dijous, 28 de març del 2013

Vigilants amb la flexibilització

Article publicat al Tribuna.cat

Siguem clars. Malgrat la decisió del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, de flexibilitzar el dèficit de les comunitats autònomes de forma individualitzada es tracta només d'un gest. S'ha d'estar alerta. El Govern espanyol prendrà la decisió quan Europa li ho permeti i això no passarà abans del juny.

Mentre ens situem en aquest nou escenari de diàleg i sintonia s'ha de deixar constància dels topalls que ha fixat en tot moment l'Executiu espanyol amb Catalunya. Em refereixo a l'asfíxia premeditada des de l'Estat envers el nostre país. El missatge ha estat contundent en tot moment. Hem hagut de sentir i de veure que si no es complia l'objectiu de dèficit no ens feien arribar els fons que ens corresponen per a partides destinades a polítiques socials i a sanitat.

Estat del benestar
El Govern espanyol no ha salvat Catalunya de l'abisme econòmic; ens ha escanyat fins a ofegar-nos. Són les decisions les que acrediten les paraules i ara per ara només hem sentit paraules de diàleg i entesa. Hem de veure com evoluciona tot i, de moment, Montoro només ha fet bona cara.

La setmana passada, el govern espanyol va anunciar que podria eliminar les subvencions destinades a formar els metges que participen en operacions de trasplantaments d'òrgans de les comunitats autònomes que no s'ajustin al 0,7% de l'objectiu de dèficit. Al dia següent va parlar de flexibilització del dèficit per a les comunitats. El ministre Montoro, preguntat per la qüestió dels transplantaments en compareixença de premsa, no ho va pas desmentir. Així no hi ha manera de mantenir l'Estat del benestar. No es pot apedaçar l'Estat del benestar.

Sense anar més lluny, l'Estat encara no ha transferit a les Comunitats Autònomes els recursos corresponents als percentatges acordats del Salari Mínim Interprofessional destinats a subvencionar els llocs de treball ocupats per persones amb discapacitat, a Centre Especials de Treball (CET), amb especials dificultats de inserció laboral. I encara es troben pendents de transferència els recursos pel manteniment dels programes de inserció laboral de les persones amb discapacitat a l'empresa ordinària.

No ho podem permetre. L'Estat espanyol no podrà fer minvar la nostra autoestima ni la nostra aspiració com a poble, la nostra decisió de celebrar una consulta per a fer valer el nostre dret a decidir i solucionar per nosaltres mateixos els problemes. No ens deixem robar l'esperança perquè com a país tots units ens en sortirem.