La campanya publicitària “Deu possiblement no existeix. Viu la vida” m’ha deixat perplexa.Em considero una persona força agnòstica. La tradició republicana i laica de la família m’ha educat en uns valors humans lluny, no dels valors cristians amb els que no em considero incompatible, però si lluny de la doctrina de l’església i la seva litúrgia.
Per això la frase de la campanya m’ha molestat força. Per què ?
Doncs per què de la frase es poden desprendre dues conclusions que considero falses i sobretot molt frívoles.
Amb la primera part de la frase, podria fins i tot estar-hi d’acord. “deu possiblement no existeix” Però, per aquest motiu he de canviar la meva manera de viure ? Si Deu no existeix, els valors de l’humanisme, els principis ètics i la moral laica han de deixar d’estar presents a la meva vida ? Aquest “viu la vida” a conseqüència de la no existència de Deu que diu la frase, crec que per moltes persones pot ser interpretat com una llicència absoluta per tot. “Obrim la porta de la frivolitat” Que com és evident no puc compartir.
Per la part de les persones profundament creients, segurament el problema es planteja al revés. Conec molts cristians, catòlics o no, que precisament el seu motiu de viure la vida és l’existència de Deu. Així pregonen ells la seva alegria, els seus valors humans i el seu full de ruta en aquesta terra. I de veritat, conec molts casos en que el seu full de ruta és molt dur. El “viu la vida” els ha portat a superar proves que enfonsarien a les persones més perseverants.
Una campanya aquesta, que crec inoportuna des de tots els punts de vista, i especialment perniciosa per les falsedats que conté o per la crida a la frivolitat que fa. No és això el que la nostra societat en moments de crisi de valors necessita.