dissabte, 14 de desembre de 2013

#9n14



Dijous, 12 de desembre de 2013. Una data que romandrà per sempre en la història d’aquest país petit.

A quarts de dues del migdia les emissores de ràdio saltava la “ultima hora”. El President Mas havia convocat la premsa a Palau quan totes les mirades estaven posades a l’Institut d’Estudis Catalans on se celebrava el polèmic simposi “Espanya contra Catalunya”. Totes, menys la d’un periodista de “Nació Digital” que va detectar l’Oriol Junqueras entrant en cotxe al Palau de la Generalitat. Alguna cosa estava passant.

La confirmació venia a les dues del migdia quan el president Mas acompanyat dels representants dels partits que donen suport al dret a decidir compareixien davant la premsa per anunciar que havien decidit la data per a la celebració de la consulta i la pregunta que es farà als ciutadans.

Mai havíem arribat tant lluny i, dijous, vàrem fer un pas de gegant, com fan els països que volen créixer, com no fan els governs que s’entesten a mantenir un peu en el passat. Dijous va prendre més sentit que mai aquella frase “fer-ho be, per fer-ho possible”.

Als de sempre els va faltar temps per atacar al president de Catalunya i al partit del govern, en un intent de deslegitimar-lo recordant-li la pèrdua de diputats a les ultimes eleccions. Això si, un cop més van obviar que el Parlament resultant d’aquella comtessa el forma una majoria de grups partidaris del dret a decidir. Van ignorar els motius que van portar a la convocatòria d’aquelles eleccions. Van passar per alt el paper del Tribunal Constitucional que va escapçar un Estatut referendat pel poble de Catalunya i aprovat (ja retallat) pel Congrés dels Diputats. Com si tot plegat fos el caprici d’un president a qui se li demana que actuï com a representant a Catalunya d’un Estat que nega els principis de la democràcia i que faci oïdes sordes a un poble que ha reclamat, amb tres manifestacions massives i amb unes eleccions catalanes, que vol votar. Heus aquí l’ultratge a la Constitució i l’atac a la “unidad nacional” de la Espanya indivisible.

Amb discreció, tenacitat, voluntat i alçada de mires, les forces polítiques favorables al dret a decidir, amb el President Mas al capdavant, hem estat capaces d’arribar a un gran acord. Tenim data i tenim pregunta. La urna ens espera. A tots. Als que volen marxar i als que es volen quedar. Als que creuen en el federalisme i als que no saben que és. Als que es volen europeus i als que no. Als que volen la consulta però no pensen anar a votar. Als catalans que parlen castellà i als espanyols que parlen català.


Ara, volem votar.