Plantant cara a l’atur

Ja fa setmanes que sentim parlar de recuperació. Diuen, aquells que hi entenen, que la crisi enfila la recta final. Tots estem expectants a veure quan aquest efecte es notarà al dia a dia de les persones “normals”. Mentre això no passi, les xifres d’atur continuen provocant calfreds a tot aquell que troba el valor per dedicar-hi uns minuts.

Catalunya: 575.948 aturats. Barcelona: 422.935, Maresme: 36.133, Calella:1.587.

És important no oblidar que darrere d’aquestes xifres, hi ha persones. Només hi ha una cosa pitjor que comprovar aquests números; acostumar-se a la seva fredor.

Sempre he cregut que la millor política social que aquella que és capaç de generar llocs de treball.

Aquesta setmana hem sabut que la Diputació de Barcelona, a través del Programa complementari de foment de l’ocupació local, permetrà a l’Ajuntament de Calella destinar 376.816€ a fomentar l’ocupació de persones aturades i l’activitat econòmica del municipi. Això ens hauria de permetre contractar, en una primera fase, una trentena de persones que començarien a treballar a principis del mes de març.

No és una solució definitiva. Però representa una empenta, una oportunitat per a homes i dones de totes les edats que necessiten demostrar la seva vàlua i els seus coneixements. Una mena de bàlsam que ajuda a superar la xacra que representa l’atur, el costat més fosc de la crisi, capaç de convertir en vulnerable qualsevol persona; qualsevol.

L'hospitalitat generadora de riquesa

Un cop finalitzades les festes nadalenques és hora de parlar de turisme. En primer lloc, perquè el descens de l'activitat productiva d'aquesta indústria en aquestes dates pot permetre a responsables i professionals una perspectiva més adequada. En segon lloc, perquè cal afrontar el reforçament d'una de les activitats econòmiques que té més possibilitats de retornar-nos als nivells de prosperitat i benestar que desitgem.

Tot i la forta competència existent, el turisme és un dels poques activitats que no poden témer la deslocalització, com succeïx amb d'altres activitats industrials. Els atractius físics de casa nostra romanen i, encara que alguns productes turístics estàndards són reproduïbles en d'altres indrets, les platges, les muntanyes, l'arquitectura o l'estil de vida són el nostre patrimoni exclusiu.

Tot i això no poden baixar la guàrdia i hem de millorar la nostra competitivitat. Cal que el nostre turisme guanyi encara més valor afegit en el mercat global i pugui així fer front a destinacions competidores d'arreu del món. Les claus per a millorar aquest valor afegit són la qualitat i l'experiència.

La qualitat es troba en el camí de l'excel·lència en el nostre propi treball turístic. La qualitat d'una destinació poc té a veure amb el turisme de luxe – un segment que cal seguir potenciant – sinó en un conjunt de factors que sovint transcendeixen a les pròpies empreses turístiques. La netedat, la seguretat de les destinacions, el tracte exquisit i competent de professionals, de botiguers, de restauradors i de ciutadans envers als visitants estan a la base de la qualitat d'una destinació.

En aquest camí d'excel·lència cal canviar la mentalitat de la nostra societat cap el turisme. Si em permeteu l'anglicisme, cal transformar la nostra indústria turística en una indústria de l'hospitalitat. Hem d'esdevenir perfectes amfitrions i transformar les estades turístiques en experiències úniques.

L'experiència del visitant és el factor de la nostra fortalesa en competitivitat global. Significa prescripció positiva en el seu entorn, repetició de les seves estades a les nostres destinacions, contribueix de manera decisiva a la desestacionalitació i conté un efecte multiplicador en la promoció turística d'empreses i institucions.

En les mesures de reactivació econòmica i de creació d'ocupació cal tenir molt en compte la indústria de l'hospitalitat. El nou executiu central, per exemple, ha de donar la resposta definitiva al finançament dels municipis turístics, focus de creació de riquesa, ocupació i exportació.

No vull defugir de parlar de la taxa turística i en aquest sentit confio que els grups de treball que s'han creat per part del Govern Català i del sector turístic, trobaran l'equilibri i la mesura equitativa que tots plegats desitgem