Aquesta nova terminal la T-1 com se la coneix , és magnífica, amb una gran il.luminositat i sobretot el que se sent passejant per aquesta excel.lent instal.lació és que és respira pur Mediterrani. No vaig poder estar present a la inauguració oficial doncs coincidia amb la Festa Major de la meva ciutat Calella ,i ja se sap que el primer és el primer, però vaig tenir el privilegi de que m’invitessin a visitar-la ara fa un mes i vaig quedar absolutament meravellada.
Ara sembla que tothom tingui mèrit de quí realment han impulsat aquesta infrastructura tant important per a Catalunya. Fem Memòria .
La història de la T-1 comença l’any 1998 . El 19 de juny d’aquell any , el President Jordi Pujol, el ministre Arias Salgado i els alcaldes Joan Clos i Lluís Tejedor van anunciar un acord de les quatre administracions implicades per a dur a terme dues noves infrastructures a l’aeroport del Prat : la construcció de la tercera pista i la construcció d’una nova terminal entre pistes.
La tercera pista va ser operativa l’any 2003. La nova terminal es va adjudicar l’any 2003 i per tant les obres per acabar aquesta obra han durat sis anys.
Ara bé com és possible que la T-1 s’inauguri sense els accessos ferroviaris ( ni la línea 9 del metro, ni rodalies, ni el TGV ) malgrat haver-se contemplat des del primer moment , i que com a molt d’hora començaran a estar acabats l’any 2012 (línia 9 ). Durant aquests 6 anys que han durat les obres de construcció de la terminal no s’hagin pogut construir simultàniament ( com es fa arreu del món ) i per tant això suposarà una mancança molt important per als usuaris que la facin servir.
És una manca de previsió dels governs socialistes per fer arribar a la terminal 1 , això també és aplicable també a tots els nous projectes ferroviaris que s’han de construir a Catalunya.
És necessari que cada legislatura es faci la planificació de noves obres fins d’aquí 6 anys no es podran posar en servei noves infrastructures a Catalunya perquè els governs socialistes no fan la feina de planificació. De fet estan inaugurant coses que han acordat governs anteriors, aquesta és la realitat. I els propers anys més immediats , res de res per manca de planificació. Això és molt greu.
Un cop tenim la T-1 , ara què ?? doncs cal que es garanteixi que l’aeroport de Barcelona estigui a punt pels reptes del futur i aquest passa per aconseguir que la gestió dels aeroports catalans sigui des de Catalunya. Cal trencar el model centralitzat i rònec d’AENA , gairebé únic a Europa i apostar per un model de gestió individualitzada i des de Catalunya per a tots els aeroports.
Quan aconseguim que els aeroports estiguin en mans del propi país, haurem aconseguit superar el model d’Espanya radial que defensen el PSOE i PP. Catalunya no pot ser perifèrica que és el paper que se li vol donar des dels dos partits espanyols, sinó que vol ser i ha de ser centre.