A les primeries d'un nou any, és gairebé inevitable fer un seguit de bons propòsits per a dur a terme en els mesos vinents. Perquè aquests tinguin possibilitats de reeixir caldrà que deixin de ser simples propòsits i esdevinguin veritables objectius a assolir. Així és tant en la vida personal com en la política i la social.
Renovades les nostres energies polítiques, amb un nou govern en marxa, ara és el moment de veure quins són els nostres objectius per al 2011 i de quin serà el camí per aconseguir-los. Això és, decidir com volem dibuixar el nostre futur immediat o si deixaren que tercers ho facin per nosaltres.
El primer objectiu és fer front a la crisi, recuperar la nostra economia i, sobretot, començar a generar llocs de treball. És clar que no és una feina fàcil, que moltes de les causes objectives escapen del nostre control directe;tot i això, no hi ha altra alternativa que fer front a la situació amb decisió. Un pas primordial per a resoldre els problemes és conèixer exactament la natura d'aquests. No val negar-los, ni amagar el cap sota l'ala, ni fer enginyeria de la comunicació per fer-los desaparèixer. Aquesta és la tasca essencial d'un govern entrant: avaluar, traçar mil·limètricament l'estat de la qüestió.
Aquest és un moment crític. El que separa a les persones que tenen el coratge de sortir endavant i les que en veure els primers inconvenients adopten actituds de desesperança, si és que no són de fugida sistemàtica. És el moment que hem de ser plenament conscients que treballant plegats, sentint-nos corresponsables del nostre futur col·lectiu, ens ensortirem. Ara és el moment de recuperar el veritable sentit d'un mot com solidaritat, del compromís amb la societat i les persones; més enllà d'un mer sentimentalisme, cal que tots posem allò millor de nosaltres al servei del nostre país, de cadascuna de les persones que hi formen part. És un viatge col·lectiu de quin ningú ha de quedar enrera.
Aquest bon propòsit, esdevingut objectiu, no tindrà efecte si no hi posem les dosis de confiança, optimisme i il·lusió suficient. Uns elements immaterials, psicològics, difícilment quantificables però que tenen uns efectes determinants en les persones, els mercats i l'economia. Treball, confiança i il·lusió, tres clàssics renovats per a sortir endavant.
Article publicat a e-noticies.com
