Les valoracions que es puguin fer “a toro passat” poden ser diverses depenent de la lectura que interessi a cadascú. No seria bo quedar-nos amb el tòpic que ens diu que a les nits electorals tothom ha guanyat. Ni tothom ha guanyat, ni tothom ha perdut.
Aquest dilluns el debat polític s’ha dividit entre els qui consideren que ha sortit un Parlament plural i els que creuen que ha sortit un Parlament fraccionat. Certament, la línia que divideix una posició de l’altre és prima.
Els resultats obtinguts per Convergència i Unió no han estat els esperats, cert. De fet crec que és una victòria amarga, però cal tenir en compte la duresa dels últims dos anys de govern. Ha estat necessari prendre decisions impopulars pel be del país, i aquest tipus de decisions –no ens enganyem- passen factura. Us imagineu quin resultat podria obtenir el Partit Popular si demà se celebressin eleccions generals anticipades?
També és de justícia que recordem els atacs que CiU ha rebut per part de la caverna mediàtica espanyola, una estratègia de joc brut coronada per la publicació del misteriós “esborrany” publicat per el diari El Mundo, director del qual es vantava en un tweet de la influència que el seu mitjà havia tingut sobre els resultats electorals a Catalunya. La denuncia esta posada, però el mal, ja esta fet. Abans els tancs es veien directament ara són de paper, no ho dubteu.
Aquells que esperaven el dia 26 de novembre amb l’esperança de recuperar la normalitat, s’han vist sorpresos per declaracions com la de Maria Dolores de Cospedal, anunciant el fracàs del moviment sobiranista català i ignorant la remuntada de les opcions independentistes, o les d’Albert Rivera, demanant la dimissió del candidat guanyador de les eleccions. Tot plegat, un autèntic joc dels disbarats que esdevé una mostra més de baix nivell institucional.
Però si ens allunyem de les fantasies electorals dels qui parlaven de quimeres, ens adonem de com és de diferent la realitat. D’entrada, la victòria, indiscutible, de CiU. A partir d’aquí podem fer diverses lectures.
CiU ha guanyat les eleccions amb 1.112.314 vots. Més del doble dels vots aconseguits per la segona opció més votada. Els partits que defensen la sobirania de Catalunya (CiU, ERC, CUP) han aconseguit 1.734.852 vots. Les formacions que defensen la convocatòria d’un referèndum per un estat propi per Catalunya (CiU, ErRC, IC-V, CUP) 2.093.709. Mentre que aquells que rebutgen el referèndum i aposten per la continuïtat de Catalunya dins de l’Estat espanyol (PSC,PP,C’s) sumen un total de 1.269.455 vots.
Si tenim present que el president va convocar les eleccions per permetre que el poble expresses la seva voluntat a les urnes després de la manifestació de l’onze de setembre, algú amb un mínim de sentit comú s’atreveix a considerar que la iniciativa d’Artur Mas ha estat un fracàs?
Ara cal un govern estable , és l’hora d’arremangar-se i de que expressions com “estarem al costat del poble “ i “farem país “ vol dir també esser corresponsables de les decisions del dia a dia també. Pel bé del País, és a dir de tots.