La
decisió la podem qualificar com una victòria per a Catalunya i les comunitats que comparteixen aquest corredor. Però és
només una victòria parcial; hem guanyat el partit d'anada i cal jugar bé en el
de tornada per passar l'eliminatòria.
És per
això que no podem caure en el cofoisme i que cal que analitzem les
conseqüències, les lliçons i els riscos de la decisió europea. La primera lliçó és que quan hi ha treball
conjunt de les institucions i les societats civils dels seus territoris és molt
difícil aturar la seva iniciativa; en aquest cas, a més, una realitat econòmica
inqüestionable avala les demandes de Catalunya i la resta de comunitats: el 50%
de l'economia de l'estat i el 60% de les exportacions es generen a la riba de
la Mediterrània.
D'aquesta
lliçó se n'extreu una conseqüència clara que és que només es supera l'Espanya
del km 0 sinó que hi ha una altre manera de construir l'estat. El treball
conjunt de les comunitats, en xarxa, ha
fet més per un concepte federal, de suma d'interessos comuns, que les
reiterades proclames polítiques del partit de govern. La base territorial ha
aconseguit fer valdre els seus sòlids arguments per damunt de la visió
centralitzant de l'administració central.
Una
altra lliçó que resta és que Europa s'ho val. Enmig de la crisi actual, ha
crescut a casa nostra un cert euroescepticisme i, fins i tot, un rebuig
de la moneda única, tot amb la boca petita pero de manera constant. Els
europeistes de primera hora podem felicitar-nos i reivindicar en veu alta que
més Europa significa més oportunitats i millor futur.
Els
riscos existents han estat àmpliament comentats i se centren sobre l'actitud
dels futurs governs centrals en prioritzar les inversions sobre el corredor
mediterrani o bé destinar el gruix dels recursos a d'altres corredors
ferroviaris per fer tothom content. Caldrà que des de Catalunya estiguem
amatents i no deixem de ser molt exigents amb l'Estat per no alentir els
treballs i enllestir-ho pel 2020. Caldrà, tanmateix, mantenir la unitat entre
les comunitats mediterrànies i les seves societats civils per exigir que les
inversions afavoreixin l'economia productiva i la eficiència i no es dispersin
esforços en moments tan difícils.
EL
Corredor és la porta oberta la definitiva internacionalització de la nostra
economia que ens farà guanyar en competitivitat i ocupació. Pròxima estació: el
cor d'Europa