dijous, 6 de febrer de 2014

Donde dije digo, digo Diego



Recordo un vell acudit en que un empresari buscava un comptable per a la seva empresa. A la convocatòria s’hi van presentar un enginyer, un hacker, un físic, un matemàtic, un filòsof i un comptable. L’empresari els va fer passar un per un al seu despatx i els va fer la mateixa pregunta; quan son dos més dos? L’enginyer va respondre, “3,9999999”. El hacker va dir, “errada a l’intentar accedir a la IP de resultat”. El físic li va respondre, “4,000004 +/- 0,000006”. El matemàtic, “esperi uns minuts més. De moment he demostrat que la solució existeix i és única, ara estic acotant”. El filòsof va contestar, “que vol dir quan diu, dos més dos?” Finalment va entrar el comptable. Va tancar portes i finestres i en veu baixa li va dir, “quin vol que sigui el resultat?” Vistes les intencions del govern espanyol a l’hora de donar a conèixer les balances fiscals, no m’estranyaria que aquest comptable treballi, actualment, a les ordres de Montoro.

Per impossible que sembli a aquestes alçades, mai ens deixarà de sorprendre la “potencia” creativa del govern Rajoy. Els “spin doctors” de l’”Ala Oest de la Moncloa” passaran a la història gracies a frases com “todo lo que se ha publicado en los medios no es cierto, salvo alguna cosa”, “la indemnización que se pactó con Barcenas fué una indemnización en diferido”, “no és un rescate, es un credito en condiciones ventajosas” o la ja mítica “fin de la cita”. Un reguitzell de perles a les que ara hi podem afegir “Comptes Fiscals Territorialitzats”, que és com a partir d’ara voldrien que anomenem les “Balances Fiscals”.

Els assessors del ministre d’Hisenda no s’han hagut d’escarrassar massa. De fet, n’hi ha prou amb remuntar-se a l’època medieval, quan el rei mostrava les dades als seus súbdits sense permetre que aquests hi tinguessin accés (no fos cas).

Malauradament no passa sempre però, en aquesta ocasió, tot apunta a que s’ha imposat el sentit comú. “Facis el miracle, mal que el faci el diable”, i be sigui per un atac agut de responsabilitat o pel poder que Esperanza Aguirre encara és capaç d’exercir al si del Partit Popular, aquest dimarts el Ministeri ha emès un comunicat anunciant que publicarà les balances fiscals de forma que cada comunitat pugui fer els seus càlculs. Això si, negant que es tracti d’una rectificació...

De tot plegat només en podem treure una conclusió; el govern del Partit Popular te “por a la llibertat mental”. Por a que entre el “poble” hi hagi algú amb capacitat suficient per desxifrar aquestes dades i descobrir la diferencia entre “solidaritat” i “abús”. O por, com el mateix Montoro va reconèixer recentment en una entrevista a Ràdio Nacional d’Espanya, a que les Balances Fiscals tinguin un efecte “Red Bull” i donessin ales al procés sobiranista.


Un cop més som testimonis de l’aparició dels fantasmes del passat. Aquells que reclamaven deixar-ho tot “atado y bien atado”. Mentre a Europa la democràcia avança consolidant el continent més estable del món, el Partit Popular es manté fidel a actituds pròpies d’altres temps, quan Otto von Bismarck va pronunciar la frase “Espanya és el país més fort del món; fa segles que es vol autodestruir i encara no ho ha aconseguit”.