Els darrers dies tots els que estem directament implicats en la política ens trobem, sincerament, desconcertats. Als fets del Palau de la Música i de la Fundació de l’Orfeó, el cas Millet, ara hem d’afegir-hi una trama de presumpta corrupció que implica un mínim de empresaris, alcaldes i regidors vinculats com a mínim a tres partits polítics.A més, alguns d’aquests empresaris han estat alts càrrecs en el govern de la Generalitat i militants, encara que sense càrrecs de responsabilitat, des de fa molts anys, a Convergència Democràtica de Catalunya, el meu partit.
He de reconèixer que he estat força afectada aquests darrers dies sobretot per l’impacte de credibilitat de la funció pública que tenim els polítics i que ha quedat clarament minvada amb aquests esdeveniments.
La gran majoria de persones de tots els partits polítics que treballem de manera honesta, honrada i constant en defensa d’un projecte de comunitat, de ciutat i de País ens hem vist observats amb desconfiança i allunyament.
A les 48 hores de saber-se les detencions vaig participar en un programa televisiu en directe al Canal Català a on érem representades totes les forces polítiques i on totes les trucades telefòniques que varen sortir en antena, van ser d’una agressivitat, acritud i desconfiança envers tots els polítics que em va afectar profundament.
Segur que fallem en quelcom. El tacticisme partidista potser massa sovint protagonista ens aboca a no mesurar les necessitats més immediates per part dels ciutadans. Però segur que TOT és culpa nostra ???
Ens haurem de preguntar el perquè sempre la notícia és la bronca política. Hi ha molts més moments d’entesa entre partits dels que els mitjans reprodueixen. Aleshores qui fa el relat real de com som i com actuem? Qui prioritza el que és més important explicar? La imatge dels polítics només és responsabilitat d’ells?.
I de l’altra banda el Jutge Garzón , molt qüestionat sobre la seva capacitat d’impartir i de garantir una justícia democràtica ? Un breu repàs.
Durant els jocs olímpics del 92, va empresonar joves independentistes acusats de terrorisme, i que mai han estat jutjats. Quasi va ser una operació preventiva, com ho feia el franquisme en les visites del dictador a Catalunya que provocaven un seguit de detencions a les files nacionalistes i de l’esquerra.
La seva capacitat de protagonisme, il·limitat, l’ha portat a cometre errors de dimensions importants. El nacionalisme basc en té incomptables proves. L’asseguradora CAHISPA, per exemple, amb intervenció inclosa de l’empresa, segrest de material i ordinadors, per arxivar la causa sense ni judici al cap d’uns mesos. Quins mals incalculables no ha causat aquest jutge ?
Enguany, el Tribunal Suprem l’ha imputat per un delicte de PREVARICACIÓ, per declarar-se competent en “la causa por las desapariciones forzadas durante el franquismo”.
La llei ha d’actuar amb tota la contundència contra els culpables dels delictes de CORRUPCIÓ, PREVARICACIÓ, etc. I sincerament encara més quan el que tenim davant són funcionaris, càrrecs electes, servidors públics. Per això el codi penal preveu un seguit de delictes que solament les persones que ostenten aquestes condicions poden cometre. Però compte de fer d’aquests episodis un circ romà, un circ mediàtic , d’escarni públic abans de ser jutjades les persones afectades.
L’espectacle en directe que es va donar de l’emmanillament dels presumptes culpables recollint les seves pertinences és digne de Reality Show tipus “Gran Hermano“. De debò creu algú que això fa digne el nostre sistema democràtic.
Jo sincerament no. Com us deia personalment crec que és el pitjor moment de la política.