan es veu en perill davant les ambicions d’una altra nació. Són molts els homes del món que ens sentim nacionalistes perquè els altres no ens permeten deixar de ser-ho...”
Ja veieu d’ençà l’any 1956 fins ara, poc han canviat les coses i encara que siguin amb formes democràtiques el nacionalisme espanyol té una molt clara idea de quina ha de ser la principal raó de ser. Anul.lar, menystenir o afeblir al màxim aquelles nacionalismes que no sigui el que representa la Nación Española.
Una, grande y Libre .........amb democràcia es clar ¡¡¡¡¡