Certament, no són bons moments per la política ni pels polítics evidentment, però està Catalunya en un procés de certa decadència ??? .
És evident que darrerament hi ha moltes notícies sobre Catalunya que no són bones. Catalunya no és un paradís terrenal, però tampoc és el femer en que alguns la volen convertir , tal i com deia l’Artur Mas la setmana passada en el Fòrum Economia de Madrid.
Llegim també que segons els darrers sondejos del CIS la ciutadania percep els partits polítics com un problema més greu que el propi terrorisme. Increïble!!
Estic convençuda que el tacticisme partidista potser massa sovint protagonista per part de les formacions polítiques ens aboca a no mesurar les necessitats més immediates per part dels ciutadans. Massa sovint els càlculs són electorals i no donar resposta als problemes que té la majoria de la població.
La gent reclama respostes de la política i per tant segur que hem de corregir mecanismes de funcionament que ha fet que el tarannà generalitzat dels actors polítics siguin interpretats únicament com una estratègia partidista i de manera constant. Ara bé, també crec que ens hauríem de preguntar el perquè sempre la notícia és la “bronca” política. Hi ha molts més moments d’entesa entre partits dels que els propis mitjans reprodueixen. Aleshores qui fa el relat real de com som i com actuem? Qui prioritza el que és més important explicar? La imatge dels polítics és únicament responsabilitat d’ells?.
El relativisme, el “tantsevalisme” instal.lat a la nostra societat porta també a la destrucció del propi País . L’increment dels drets per damunt dels deures , tensiona també en bona part l’equilibri de les diferents parts que cohesionen una societat.
Soc una persona que defenso una societat sana i que aquesta cal basar-la sobre la presumpció d’innocència, no la de culpabilitat.La desconfiança i el masoquisme català no ens portarà enlloc.
És segur que nosaltres els polítics hem de corregir i si cal demanar disculpes en allò que no s’hagi fet correctament. Sempre es diu que en moments de crisi (de confiança i de valors) també pot sorgir una bona oportunitat de regeneració política i regeneració ètica.
Com es fa aquesta regeneració ?? amb un lideratge polític fort, amb dignitat de País, promovent un canvi en l’exercici de fer política i sobretot donar resposta a les problemàtiques dels ciutadans , per exemple, la crisi econòmica, l’autèntica decadència (econòmica) del nostre País.
Amb tots aquests elements estic convençuda que la decadència que es percep per manca de pèrdua de lideratge polític i d’autoritat moral recuperarà sens dubte aquest desànim generalitzat que potser alguns els interessa que s’instal.li a Catalunya.