Recordo
un vell acudit en que un empresari buscava un comptable per a la seva empresa.
A la convocatòria s’hi van presentar un enginyer, un hacker, un físic, un
matemàtic, un filòsof i un comptable. L’empresari els va fer passar un per un
al seu despatx i els va fer la mateixa pregunta; quan son dos més dos?
L’enginyer va respondre, “3,9999999” .
El hacker va dir, “errada a l’intentar accedir a la IP de resultat”. El físic
li va respondre, “4,000004 +/- 0,000006” . El matemàtic, “esperi uns minuts
més. De moment he demostrat que la solució existeix i és única, ara estic
acotant”. El filòsof va contestar, “que vol dir quan diu, dos més dos?”
Finalment va entrar el comptable. Va tancar portes i finestres i en veu baixa
li va dir, “quin vol que sigui el resultat?” Vistes les intencions del govern
espanyol a l’hora de donar a conèixer les balances fiscals, no m’estranyaria
que aquest comptable treballi, actualment, a les ordres de Montoro.
Per
impossible que sembli a aquestes alçades, mai ens deixarà de sorprendre la
“potencia” creativa del govern Rajoy. Els “spin doctors” de l’”Ala Oest de la
Moncloa” passaran a la història gracies a frases com “todo lo que se ha
publicado en los medios no es cierto, salvo alguna cosa”, “la indemnización que
se pactó con Barcenas fué una indemnización en diferido”, “no és un rescate, es
un credito en condiciones ventajosas” o la ja mítica “fin de la cita”. Un
reguitzell de perles a les que ara hi podem afegir “Comptes Fiscals
Territorialitzats”, que és com a partir d’ara voldrien que anomenem les
“Balances Fiscals”.
Els
assessors del ministre d’Hisenda no s’han hagut d’escarrassar massa. De fet,
n’hi ha prou amb remuntar-se a l’època medieval, quan el rei mostrava les dades
als seus súbdits sense permetre que aquests hi tinguessin accés (no fos cas).
Malauradament
no passa sempre però, en aquesta ocasió, tot apunta a que s’ha imposat el
sentit comú. “Facis el miracle, mal que el faci el diable”, i be sigui per un
atac agut de responsabilitat o pel poder que Esperanza Aguirre encara és capaç
d’exercir al si del Partit Popular, aquest dimarts el Ministeri ha emès un
comunicat anunciant que publicarà les balances fiscals de forma que cada
comunitat pugui fer els seus càlculs. Això si, negant que es tracti d’una
rectificació...
De tot
plegat només en podem treure una conclusió; el govern del Partit Popular te
“por a la llibertat mental”. Por a que entre el “poble” hi hagi algú amb
capacitat suficient per desxifrar aquestes dades i descobrir la diferencia entre
“solidaritat” i “abús”. O por, com el mateix Montoro va reconèixer recentment
en una entrevista a Ràdio Nacional d’Espanya, a que les Balances Fiscals
tinguin un efecte “Red Bull” i donessin ales al procés sobiranista.
Un cop
més som testimonis de l’aparició dels fantasmes del passat. Aquells que
reclamaven deixar-ho tot “atado y bien atado”. Mentre a Europa la democràcia
avança consolidant el continent més estable del món, el Partit Popular es manté
fidel a actituds pròpies d’altres temps, quan Otto von
Bismarck
va pronunciar la frase “Espanya és el país més fort del món; fa segles que es
vol autodestruir i encara no ho ha aconseguit”.