dijous, 16 d’abril de 2009

TACTICISME DE CIU NO, SUBORDINACIÓ D’ERC SI

Agraeixo ben sincerament a l’Agrupació Local d’ERC de donar-me l’oportunitat de poder explicar encara amb més detall, que ha passat al Senat i quin paper ha fet cada formació política.

La Moció que vaig presentar aquest dimarts sorgeix de la interpel.lació que li vaig fer a la ja ex. Ministra de Foment, Magdalena Alvàrez fa uns dies.

La nostra posició sempre ha estat la mateixa, que és reivindicar el traspàs de Rodalies, després dels continus incompliments del President Zapatero i exigir els diners que en el seu dia la candidata del PSC i actual Ministra de Defensa va fer en plena campanya (document 1.1 i document 1.2) per tant no fem cap tacticisme que no sigui recordar l’incompliment del Govern Central i exigir allò que ells mateixos varen prometre sobretot quan finalment arriben a Catalunya 4.000 milions d’€ en lloc del 6.135 promesos i tenint en compte que Madrid rep 5.000 milions amb menys quilòmetres de xarxa ferroviària.

La subordinació d’ERC al PSC l’obliga a perdre el seu propi perfil polític, us adjunto (document 2) l’esmena presentada per Entesa al Senat (PSC-ERC-IC), que va defensar el republicà Pere Muñoz , demano si us plau que us la llegiu amb deteniment , és un text tant complaent amb el Ministeri i demana tant poc , que ens trobem que els punts 1 i 2 són pura filosofia i els 3, 4 i 5 són obligació de la Generalitat de dur-ho a terme, això vol dir que no es fa ???
Aquesta esmena genera més inquietud que una altra cosa i no aporta cap demanda d’exigència més forta respecte a la posició del Ministeri.

Ens trobem amb la paradoxa que el document que va treballar amb molt d’interès el Senador del PSOE (document 3), Juan Luis Gordo va molt més enllà, comprometent ampliació de diners a parts dels aprovats i major compromís amb obres de les que havien presentat el passat 21 de febrer.

La raó per la qual no vaig acceptar aquesta proposta del PSOE, va ser perquè jo volia que es concretés que aquesta ampliació de diners i compromisos nous es concretessin en el pressupost proper 2010. Fet que no va ser possible.

No cal massa experiència per adonar-se’n de quí de debó empeny i es mulla, però mai a la vida m’hagués pogut imaginar que un representant del PSOE anés més lluny que un representant de l’Entesa.

Insisteixo, agraeixo de nou que ERC de Calella, valori les meves iniciatives al Senat (document 4) perquè em permet adonar-me’n que susciten un interès que alhora m’obliga a aprofundir molt més.