diumenge, 12 d’octubre de 2014

Radicalitat democràtica vs. radical Llanos de Luna



Més de 900 Ajuntaments, 37 consells comarcals i les 4 diputacions del nostre país, el dissabte 4 d’octubre, vam mostrar al món, davant del president Mas i des del Palau de la Generalitat, la radicalitat democràtica que impera a Catalunya a favor de la consulta el 9 de novembre, davant la por de la democràcia de Rajoy.

Des de l’àmbit local, en un clam unànime, totes les institucions vam defensar el dret a votar dels nostres ciutadans. Els Ajuntaments ens vam manifestar a favor de la consulta a través de mocions en les quals ens comprometem no només a donar suport a la consulta, sinó a posar tots els recursos necessaris perquè aquesta sigui possible i fer una crida a la participació. Hi pot haver major expressió de democràcia pura? No tenim cap problema a marcar el camí cap a la llibertat, perquè votar i facilitar la consulta és democràcia, és construir, no és trencar amb res, només amb l’immobilisme. 

Volem garantir els drets dels nostres ciutadans, ja que la suspensió de la consulta per part del Govern espanyol i del Tribunal Constitucional (TC) vulnera aquests drets, garantits per l’ordenament jurídic internacional. Catalunya és una nació i com a tal té dret a decidir el seu futur. Per això volem votar en llibertat amb tota la radicalitat democràtica que ens permet la llei.

Les alcaldesses i els alcaldes de Catalunya ja hem assolit acords que compleixen el decret de convocatòria de la consulta. No s’atura res. Seguirem fins el 9N.

Llanos de Luna

Em costa haver d’admetre que no em sorprèn veure com, davant de demostracions de radicalitat democràtica com la protagonitzada pel món municipal, l’Estat s’entesta a mantenir-se immòbil en la seva una actitud, situant-se a l’extrem contrari al de David Cameron, que va trobar en la democràcia la raó per autoritzar el referèndum a Escòcia.

Una mostra recent la trobem en la carta que la delegada del Govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, ha adreçat aquesta setmana a secretaris i interventors dels ajuntaments catalans, amb què els convida a “complir les resolucions judicials i a col·laborar en la seva execució” en qualitat –diu Llanos de Luna- del “poder públic” que representen. Un text a mig camí del reconeixement de la seva tasca i de l’amenaça de prendre represàlies si no fan les coses com a “ella” li agrada.

Poder públic. Sí, ho heu llegit bé. La delegada del Govern espanyol a Catalunya considera els funcionaris de l’Estat a Catalunya representants del poder públic, per damunt de les persones escollides democràticament a les urnes, les mateixes que ara ens impedeixen posar.


Tal com va dir Lluís Llach, “vam girar full temps ha, i alguns s’entesten a llegir encara la mateixa plana”.