diumenge, 25 de maig del 2008
SOBRE EL SENTIT I EL VALOR DE LES PARAULES
Segueixo amb interès els dibuixos gràfics que fa Ventura & Coromina a La Vanguardia, sovint esdevenen autèntiques editorials. La capacitat de sintesi , comunicació i alhora ”reflexió” que aporten aquestes “postals relatives” com així els hi agrada definir-les als autors són d’una agudesa intel.lectual i pulcritud gràfica al meu entendre molt aconseguida.
Fa dies que volia fer un post en relació al valor de les paraules i em decideixo definitivament quan aquests humoristes gràfics fan una vinyeta a on apareix en Joan Laporta dient “Desastre NO, Canvi de Cicle “ per la seva part el Conseller Baltasar també apareix dient “Transvasament NO, Transfusió “ per acabar el gràfic il.lustratiu el Vice-President Solbes manifesta “ Crisi NO, Desacceleració “ , trobo molt il.lustratiu del moment -sobretot polític- que estem vivint fer aquesta vinyeta.
El 20 d’abril del 2006, ja vaig fer un bloc en relació a aquesta qüestió , de la degeneració del sentit i valor de les paraules posant com a exemple 4 mostres clares que ja a l’inici del nou Govern tripartit , anaven imposant/inculcant a la ciutadania, recordo literalment el que exposava:
Pel que fa a Sanitat .- De la denúncia a les llistes d’Espera que segons el tripartit ,els governs de CIU, no havien solucionat, ha passat el tripartit ha definir-les com “Temps de Resolució “.
Pel que fa a Infraestructures.- De la queixa constant sobre la suposada “Aturada de l’obra d’inversió” per manca de diners , segons ells, ara aquesta problemàtica esdevé “Replantejament de l’obra d’inversió “.
Pel que fa a Ensenyament .- De la queixa constant sobre la utilització de “barracons escolars “ hem passat a “Mòduls prefabricats normalitzats “ .
Pel que fa a Economia .- D’”un endeutament molt fort de la Generalitat “de llavors , ara en diuen el següent “Operacions financeres que no computen el deute “.
De la reivindicació constant per part de CIU del “dèficit fiscal que patia Catalunya” ara com ho han manifestat de manera reiterada “El finançament és insuficient i la reivindicació justa “.
Cal afegir a aquesta llista de l’any 2006 el tema de l’aigua doncs, ja sabeu que ara a més a més , els transvasaments són Interconnexió de xarxes.
És curiós com en una societat en la qual cada vegada –suposadament- estem més informats, determinats responsables de comunicació governamentals s’afanyen a dissenyar estratègies de distracció a la ciutadania que no és una altra cosa que amagar la realitat .
Demanar “Al Pa, pa i al ví, ví “ potser és excessiu , però a on anirem a parar quan les paraules i llur valor i sentit, ja no són el que eren, o si més no és el que pretenen alguns.
Són temps en que la principal estratègia de treballar, per alguns polítics, és idear nous eufemismes que amaguin o distreguin als ciutadans del que de debò s’amaga darrera la problemàtica existent.
No preocupa tant aportar solucions reals i a llarg termini sinó desdibuixar la realitat per amagar la seva incapacitat o la seva demagògia en altres temps.