Deia en el darrer post que en tot aquesta qüestió de l’Aigua, també han dit la seva alguns experts, evidentment com ha de ser en aquestes qüestions tant importants. La Vanguardia va recollir un “debat” entre 3 il.lustres professionals de diferents àmbits tots ells coneixedors àmpliament d’aquesta temàtica i aportant la seva valoració professional.
Josep Alabern (Autor del Diagnòstic del Col.legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ); Ramon Folch, Ecòleg, Consultor en gestió Ambiental de la Unesco ; i Josep Dolz, Catedràtic d’Enginyeria Hidràulica . Varen dir , entre d’altres coses:
Alabern: “Cal reinstaurar la solidaritat entre conques. Necessitem redefinir la política hidràulica “.
Dolz: “És el moment d’actuar, perquè si demà plou és molt probable que llavors ja no es prenguin decisions de gran calat”.
Folch: “Sóc un ferm partidiari de la gestió de la demanda, però l’obra hidràulica és imprescindible. De totes maneres gastar el que es vulgui, no és de rebut”.
En aquest anàlisi dels experts , hi ha una definició claríssima sobre Sequera i Escassetat. La sequera és un efecte del clima (pot ploure més o menys) i un altra cosa són els instruments o eines de la política hidràulica que tot país ha de tenir, per fer front a l’Escassetat. És a dir preveure una solució estructural al problema.
Sincerament crec que amb la cerimònia de la confusió per part del Govern Català, Montilla i Baltasar principalment, primer negant, després apostant pel Segre sense consensuar , ni amb el Govern Central que és quí té la competència , per finalment acaba dient que acceptaven el minitransvasament de l’Ebre perquè això si, és “temporal” . Quanta demagògia, i ineficàcia , deu meu!!
De la mateixa manera que tot país disposa de política urbanística, territorial i agrària , com és que en aquests darrers 5 anys , no s’ha fet res sobre política hidràulica??. Calen solucions a curt i llarg termini.
Per això, en el moment de plantejar el debat sobre les mesures contra la sequera des de Convergència i Unió volem que aquesta negociació es produeixi en base els principis següents:
- L’objectiu primer de tota política d’aigua que es faci a Catalunya ha de ser la garantia del seu subministrament, en la quantitat i la qualitat necessàries, com a factor determinant per al benestar i el desenvolupament econòmic i social del país. Aquesta garantia, en el mig i llarg termini, ha de pivotar necessàriament sobre el transvasament del Roine (com a solució definitiva) i en la construcció de més dessalinitzadores (com a solució intermèdia, degut als elevats costos de consum energètic i d’explotació que es repercuteixen en el rebut de l’aigua que acaben pagant els ciutadans de Catalunya).
- Aquest primer objectiu ha de ser compatible amb oferir solucions a la situació d’urgència d’aquest moment. Convergència i Unió està disposada a acordar amb el govern mesures d’urgència sempre i quan s’adiguin amb les bases expressades en aquest document. Tanmateix, les mesures que s’adoptin a curt termini han de ser conseqüents amb la planificació que es faci a mig i llarg termini en relació a les polítiques d’aigua a Catalunya per generar sinèrgies i estalviar costos. En aquest sentit, qualsevol interconnexió de xarxes hidràuliques que es faci a Catalunya hauria de ser compatible amb la portada d’aigua del Roine com a garantia última i suficient de subministrament d’aigua.
- El govern de la Generalitat ha de tenir una única posició, assumida i defensada per tots els membres i partits que donen suport al govern. Hi ha d’haver plena coherència i corresponsabilitat en l'adopció d'acords. Tot això en aquest moment no succeeix.
- Qualsevol solució o mesura que s’impulsi, ja sigui d’urgència o tingui caràcter estructural, ha de comptar amb l’acceptació dels territoris més directament afectats. Cal un acord territorial de base àmplia en el que hi participin les institucions del territori, els agents socials i els econòmics i tots aquells col·lectius directament implicats. Aquest punt és especialment important tenint en compte que la política d’aigua ha de tenir sempre una visió general de país, perquè de problemes de disponibilitat d’aigua n’hi ha a tot arreu.
- Cal sotmetre al pronunciament del Parlament de Catalunya qualsevol proposta que faci referència a l’impuls de les grans obres hidràuliques, com ara qualsevol transvasament, estable o puntual, o la construcció de plantes dessalinitzadores. Un acord d’ampli abast és el que dóna garanties que, governi qui governi, el tema de l’aigua no sigui utilitzat partidistament o demagògicament com d’altres vegades s’ha fet en el nostre país.
Aquests són els nostres plantejaments i principis, res a veure , amb la demagògia i incomprensió sistemàtica que varem patir d’aquells que ara estan al govern.