diumenge, 6 de gener de 2019

No passaran!

 



Els llums de l’arbre s’apaguen, els carrers tornen a quedar buits i enrere queden els dies de sobretaules inacabables i abusos diversos que portaran a més d’un a passar pel purgatori del gimnàs. Comencem un nou any i amb ell arriben, com és tradició, els bon propòsits per l’any que comença. Un any més, tots practiquem aquell exercici col·lectiu de mirar endavant amb optimisme desitjant que els temps que vindran, siguin millors. Be, potser he estat agosarada amb el “tots”, permeteu-me que ho deixi en un “la majoria”.

Si hi ha alguna cosa més difícil de pair que l’excés de torrons, son els resultats d’unes eleccions andaluses que han deixat corpresos a tots els qui creiem que determinades idees formaven part del passat.

Allò de “cualquier tiempo pasado fue mejor” pot tenir, fins i tot, un punt de romanticisme quan es tracta de recordar, amb nostàlgia, aquells anys de joventut que ja no tornaran. Però aquesta mateixa frase, pren un significat molt diferent quan mostra enyorança per uns temps que no haurien d’haver existit mai.

Ja fa massa temps que alguns partits polítics tracten els electors com a clients i busquen el nínxol de mercat que els permeti obtenir representació als parlaments, sense cap mena d’escrúpol. Tant se val si per aconseguir-ho, han d’apel·lar al vot dels nostàlgics del regim –que sempre n’hi ha- a la recerca d’un grapat de vots que es puguin convertir en escons.

La dreta extrema va entrar en campanya anunciant l’inici de la reconquesta per Andalusia. Ara sabem que aquesta reconquesta consisteix en derogar aquelles lleis de les que ens hem dotat a mesura que el franquisme s’allunyava temps enllà –no suficientment-.

El 2018 ens ha deixat 47 dones assassinades per violència de gènere; 12 eren andaluses. Una xifra macabre que coneixíem el mateix dia que els mitjans anunciaven la primera víctima mortal del 2019 per violència de gènere. El mateix dia que es reafirmava la llibertat provisional pels membres de “La Manada”. El mateix dia que VOX posava com a condició per donar suport a la constitució d’un nou govern per Andalusia, la derogació d’aquelles lleis destinades a protegir les dones.

Pensava que mai ho hauríem de tornar a fer però, pel be de tots els demòcrates, cal que tots exclamen amb força i convicció aquell “no passaran”.