El cap de setmana que acabem de
deixar enrere ha estat un dels moments àlgids del procés iniciat ara fa dos
anys i que ha posat Catalunya en el camí cap a un nou model de país. A ningú se li escapa que hem estat testimonis
d’un dels moments que, per sempre més, tindran un espai reservat a les pàgines
de la història de la nostra nació.
De l’acte de signatura del Decret
de Convocatòria de la Consulta del 9N n’ha quedat molt més que una fotografia.
Limitar-ho a un simple tràmit seria d’una injustícia inacceptable. Dissabte
passat vàrem poder veure molt més que la imatge del text del Decret damunt
d’una taula amb la signatura el President Mas.
L’acte de dissabte ha de ser vist
com la culminació de la demanda ciutadana que vàrem poder escoltar per primera
vegada als carrers de Barcelona el setembre de 2012 i que, des d’aleshores,
s’ha deixat sentir a cada Diada. El de dissabte va ser un acte fruit del
resultat de les eleccions convocades pel President Mas el novembre de 2012, que
van donar al nostre Parlament una majoria partidària del dret a decidir. Una
majoria que ha sabut mostrar la seva maduresa democràtica, unint esforços per
donar resposta al mandat del poble de Catalunya, més enllà de les seves
respectives diferencies ideològiques.
Però entendreu que, per la meva condició
d’alcaldessa, posi l'accent en un altra fet que tampoc ens ha passat
desapercebut.
Durant la setmana que acabem de
deixar enrere, centenars d’ajuntaments de tot Catalunya han aprovat mocions de
suport a la convocatòria de la consulta. En el moment de la signatura per part
del President Mas del Decret de Convocatòria de la Consulta del 9N, un 92% dels
municipis de Catalunya havien aprovat una moció de suport a la convocatòria (a
Calella va ser aprovada amb 13 vota a favor i 4 en contra). Això m’ha fet
recordar l’eslògan de campanya amb que CiU va acudir a les eleccions municipals
del 1.991; “Catalunya Comença al teu Ajuntament”.
Aquí és on ha de començar la nova
Catalunya. A peu de carrer. Amb tots i cadascun dels ciutadans que tenen en el
seu ajuntament el contacte més personal i directe amb el seu govern. Amb totes
i cadascuna de les iniciatives impulsades per entitats i associacions que son
capaces de dir als seus governants quin país volen. D’omplir autocars i fer
tants quilometres com sigui necessari per fer sentir la seva veu. La nova
Catalunya comença allà on alcaldes/ses i regidors/res -tant se val si son al
govern o a la oposició- son capaços d’escoltar als ciutadans i posar-se al
front en aquest camí que, lluny d’arribar al seu destí, ens anuncia l’arribada
del tram més farregós en que, si volem arribar lluny, haurem d’anar acompanyats.
Com a ciutadana de Catalunya visc
aquest procés amb l’emoció pròpia de qui veu més a prop un país més just, més
lliure i més pròsper. Com a alcaldessa, visc aquest procés amb l’orgull de
veure com la meva ciutat, el meu poble, des del carrer, des d’associacions i
entitats, des d’organitzacions polítiques i socials, ens diu amb veu forta i
clara “som aquí, som amb vosaltres, no ens falleu, nosaltres no ho farem”.
Tampoc puc amagar l’orgull de
confirmar, cada dia que passa, que Catalunya te el millor president que podia
tenir en un procés com aquest. El president que ens ha portat més lluny, i al
que cal fer-li arribar tot el nostre suport. Viure una situació com aquesta des
del despatx de la Plaça Sant Jaume no ha de ser fàcil, però estic segura que
sentir l’escalf del poble de Catalunya ha de ser decisiu per afrontar cada pas,
cada decisió, cada cop de mar que ens recorda la importància de mantenir el
“cap fred, el cor calent, el puny ferm i els peus a terra”.
Estem convocats. No ens ho
posaran fàcil. Però nosaltres tampoc defallirem.