Ramon Tremosa; la garantia de la feina feta

Avança la campanya per a les eleccions europees entre enquestes i declaracions que dia rere dia confirmen que l’eix esquerra/dreta cedeix el protagonisme a l’eix de pertinença en un camí que ens porta, un cop més, a una polarització extrema entre aquells que defensem el dret a decidir i els qui basen la seva acció en els presumptes avantatges de seguir junts.

Dotar-nos d’una veu forta i clara al si de les institucions europees ha de ser el principal objectiu d’aquells que veiem en aquestes eleccions una oportunitat única de deixar-nos sentir. Tal i com va dir el president Mas en el míting d’inici de campanya, ara cal demostrar que no només sabem omplir els carrers, sinó que també sabem omplir les urnes. Que això és, precisament, el que reclamem, poder omplir les urnes, ara, per perfilar la nostra presencia a Europa i, més endavant, per definir quin tipus de relació volem mantenir amb l’Estat espanyol.

Tot sembla indicar que, aquesta vegada, la minsa participació de la ciutadania en unes eleccions europees trencarà la seva tendència a la baixa, al menys a Catalunya. I això no és un fet casual. Tothom sabrà interpretar de forma molt positiva la implicació dels catalans en unes eleccions europees. Aquestes eleccions han de servir per demostrar als països membres de la Unió Europea que Catalunya te la voluntat i la decisió de poder parlar, de tu a tu, amb qualsevol estat membre, sense intermediaris.

Tenim molt a rebre d’Europa, si, però també tenim molt a oferir. Amb tots els entrebancs que hem de superar en el nostre dia a dia, Catalunya lidera la creació d’ocupació en aquest tram final de la crisi econòmica, compta amb un clúster industrial que ha contribuït decisivament a fer que l’any 2013 hagi estat un any record per a la internacionalització de l’economia catalana, tant en l’àmbit de l’atracció d’Inversions com en el de les exportacions.

Alguns, interessadament, us voldran fer creure que l’ofec que pateix Catalunya es conseqüència dels objectius de dèficit imposats per la Unió Europea. No us deixeu enganyar. És el govern de l’Estat qui, a l’hora de repartir entre les administracions autonòmiques i locals aquests objectius de dèficit, ho ha fet aplicant un repartiment injust i desproporcionat, i no ha estat capaç de traslladar a les autonomies i als ajuntaments la flexibilitat que, per la seva banda, ha ofert la comissió europea als estats membres. Un greu acte de deslleialtat institucional que no fa altra cosa que limitar la nostre capacitat de superar aquesta crisi.

Volem que se sàpiga. Volem que els representants de Catalunya al Parlament Europeu vetllin pels interessos dels catalans. I això només ho podrem fer si el dia 25 de maig donem el nostre vot a qui ha demostrat ser capaç de defensar Catalunya a Europa; en Ramon Tremosa.

És l’hora de fer costat al partit del govern de Catalunya, també, a les institucions europees.

Ramon Tremosa; treballant per als catalans, des d’Europa

Un any més hem vist com produïa allò que alguns anomenen la “festa de la democràcia”. Coincidint amb la mitjanit d’aquest divendres s’ha donat el tret de sortida a una nova campanya electoral. Durant quinze dies tornarem a sentir promeses a dojo, especialment d’aquells que saben que no tindran l’oportunitat de complir-les.

Entrem de ple en la campanya del que alguns ens han fet creure que son unes eleccions de tercera recolzant el seu discurs en la històrica baixa participació que registren les eleccions al Parlament Europeu. Una participació que tot indica que aquesta vegada augmentarà sensiblement a Catalunya. I això no és casual. Ja fa temps que els catalans no perdem cap oportunitat per fer sentir la nostra veu al món i, aquesta, és una ocasió com en tindrem poques, per fer-nos sentir a Europa.

Es cert que Brussel·les esta més lluny que Barcelona o que Madrid, però no és menys cert que el que allà es decideix, ens toca igual de prop –si no més- que el que es decideix a Barcelona o a Madrid. La mítica frase que diu que “la política, si no la fas, te la fan”, pren una especial rellevància quan parlem de política europea. I si això és així, que ho fa que molts encara es preguntin que hi van a fer els nostres polítics a Europa?

Com a totes les cases, per a tot hi ha de tot. Des dels que agafen l’avió amb destinació a Brussel·les amb aquella actitud de “posa-me-la aquí que no tinc butxaques”, fins als que necessitarien dies de 48 hores per acabar-se la feina. Precisament en aquest darrer grup –i jo en puc donar fe- hi trobem el candidat de Convergència i Unió al Parlament Europeu, en Ramon Tremosa.

No ens pot passar per alt que, mentre alguns es presenten a aquestes eleccions amb les mans plenes de promeses, en Tremosa hi arriba amb les mans plenes de feina feta. Massa vegades, la distancia entre Catalunya i Bèlgica fa que no ens arribi amb prou claredat la tasca que hi fan persones com en Ramon Tremosa. Encara son molts els qui no saben que en Ramon forma part de la Comissió del Transport que va donar llum verda al Corredor del Mediterrani i on van ser aprovades totes les seves esmenes per connectar-hi els ports de Tarragona i Barcelona, i que forma part de la Comissió d’Economia on ha estat ponent en diversos informes, com el de Política de la Competència, on es van criticar les males practiques de l’Estat espanyol en el rescat de Bankia.

Només cal fer un cop d’ull al vídeo que us adjunto en aquest post per adonar-nos de la immensitat de les xifres que han marcat els darrers cinc anys d’en Ramon Tremosa com a eurodiputat.

En cinc anys ha recorregut més de 500.000 quilometres, ha fet 1.081 preguntes parlamentaries, 7è de 766 diputats. Ha esmenat 278 directives europees, 6è. de 766 diputats. I ha signat 353 mocions de resolució, 7è de 766 diputats.

El que no ha fet en Ramon Tremosa al Parlament Europeu és passar desapercebut. Aquestes xifres no deixen espai per al dubte. Han estat cinc anys de treballar intensament per als catalans des d’Europa. I això, be val tenir-ho present quan escollim el nostre vot.

Aquesta vegada, amb en Ramon Tremosa, ens guanyarem Europa.

Si voleu saber més, us convido a visitar el seu espai web: http://tremosa.cat

S'ha acabat el cafè per a tothom

Viure una crisi és també una oportunitat. Posa al damunt de la taula les fortaleses i debilitats de les persones, la societat i les institucions. És el moment en quin deixem veure quina és la nostra actitud davant del món.

És el que està passant a Europa. La crisi ha deixat veure que hi havia de real en l'economia d'aquells països que exhibien creixements espectaculars, arrogants, sense haver fet els deures, sense preparar la seva economia per a la competència global, endeutant-se fins a la fallida. Són aquests països i el seu rescat el que està obrint un debat sobre com ha de ser la veritable integració econòmica d'Europa. A la UE no hi haurà “cafè per a tothom”.

De la mateixa manera, aquest debat s'ha d'obrir dins de l'Estat espanyol. La crisi ha deixat al descobert quina és l'essència de Catalunya i perquè reclama més sobirania. El govern Mas no ha trigat va trigar ni un mes a emprendre la primera tanda de mesures necessàries per redreçar l'economia, ni ha esperat ni un sol dia a endegar el segon lliurament de propostes dinamitzadores.

La veritable vocació d'autogovern és aquesta. Catalunya no es resigna ha ser un agent passiu del seu futur econòmic i social; està convençuda de les seves forces, de les seves possibilitats, i vol construir un futur millor.

El cicle d'eleccions a Catalunya el darrer any és la mostra fefaent d'aquest sentir majoritari dels ciutadans de Catalunya. Davant la crisi, ha optat per votar a la força sobiranista de Convergència i Unió. Ha expressat, sense ambigüitats, el desig de confiar el timó de la nau a un executiu responsable i honest que exigeix major capacitat per a autogovernar-nos en tots els àmbits.

És l'actitud contrària de moltes comunitats autònomes espanyoles que ha hores d'ara encara no han encetat el meló de les reformes pendents. Sense una vocació real d'autonomia només esperen les directrius del govern central per resoldre les seves debilitats. És aquí on la crisi posa de manifest que “el cafè per a tothom” només va ser una estratègia per diluir les aspiracions nacionals dels catalans i dels bascos.

Per molt que ho vulgui evitar, el govern del PP haurà de donar el pas per resoldre aquesta situació anòmala. La reforma de l'estat de les autonomies no pot ser simètrica perquè cometria el mateix error que “el cafè per a tothom” i ofegaria la veritable locomotora econòmica d'Estat, Catalunya.

El pacte fiscal és la primera mesura per a la reactivació econòmica espanyola i no una graciosa concessió a posteriori.