divendres, 2 de març de 2012

Esmolem les eines un cop més

Cada cert temps, els governs espanyols reaccionen de forma totalment desproporcionada i violenta davant de temes que ja estaven ben arrelats i assumits. Bé, alguns pensàvem que es tractava de qüestions més o menys superades. Però no, els catalans sembla ser que sempre haurem d’estar alertes, sempre haurem de tenir les eines a punt i ben esmolades. L’últim episodi ha estat protagonitzat per la revisió de l’ús del català al Senat. El català a Espanya els treu de polleguera. El català està mal vist a Espanya perquè és incòmode, perquè no casa amb l’assimilació. El més diferent que hi ha Espanya és el català. Això els emprenya, perquè l’ús del català sempre ha estat més important que l’Euskera. La nostra llengua es va parlar sempre. Es va defensar durant el franquisme en els tallers, en les esglésies, als partits de futbol, arreu.

Això xoca amb concepció imperial d’Espanya. La mentalitat espanyola és imperial. Van perdre les colònies exteriors i ara s’han llençat sobre les presumptes colònies interiors. I tot i que Catalunya no és una colònia , de vegades ens han tractat com si ho fos. S’hi escarrassen, però no tots, i no ho aconsegueixen. Nosaltres existim com a poble per la llengua i per la nostra cultura. Els emprenya..

El portaveu del Partit Popular al Senat, Xosé Barreiro, va trepitjar una línia vermella la setmana passada. Va cometre un greu error dient que l’ús del català i de les llengües oficials a la Cambra Alta és equivocat i que s’hauria de revisar. A la cambra territorial s’utilitzen totes les llengües oficials reconegudes per la Constitució amb absoluta normalitat. Es tracta d’una qüestió intocable, no té retorn, no hi ha marxa enrere. Serem absolutament defensors de l’ús normalitzat de les llengües al Senat, perquè una cambra que vol ser i és territorial no té sentit que no utilitzi les llengües del territori que vol representar. El que es va aconseguir en l'anterior legislatura no pot canviar. No ens mourem d’aquí, defensarem amb fermesa la nostra posició.

Resulta molt sorprenent que Barreiro hagi dit aquestes coses quan dimecres es va aprovar una moció per unanimitat per reformar el Senat i remarcar la seva naturalesa de cambra territorial. Va quedar clar que la llengua era intocable, però alguns ho van oblidar ràpidament.

El que demostra Espanya no ha entès res de res i haurem de fer encara més esforços per protegir la nostra llengua, la nostra cultura.

Article publicat a l'e-noticies