Guanyar uns quants, o guanyar tots?

Per a mi, la nit del 24 de maig va ser una nit molt especial. Vaig voler deixar la fredor de les xifres per agrair l’escalf i el suport de les 2.708 persones que van mostrar el seu suport a la feina feta per la gent de CiU de Calella, donant-nos l’oportunitat de seguir treballant per a tothom. No és fàcil, en el context actual, revalidar la confiança dels ciutadans en unes eleccions. Fer-ho doblant el resultat del segon partit en nombre de vots i quadruplicant al tercer, és la millor recompensa als quatre anys de treball del meu equip.

Després de quinze dies llargs de campanya amb els nervis i la il·lusió a flor de pell, diumenge passat no es va acabar res, sinó que va començar un nou període per arremangar-se i tornar a la feina amb decisió, afrontant quatre anys més de treball i esforç per Calella.

És amb el pas de les hores que es pren consciència de la realitat. La sensació de veure’ns guanyadors d’unes eleccions, podent mantenir la mateixa presencia al Ple Municipal, es difícilment descriptible amb paraules. Però cal posar-hi serenor, estendre la ma i seguir obrint les portes del consens. Els temps de les majories absolutes ha marxat per no tornar. Només cal que fem un cop d’ull als resultats de bona part dels 947 municipis de Catalunya.

Els ciutadans han parlat. Ara ens toca a nosaltres escoltar. Els calellencs han dit que volen seguir pel camí iniciat pel govern que he presidit durant els últims quatre anys. Però també han dit que volen un Ajuntament de marcat perfil sobiranista que continuï tenint com a prioritat l’estat del benestar i les persones. Altres lectures, serien intencionadament partidistes.

Ara toca mostrar la nostra capacitat d’aprofitar la pluralitat i la diversitat i de deixar de banda el dogmatisme ideològic, per trobar els punts en comú amb totes les forces polítiques que garanteixin justícia i prosperitat i no serem nosaltres qui posem pals a les rodes.

En aquests moments ja he contactat amb la resta de forces polítiques per veure'ns en els propers dies i contrastar projectes i model de ciutat, per definir el full de ruta que reculli -en allò que compartim- el màxim d'acord entre el màxim de partits.

Necessitem afrontar amb garanties quatre anys que marcaran de forma decisiva el futur de Calella, i de Catalunya.

Moltes gràcies, i molta sort!

Hi ha vegades en que hom te la sensació d’estar vivint allò que en diuen un “deja vu”, i una d’aquestes ocasions és el període electoral. Quinze dies poden no ser res, o poden ser molt llargs quan cada dia sembla una setmana. Sentireu dir que és molt cansat, i és veritat, però no hi ha cansament més agraït que el que produeix dedicar hores i hores a escoltar i parlar amb tantes i tantes persones.

I arribarà diumenge i sortirem a votar i algú parlarà de la festa de la democràcia, i en acabar el dia comptarem els vots d’un en un i descobrirem com serà el Ple Municipal del pròxim mandat. Crits, emocions, llàgrimes, alegria i decepció es combinaran a cada racó on els partits hagin situat les seves seus electorals. I cada candidat esperarà nerviós l’arribada d’alguna càmera per treure de la butxaca el paper on porta anotades les declaracions que farà, en funció del resultat. En mig de l’ordenat desordre propi d’una campanya electoral, en el fons, tot sembla que funcioni com una previsible màquina de precisió.

Escric aquestes ratlles quan falten hores perquè acabi la campanya. I ho faig ara, perquè no vull que les meves paraules puguin ser atribuïdes als sentiments del moment del recompte.

Vull agrair l’escalf rebut de tantes i tantes persones durant tots aquests dies de campanya. Als ànims que m’heu donat, a les felicitacions per la feina feta i també, es clar, les observacions que m’heu fet per millorar algunes coses.

A la gent que m’ha acompanyat. La que es veu i la que no es veu. I, sobretot, a la meva família, que sembla com si s’hagués acostumat a viure constantment amb la incertesa de no saber quan podrem compartir una estona sense que res interrompi una conversa.

Aquest diumenge, els partits que es presenten a les eleccions guanyaran més o menys regidors. Calella, en canvi, ha de guanyar el seu futur.

Moltes gràcies, i molta sort!

No son unes municipals més, però son unes municipals

Trec temps d’on costa trobar-ne per escriure quatre ratlles en ple epicentre de la campanya. Son dies d’activitat intensa en que les hores duren menys i els candidats aprofitem per fer arribar el nostre missatge a uns ciutadans que diumenge que ve veuran com tornen les urnes.

Una campanya electoral és un temps de promeses, si, però no es prometre tot. Per a alguns, aquests son dies d’imaginar i fer imaginar una ciutat ideal amb projectes poc fonamentats, d’aquells que “queden be”, presentats en condicional, amb allò de “sempre que sigui viable”. Les persones que m’acompanyen i jo mateixa, preferim les promeses realistes, fetes sobre l’aval de quatre anys de govern en que hem sabut demostrar que som gent de paraula.

Encara no ha acabat la campanya electoral i ja podem demostrar que complim les promeses. Ja fa algunes setmanes que vàrem assumir públicament el compromís de fer una campanya austera. No podia ser d’una altra manera. Molts dels nostres adversaris varen aplaudir la iniciativa, només faltaria. Però res mes.

Des de CiU ens vàrem comprometre a no penjar cap banderola als fenals i a no col·locar més de quatre pancartes a tota la ciutat. No cal més. Calella és una ciutat petita, no cal empaperar-la de fotografies de persones que ja som conegudes per la majoria dels ciutadans. Al cap i a la fi, l’autentica campanya es fa a peu de carrer, parlant amb les persones.

Heu fet un tomb per la ciutat aquests dies? Us heu fixat en la propaganda electoral? No cal que us digui res més. Ho vàrem dir, i ho hem fet. Som gent de paraula que vol seguir governant la ciutat com ho hem fet durant aquests darrers quatre anys. Decidits a afrontar, des de Calella, uns anys que seran decisius pel futur de Catalunya.

Ens hem fet un tip de sentir que aquestes eleccions municipals seran una mena de primera volta de les catalanes del 27S. Jo no ho diria exactament així. Son un pas, una fase més d’un procés que finalitzarà quan els ciutadans puguin decidir com volen construir un país nou. Un país nou que començarem a construir el 24 de maig, des de la base, des dels fonaments de Catalunya, des dels municipis. Aquestes eleccions municipals no son unes eleccions municipals més, però son unes eleccions municipals.

Transparència imprescindible; i prioritària!

A aquestes alçades ningú pot posar en dubte el valor de la transparència com a element conciliador entre gestor públic i administrat. El dret de tot ciutadà a saber com es gestionen els seus impostos i que fan les persones escollides amb els seus vots, pren una dimensió molt major en uns temps en que l’actitud d’uns pocs ha generat sospita permanent cap a molts.

Aviat farà quatre anys del dia en que vaig prendre possessió com a alcaldessa de Calella. Va ser uns dies abans que prengués una de les primeres decisions i una de les que m’han fet sentir més orgullosa d’haver pres; crear la Unitat de Transparència i Bona Governança de l’Ajuntament de Calella, i encarregar la seva direcció a una funcionaria.

Hem treballat de valent -i ho seguirem fent- per aconseguir un Ajuntament amb parets de vidre. Amb transparència, pluralitat i participació. A banda dels representants del govern municipal, en el procés d’adjudicació dels principals contractes de serveis (aigua, electricitat i neteja) hi han estat presents un representant de cada partit amb representació municipal i, evidentment, amb tècnics de l’ajuntament.

Tot i que les Juntes de Portaveus es convoquen abans de la celebració d’un Ple Municipal, un cop al mes, amb Ple o sense, s’han convocat els portaveus de totes les formacions del l’arc municipal per compartir informació sobre projectes, gestions o problemàtiques que el govern tenia sobre la taula. En aquestes trobades, s’han posat a debat fins a 179 temes diferents. Aquell que tingui la temptació d’acusar al govern que presideixo de falta de transparència o de limitar la informació, estaria fent un exercici d’electoralisme de curta volada.

Hem signat convenis amb el Síndic de Greuges i amb l’organització “Transparència Internacional” i hem obtingut el segell “Infoparticipa”, a la qualitat i la transparència de la comunicació pública local, que ha determinat que l’Ajuntament de Calella obté una puntuació de 98 punts en una escala de 100. Quan vaig prendre possessió com a alcaldessa, la puntuació era de 39 punts. Em sorprèn sentir com, algun dels nostres legítims adversaris polítics, s’atreveixen a qüestionar la validesa d’aquestes dades avalades pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Hi ha qui veu els ajuntaments com una gestoria a la qual només cal regularitzar els papers i pagar els impostos,  per nosaltres l’Ajuntament és la primera empresa de la nostra ciutat, una empresa que ha de ser eficient, propera i sobretot garantia d’oportunitats pel conjunt dels calellencs i calellenques. En aquesta línia hem treballat, i en aquesta línia volem seguir “treballant per a tothom”.

Ara no són temps de confrontació, són temps de col•laboració

Ho he dit en més d’una ocasió i em refermo. Políticament, des de fa uns anys, vivim uns moments apassionants. Si fa uns anys, algú ens hagués dit el que estàvem a punt de viure, a molts de nosaltres ens hauria costat creure-ho.

El destí ha volgut que societat civil i classe política s’uneixin en una mena d’amalgama beneïda de la que no hauríem d’haver sortit mai. Hem tornat al camí de la lluita, pacifica i decidida, en el que Catalunya camina amb pas ferm i amb la mirada posada en el somni del president Macià; “una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa”.

Els catalans han pres la paraula i han sortit al carrer per exigir als seus polítics que els garanteixin el seu dret fonamental a decidir el país volen. Un fet insòlit a la nostra història recent que ha descol·locat a més d’un. Partits que després de veure’s expulsats del govern encara no han començat les obres per refer-se, formacions nascudes com a antisistema que es fan grans dins del sistema, enquestes que donen representació parlamentària a partits que ni tant sols existeixen...

I en aquest context de legitima exigència dels ciutadans vers la seva classe política, aquells que hem escollit el noble ofici de la governança estem obligats a donar respostes. Obligats -diguin el que diguin les enquestes- a estar a l’alçada d’un país que ha dit prou a un continuisme castrador. Els temps en que ens presentàvem a unes eleccions darrera d’unes sigles incompatibles amb les de l’adversari han quedat enrere. Catalunya ens demana unitat, i és responsable obligació de tots, els d’esquerres i els de dretes, els de centre i els “outsiders”, donar resposta a aquells que en un dia d’eleccions varen dipositar a l’urna una papereta valida per quatre anys. Una exigència valida tant per aquells que ens governen des de la no tant llunyana Brussel·les, com pels qui governem des dels ajuntaments, a peu de carrer.

En aquest sentit, em sento orgullosa dels deures fets per Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes de Catalunya de Calella.

Dies enrere vàrem renovar l’”Acord Estratègic de Ciutat”, un document que ens compromet a treballar plegats pel be dels ciutadans de Calella i que permetrà al govern municipal tirar endavant els tant necessaris pressupostos del 2015. Sense compromisos incondicionals d’estabilitat pel govern, sense acords que ens portin a un govern de coalició, sense xecs en blanc. Només pensant en el que és millor per la ciutat.

D’aquí a uns mesos, tots els partits ens posarem en “mode campanya”. El 24 de maig del 2015 ja està marcat en vermell llampant a l’agenda dels estrategues. Tots defensarem els nostres posicionaments i competirem esportivament amb els nostres adversaris. Tots desplegarem el nostre “armament” de campanya per competir els uns contra els altres. Tots criticaran allò que no els ha agradat dels darrers quatre anys de govern de CiU. És legítim. També ho farà el PSC, com ha de ser. També des de CiU farem mans i mànigues per demostrar als ciutadans com de millor és el nostre projecte davant del del PSC. Com ha de ser.

Però, com diria el mai prou admirat Miquel Martí i Pol, “amb discreció i respecte pels altres, que s'esforcen a representar dignament el seu paper. Però amb tenacitat. "Que em senti viure!" com deia en un poema. Que em senti jo. Que nedi, contra corrent, és clar, com sempre. I potser com tothom”.

Estem convocats

El cap de setmana que acabem de deixar enrere ha estat un dels moments àlgids del procés iniciat ara fa dos anys i que ha posat Catalunya en el camí cap a un nou model de país.  A ningú se li escapa que hem estat testimonis d’un dels moments que, per sempre més, tindran un espai reservat a les pàgines de la història de la nostra nació.

De l’acte de signatura del Decret de Convocatòria de la Consulta del 9N n’ha quedat molt més que una fotografia. Limitar-ho a un simple tràmit seria d’una injustícia inacceptable. Dissabte passat vàrem poder veure molt més que la imatge del text del Decret damunt d’una taula amb la signatura el President Mas.

L’acte de dissabte ha de ser vist com la culminació de la demanda ciutadana que vàrem poder escoltar per primera vegada als carrers de Barcelona el setembre de 2012 i que, des d’aleshores, s’ha deixat sentir a cada Diada. El de dissabte va ser un acte fruit del resultat de les eleccions convocades pel President Mas el novembre de 2012, que van donar al nostre Parlament una majoria partidària del dret a decidir. Una majoria que ha sabut mostrar la seva maduresa democràtica, unint esforços per donar resposta al mandat del poble de Catalunya, més enllà de les seves respectives diferencies ideològiques.

Però entendreu que, per la meva condició d’alcaldessa, posi l'accent en un altra fet que tampoc ens ha passat desapercebut.

Durant la setmana que acabem de deixar enrere, centenars d’ajuntaments de tot Catalunya han aprovat mocions de suport a la convocatòria de la consulta. En el moment de la signatura per part del President Mas del Decret de Convocatòria de la Consulta del 9N, un 92% dels municipis de Catalunya havien aprovat una moció de suport a la convocatòria (a Calella va ser aprovada amb 13 vota a favor i 4 en contra). Això m’ha fet recordar l’eslògan de campanya amb que CiU va acudir a les eleccions municipals del 1.991; “Catalunya Comença al teu Ajuntament”.

Aquí és on ha de començar la nova Catalunya. A peu de carrer. Amb tots i cadascun dels ciutadans que tenen en el seu ajuntament el contacte més personal i directe amb el seu govern. Amb totes i cadascuna de les iniciatives impulsades per entitats i associacions que son capaces de dir als seus governants quin país volen. D’omplir autocars i fer tants quilometres com sigui necessari per fer sentir la seva veu. La nova Catalunya comença allà on alcaldes/ses i regidors/res -tant se val si son al govern o a la oposició- son capaços d’escoltar als ciutadans i posar-se al front en aquest camí que, lluny d’arribar al seu destí, ens anuncia l’arribada del tram més farregós en que, si volem arribar lluny, haurem d’anar acompanyats.

Com a ciutadana de Catalunya visc aquest procés amb l’emoció pròpia de qui veu més a prop un país més just, més lliure i més pròsper. Com a alcaldessa, visc aquest procés amb l’orgull de veure com la meva ciutat, el meu poble, des del carrer, des d’associacions i entitats, des d’organitzacions polítiques i socials, ens diu amb veu forta i clara “som aquí, som amb vosaltres, no ens falleu, nosaltres no ho farem”.

Tampoc puc amagar l’orgull de confirmar, cada dia que passa, que Catalunya te el millor president que podia tenir en un procés com aquest. El president que ens ha portat més lluny, i al que cal fer-li arribar tot el nostre suport. Viure una situació com aquesta des del despatx de la Plaça Sant Jaume no ha de ser fàcil, però estic segura que sentir l’escalf del poble de Catalunya ha de ser decisiu per afrontar cada pas, cada decisió, cada cop de mar que ens recorda la importància de mantenir el “cap fred, el cor calent, el puny ferm i els peus a terra”.

Estem convocats. No ens ho posaran fàcil. Però nosaltres tampoc defallirem.

Treballant per Calella, treballant per tu

L’any 1977 els ciutadans d’aquest país vàrem passar pàgina deixant enrere una de les etapes més fosques de la nostra història recent. Sembla que va ser ahir, però han passat 37 anys des de que vàrem recuperar el dret a escollir els nostres governants.

Molts recordem encara aquella Espanya en blanc i negre del “habla, pueblo, habla” liderada per un Adolfo Suárez que, de mica en mica, va anar obrint una porta tancada que el 1979 va permetre als municipis de tota Espanya escollir democràticament els seus alcaldes.

A Calella vivien la meitat de persones de les que hi vivim avui. Poc més de 7.000 persones varen tenir l’oportunitat d’escollir el seu alcalde i, ja en aquella època, van escollir la llista encapçalada per un jove Ramón Bagó, al capdavant de la candidatura de Convergència i Unió.

Ha passat molt temps. Durant els últims 35 anys, els ajuntaments han sabut consolidar el seu paper d’administració més pròxima al ciutadà. Des d’ells s’han transformat viles i ciutats, s’ha liderat el progrés de Catalunya i s’ha construït la societat catalana tal i com la coneixem. Reduir el paper d’alcaldes i regidors a simples gestors locals seria una gran injustícia.

Aquest cap de setmana, la gent de CiU de Calella hem volgut reconèixer la feina feta pels seus 44 regidors. 44 homes i dones –alguns ja no son entre nosaltres- que al llarg dels darrers 35 anys han dedicat una part de la seva vida al noble ofici de servir als seus conciutadans. Amb encerts i errors, però sempre amb la voluntat de contribuir a construir la ciutat, el país que tots desitgem.

Ho hem volgut fer des d’un lloc emblemàtic com el far de Calella, des d’on es pot veure una preciosa vista panoràmica de la ciutat per la que aquets homes i dones han treballat en algun moment de les seves vides. I hem volgut que fos un acte presidit per la persona de major representació dins de la Federació de Convergència i Unió, el President Mas, que ens va recordar que “moltes de les transformacions que ha experimentat aquest país, son responsabilitat de persones amb noms i cognoms”.

No podem obviar que vivim uns moments en que la política i l’actitud d’alguns polítics esta seriosament qüestionada, però no podem perdre mai de vista la feina d’aquells partits que exerceixen la seva tasca des del poder, amb responsabilitat, entomant tots els cops i assumint el desgast propi de l’acció de govern -especialment en els temps que vivim- però sempre amb la responsabilitat de treballar pel progrés general i, com és el cas de molts regidors i alcaldes, dedicant-hi, si cal, les 24 hores del dia.

CiU de Calella ha volgut fer aquest modest homenatge als actors de la política municipal desenvolupada durant aquests anys per la seva gent al nostre Ajuntament. L’única cosa que puc fer jo, com a alcaldessa, és agrair la feina, la lleialtat i el compromís demostrat per l’equip que, ara fa poc més de tres anys, van decidir acompanyar-me en aquesta “aventura” i, d’una manera especial, a aquells que em van acompanyar en els anys en que, havent guanyat unes eleccions, vàrem acabar a l’oposició. Gràcies al seu treball, tinc  la satisfacció de dir, amb veu ben alta i clara, que hem aconseguit anar més enllà del que vàrem escriure en el nostre programa electoral. I això no és poc.

Enfilem el darrer mesos de legislatura. Com molts sabeu, he acceptat el repte de presentar-me a la reelecció per seguir treballant per Calella. Per què encara queda molta feina per fer.

A tots i totes moltes gràcies per la vostra implicació i aportació al progrés de Calella al llarg d'aquests darrers 35 anys.

Ramon Tremosa; la garantia de la feina feta

Avança la campanya per a les eleccions europees entre enquestes i declaracions que dia rere dia confirmen que l’eix esquerra/dreta cedeix el protagonisme a l’eix de pertinença en un camí que ens porta, un cop més, a una polarització extrema entre aquells que defensem el dret a decidir i els qui basen la seva acció en els presumptes avantatges de seguir junts.

Dotar-nos d’una veu forta i clara al si de les institucions europees ha de ser el principal objectiu d’aquells que veiem en aquestes eleccions una oportunitat única de deixar-nos sentir. Tal i com va dir el president Mas en el míting d’inici de campanya, ara cal demostrar que no només sabem omplir els carrers, sinó que també sabem omplir les urnes. Que això és, precisament, el que reclamem, poder omplir les urnes, ara, per perfilar la nostra presencia a Europa i, més endavant, per definir quin tipus de relació volem mantenir amb l’Estat espanyol.

Tot sembla indicar que, aquesta vegada, la minsa participació de la ciutadania en unes eleccions europees trencarà la seva tendència a la baixa, al menys a Catalunya. I això no és un fet casual. Tothom sabrà interpretar de forma molt positiva la implicació dels catalans en unes eleccions europees. Aquestes eleccions han de servir per demostrar als països membres de la Unió Europea que Catalunya te la voluntat i la decisió de poder parlar, de tu a tu, amb qualsevol estat membre, sense intermediaris.

Tenim molt a rebre d’Europa, si, però també tenim molt a oferir. Amb tots els entrebancs que hem de superar en el nostre dia a dia, Catalunya lidera la creació d’ocupació en aquest tram final de la crisi econòmica, compta amb un clúster industrial que ha contribuït decisivament a fer que l’any 2013 hagi estat un any record per a la internacionalització de l’economia catalana, tant en l’àmbit de l’atracció d’Inversions com en el de les exportacions.

Alguns, interessadament, us voldran fer creure que l’ofec que pateix Catalunya es conseqüència dels objectius de dèficit imposats per la Unió Europea. No us deixeu enganyar. És el govern de l’Estat qui, a l’hora de repartir entre les administracions autonòmiques i locals aquests objectius de dèficit, ho ha fet aplicant un repartiment injust i desproporcionat, i no ha estat capaç de traslladar a les autonomies i als ajuntaments la flexibilitat que, per la seva banda, ha ofert la comissió europea als estats membres. Un greu acte de deslleialtat institucional que no fa altra cosa que limitar la nostre capacitat de superar aquesta crisi.

Volem que se sàpiga. Volem que els representants de Catalunya al Parlament Europeu vetllin pels interessos dels catalans. I això només ho podrem fer si el dia 25 de maig donem el nostre vot a qui ha demostrat ser capaç de defensar Catalunya a Europa; en Ramon Tremosa.

És l’hora de fer costat al partit del govern de Catalunya, també, a les institucions europees.

Ramon Tremosa; treballant per als catalans, des d’Europa

Un any més hem vist com produïa allò que alguns anomenen la “festa de la democràcia”. Coincidint amb la mitjanit d’aquest divendres s’ha donat el tret de sortida a una nova campanya electoral. Durant quinze dies tornarem a sentir promeses a dojo, especialment d’aquells que saben que no tindran l’oportunitat de complir-les.

Entrem de ple en la campanya del que alguns ens han fet creure que son unes eleccions de tercera recolzant el seu discurs en la històrica baixa participació que registren les eleccions al Parlament Europeu. Una participació que tot indica que aquesta vegada augmentarà sensiblement a Catalunya. I això no és casual. Ja fa temps que els catalans no perdem cap oportunitat per fer sentir la nostra veu al món i, aquesta, és una ocasió com en tindrem poques, per fer-nos sentir a Europa.

Es cert que Brussel·les esta més lluny que Barcelona o que Madrid, però no és menys cert que el que allà es decideix, ens toca igual de prop –si no més- que el que es decideix a Barcelona o a Madrid. La mítica frase que diu que “la política, si no la fas, te la fan”, pren una especial rellevància quan parlem de política europea. I si això és així, que ho fa que molts encara es preguntin que hi van a fer els nostres polítics a Europa?

Com a totes les cases, per a tot hi ha de tot. Des dels que agafen l’avió amb destinació a Brussel·les amb aquella actitud de “posa-me-la aquí que no tinc butxaques”, fins als que necessitarien dies de 48 hores per acabar-se la feina. Precisament en aquest darrer grup –i jo en puc donar fe- hi trobem el candidat de Convergència i Unió al Parlament Europeu, en Ramon Tremosa.

No ens pot passar per alt que, mentre alguns es presenten a aquestes eleccions amb les mans plenes de promeses, en Tremosa hi arriba amb les mans plenes de feina feta. Massa vegades, la distancia entre Catalunya i Bèlgica fa que no ens arribi amb prou claredat la tasca que hi fan persones com en Ramon Tremosa. Encara son molts els qui no saben que en Ramon forma part de la Comissió del Transport que va donar llum verda al Corredor del Mediterrani i on van ser aprovades totes les seves esmenes per connectar-hi els ports de Tarragona i Barcelona, i que forma part de la Comissió d’Economia on ha estat ponent en diversos informes, com el de Política de la Competència, on es van criticar les males practiques de l’Estat espanyol en el rescat de Bankia.

Només cal fer un cop d’ull al vídeo que us adjunto en aquest post per adonar-nos de la immensitat de les xifres que han marcat els darrers cinc anys d’en Ramon Tremosa com a eurodiputat.

En cinc anys ha recorregut més de 500.000 quilometres, ha fet 1.081 preguntes parlamentaries, 7è de 766 diputats. Ha esmenat 278 directives europees, 6è. de 766 diputats. I ha signat 353 mocions de resolució, 7è de 766 diputats.

El que no ha fet en Ramon Tremosa al Parlament Europeu és passar desapercebut. Aquestes xifres no deixen espai per al dubte. Han estat cinc anys de treballar intensament per als catalans des d’Europa. I això, be val tenir-ho present quan escollim el nostre vot.

Aquesta vegada, amb en Ramon Tremosa, ens guanyarem Europa.

Si voleu saber més, us convido a visitar el seu espai web: http://tremosa.cat