divendres, 28 de desembre de 2012

El mar és per mi

Visc en un poble on el record del passat mariner d’alguns dels seus habitants encara és molt present. Encara és possible escoltar en primera persona el testimoni d’aquells que de matinada es feien a la mar desafiant la foscor, el vent i l’onatge, i de les seves famílies, que arran de mar esperaven la seva tornada sorgint les xarxes malmeses a la jornada anterior per assegurar el treball del dia següent. Potser és per això que em resulta especialment senzill interpretar les constants referencies marineres que el president Mas inclou en els seus discursos.

“Sé que hem de salpar, sé que trobarem moltes inclemències en la travessia, i sé que el vaixell no està en les millors condicions. Se també, però, que hi haurà una molt bona tripulació. De gent que no fallarà. De persones que hi seran sempre, a les verdes i a les madures. I se que tindrem un passatge que majoritàriament és conscient de les dificultats de la travessia però que està compromès i il·lusionat per arribar a un millor port”. Amb aquestes paraules, el President Mas afrontava el seu segon debat d’investidura després d’una legislatura de dos anys.

Hem estat lleials, hem proposat nous models de finançament, nous estatuts i formules que permetessin créixer al nostre autogovern. Com a resposta hem rebut atacs al nostre model lingüístic i educatiu, s’ha utilitzat la Constitució per empetitir l’autogovern i hem patit greus dèficits d’inversió, a l’hora que veiem com la caverna mediàtica ens atacava amb estratègies de legalitat dubtosa. Cadascuna d’aquestes accions justifica, per si mateixa, el procés que vam endegar amb la convocatòria d’eleccions.

Avançar les eleccions no va ser un error. Després del cop de porta de Moncloa a la nostra proposta de pacte fiscal, després de la històrica manifestació de l’11S, continuar al govern hauria estat una actitud pròpia d’aquells que s’aferren a la “poltrona” ignorant el que passa de portes enfora.

Incomptables vegades hem sentit dir allò de “passi el que passi, aquí no plega ningú”. CiU va plegar. Va donar la veu al poble, i el poble la va prendre. Desde CiU hauríem volgut un resultat millor a les darreres eleccions, és cert, però el resultat ha estat bo per Catalunya, i això és el que importa.

L’acord signat entre el president Mas i Oriol Junqueras, dona resposta al missatge que vam llençar els ciutadans de Catalunya el passat 25 de novembre a les urnes. 71 diputats garanteixen un govern fort i estable. Significa l’inici d’una nova etapa per Catalunya basada en el dret a decidir i on estigui garantit el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la llengua i la cultura pròpies.

El mes de gener el Parlament iniciarà la tramitació per aprovar la llei de consultes i s’obrirà un procés de negociació amb l’Estat espanyol per exercir el dret a decidir que inclogui l’opció de convocar un referèndum. No demanarem altre cosa que poder instal·lar unes urnes on el poble de Catalunya dipositi el seu vot. Tant si és un si, com si és un no. Tant senzill, i tant difícil.

Aquest mes de gener llevarem àncores i iniciarem la travessia, sense por però amb respecte al mar que haurem de travessar a la recerca d’un port millor. L’èxit del viatge dependrà, en bona part, de com cadascun de nosaltres assumeixi l’esperit d’aquell llop de mar que aferrat al pal de messana cridava “el mar és per a mi!”