Darrerament ha aparegut amb força el debat polèmic de l’ús del vel integral (burca i niqab ) als mitjans de comunicació. Els responsables polítics opinem, els mitjans interpreten i es manifesten, i els ciutadans també opinen individualment.
Uns coincideixen amb l’anàlisi i mesures que cal adoptar i altres fan plantejaments contradictoris i fins i tot oposats. La irrupció amb força d’aquest debat i les posicions diverses sobre el mateix aconsellen que no siguin els ens locals els quí entomin i protagonitzin de forma individual el seu posicionament, que pot ser fruit de la situació del seu municipi o de la força i pes dels partits que el conformen. És hora que els poders públics es posicionin d’acord amb les seves competències respectives, com també els partits polítics des dels corresponents àmbits o àrees sectorials.
Cal però remarcar que és recomanable que aquest no es converteixi en un debat prioritari que sigui utilitzat políticament de forma partidista o ideològica.
En l’actualitat la nostra societat és cada vegada més diversa i plural, amb prsones de diferents procedències, cultures i religions. Justament aquesta nova realitat social fa més complexes i exigents l’atenció i regles de la nostra convivència perquè l’objectiu és prevenir i evitar situacions de rebuig i tolerància.
Ara bé els drets de les dones, en tant que drets humans, estan per sobre dels drets de les cultures i les religions , en aquest sentit el respecte a la diversitat cultural i religiosa té un límit que és el respecte superior als drets humans. No podem obviar tampoc que la Declaració dels Drets humans fou una declaració universal i aquests drets humans s’han de traslladar sempre en drets positius.
Així mateix , la convivència a la nostra societat ha de compartir uns valors fonamentals com el respecte a la diversitat i pluralitat, però també garantir la plena igualtat de gènere, uns dels principals valors que la nostra societat lluita per consolidar.
Per això crec que cal que els poders públics exerceixen les seves competències en l’establiment i regulació d’un marc comú per tal de limitar l’ús del vel integral i altres vestimentes o accessoris que cobreixin totalment la cara i que impedeixin la identificació i la comunicació visual en els àmbits públics (cívics, culturals, educatius, esportius , etc ).
De fet la nova llei d’Estrangeria, aprovada ara fa uns mesos a les Corts Generals, diu en el seu apartat 2 de l’article 3:
2.- Las normas relativas a los derechos fundamentales de los extranjeros serán interpretadas de confirmidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y con los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias vigentes en España, sin que pueda alegarse la profesión de creencias religiosas o convicciones ideológicas o culturales de signo diverso para justificar la realización de actos o conductas contrarios a la norma.
Com a dona, com a demòcrata , crec que no podem tolerar que els vels integrals es vagin consolidant en la nostra societat. La democràcia es viu a cara descoberta i la igualtat de gènere ha de ser un combat que no podem baixar la guàrdia.