diumenge, 13 de novembre de 2011

Diari de campanya – Memòria democràtica


En el món que vivim, la memòria es fa cada dia més curta. És tal l'allau d'informació que rebem cada dia que tenim certa tendència a oblidar el que va passar la setmana anterior. És una dinàmica quotidiana que és fa molt difícil d'evitar a les persones.
És per això que, quan arriba el moment d'anar a votar, hauríem d'aturar-nos i fer memòria. Pensar per què hem arribat a la situació actual, quins són els responsables i per què haurien de merèixer la nostra confiança.
Reflexionem si la mereixen candidats com la ministra Carme Chacon que amaga sistemàticament que el pressupost espanyol d'Ensenyament ha estat rebaixat un 7,8% o la Sanitat un 8%. En canvi, a Catalunya l'ajust a l'ensenyament ha estat del 7,6% i de només del 6,4% en sanitat; és a dir inferiors al realitzat pel govern Zapatero.
Tot i aquesta realitat, Chacon es dedica a criticar els ajustos en la sanitat catalana i a callar quan Elena Salgado, la seva companya de govern, exigia a la Generalitat fer el doble d'ajustos en el pressupost català. Tampoc ningú la va sentir quan el govern socialista a Catalunya gastava a mans plenes posant en dificultats el futur del Benestar Social a casa nostra.
Tot val per fer veure al govern de CiU com un grup de persones malèvoles i endimoniades. Però el veritable mal per Catalunya són els 4 milions d'euros d'interessos que el Govern ha de pagar cada dia com a herència del tripartit.
És especial molest que Carme Chacon és presenti ara a Catalunya a demanar el vot. Ningú l'ha vist durant quatre anys treballant pel nostre país; ni una paraula en defensa dels interessos dels nostres ciutadans. La ministra va comprar el seu càrrec amb els 25 diputats del PSC asseguts al Congrés de Diputats; vint-i-cinc vaixells que han romàs amarrats al port del PSOE sense profit per a Catalunya.
Per què el Consell Rector de l'Aeroport del Prat s'ha hagut d'aprovar a última hora de la legislatura? Si era factible, fa molt de temps que hauria d'estar constituït i servir als interessos econòmics del catalans. Cap candidat socialista pot treure pit; tot el contrari, haurien d'estar avergonyits per fer electoralisme amb una qüestió transcendent pels ciutadans de Catalunya.
Fem memòria i descobrirem qui és qui ha traït la nostra confiança i qui la mereix. Veurem de manera clara qui és que ha estat franc i honest malgrat les dificultats i ha treballat pel país. D'altres, a la desesperada, exhibeixen el seu fill com en els pitjors programes roses de la televisió, on tot s'hi val. A Catalunya, per convèncer als electors presentem propostes, no ens cal el llibre de família.