El “Camp de Futbol de Mar” i la graderia

Arran de les inquietuds que ha generat la retirada de la graderia del Camp de Futbol de Mar, voldria fer algunes reflexions.

L’any 2012 es porten a terme les obres de remodelació del camp obert de sauló de futbol existent a la façana marítima, al costat de les antigues pistes municipals d’atletisme, amb la implementació de gespa artificial, el tancament perimetral, la instal·lació de noves torres d’enllumenat artificial i la millora d’algunes dependències i la coberta de l’edifici de sales, serveis i vestidors.

Amb això, el camp, amb el nom de “Camp de Futbol de Mar”, assoleix unes dimensions de joc de 95x50 metres i és considerat com un CAM-2, segons la nomenclatura del Pla d’Instal·lacions Esportives de Catalunya del Consell Català de l’Esport.

El nou equipament esportiu, ubicat en un espai adscrit a la Zona Marítimo Terrestre, queda regulat per una concessió administrativa que estableix les condicions i les característiques dels usos i de les instal·lacions que incorpora, tal i com queda reflectit en el conveni establert a l’efecte.

Un dels aspectes d’aquesta concessió estableix la instal·lació d’una petita graderia, que hauria de ser tractada com un element desmuntable, provisional i eventual de temporada, que funcionés quan hi hagués una activitat que la requerís i que fos desmuntada i retirada a la seva finalització, fent-ho així de forma repetida i seqüencial.

És evident la impossibilitat d’atendre aquestes condicions i la petita grada, del tot necessària en una instal·lació esportiva d’aquestes característiques, es tolera i s’admet que es pugui mantenir muntada i operativa durant tota la temporada i també durant el període estiuenc, tot i tractar-se d’un element absolutament provisional.

El creixement de la pràctica esportiva en aquesta instal·lació, precisament gràcies en bona part a les millores realitzades, demana l’ampliació d’aquest espai destinat al públic, per oferir un millor servei i per poder atendre la permanent demanda de moltes persones, molt especialment de gent gran, pares i mares.

S’instal.la una grada més gran, que permet atendre tota aquesta demanda i oferir un millor servei i una imatge acurada, ocupant en part el domini públic de la Zona Marítimo Terrestre i la zona de servitud annexa.

Com ha quedat referit en un paràgraf anterior, aquesta grada i la anterior estan subjectes al compliment de la normativa de la Llei de Costes del govern espanyol, que n’estableix els usos i les condicions d’aquests usos. En el cas que ens ocupa, aquesta normativa es aplicada i se’ns exigeix la retirada immediata de la grada, tal i com correspon a una instal·lació que té el caràcter de provisional.

Es procedeix al desmuntatge, retirada i emmagatzematge de la graderia, donat que l’incompliment del requeriment originaria la immediata suspensió de la concessió administrativa de la totalitat de la instal·lació del “Camp de Futbol de Mar”. No és pertinent desobeir les ordres d’administracions superiors, doncs les conseqüències serien del tot lamentables.

Aprofitant l’aturada de les activitats de competició oficial i dels tornejos, amb la graderia retirada, obeint els requeriments i amb l’estricte compliment de la normativa de la Llei de Costes, l’Equip de Govern està negociant de nou amb els nous governs d’Espanya i de Catalunya la concessió del “Camp de Futbol de Mar” en la seva totalitat, demanant la incorporació d’una grada, inherent a les necessitats d’una instal·lació esportiva com aquesta.

La ciutat de Calella necessita el Camp de Futbol de Mar i l’equip de govern lluitarà per aconseguir una nova concessió administrativa, més favorable, i que contempli totes les necessitats de l’equipament.

Més enllà del turisme de sol i platja

Foto: Fede Cedó, La Vanguardia

Una de les converses més interessants que hom pot tenir en una ciutat turística és aquella en la que els seus veïns expliquen entre bromes i passió com van viure l’arribada i l’evolució d’aquest fenomen que amb els anys s’ha convertit en el principal motor econòmic de Catalunya. Llargues converses que recorden com els avis van posar en marxa un negoci, quasi sense saber-ho, com els fills van veure en aquest negoci una forma de “guanyar-se les garrofes” i com els nets, amb molta més preparació acadèmica, han convertit aquests negocis en referent mundial de la industria del turisme i la restauració.

Vells conceptes com el de “Turisme vacacional” han deixat pas a noves marques com les de “Turisme Esportiu”, “Turisme Familiar” o “Turisme de Salut”, en una categorització a la recerca de l’excel·lència.

Seguir essent referent en un sector tant competitiu, després de més de mig segle, no és una tasca fàcil. Competim amb destinacions molt potents sense perdre de vista el nostre objectiu de captar i mantenir un turisme de qualitat. I, un any més, ho hem aconseguit.

El 2016 Calella va registrar 1.835.537 pernoctacions, un 5,36 % més que el 2015. Prop del 80% d’aquestes pernoctacions han estat de persones vingudes de fora de l’Estat, la qual cosa demostra la bona projecció internacional de la ciutat.

Alemanya ha liderat el ranking de mercats emissors, amb 347.524 pernoctacions, mentre que el turisme provinent de l’Estat espanyol ocupa el segon lloc, amb 304.462 pernoctacions. Els segueixen  Regne Unit i Rússia, amb 238.902 i 196.995 pernoctacions respectivament.

Res es com era, ni res es com serà. El nostre món, és el món. Mirar-se al melic no és una opció. Mirar el món de portes endins no ens farà avançar. N’hi ha prou amb una visita al Museu del Turisme de Calella per adonar-se de com han canviat les coses de d’aquells anys en que els primers turistes van arribar quasi per casualitat.

La Volta Ciclista a Catalunya és a punt de tornar a “aterrar” a Calella, la Setmana Santa és a tocar. Vindrà una nova Ironman, un nou Screamin’ Festival i el Festival Canta al Mar, i tancarem l’estiu amb la Fira, una nova Ironman i l’Oktoberfest. Tenim les eines, tenim les persones, tenim les empreses i tenim una ciutat que te molt més que sol i platja.

Aviat començarà una nova temporada. Estem a punt.

21.124.381,20€ per millorar el dia a dia d e les persones

Ja tenim pressupost. Calella afronta el 2017 amb un pressupost consolidat de 21.124.381,20€. Sempre s’ha dit que l’aprovació del pressupost és el tràmit més important que qualsevol govern ha d’afrontar. És la garantia de poder seguir executant l’obra de govern amb la que ens comprometem en el moment d’assumir les funcions.

Seria un error limitar-nos a interpretar aquest pressupost des de la fredor de les xifres. Un pressupost públic no son simples xifres; son diners que els ciutadans aporten a les arques públiques per garantir el benestar i el progrés de les persones. En som conscients. No és casual que hàgim augmentat la partida destinada a Polítiques Socials en 72.000€ per millorar l’atenció a les persones, amb especial incidència en les atencions assistencials, els Serveis d’Atenció a Domicili, els Serveis Comunitaris i el PADAH (Programa Atenció Domiciliaria Alta Hospitalària), creat recentment. Les actuacions de Protecció i Promoció Social reben un import proper al 1.200.000€. Més d’un milió d’euros destinats, directament, a millorar la vida de les persones que més ho necessiten.

Tampoc hem passat per alt la importància de mantenir la ciutat en bones condicions. L’espai públic on convivim tots els ciutadans rebrà 200.000€, 150.000€ més que l’any passat, que serviran per arranjar carrers com Cervantes, Costa i Fornaguera, Sant Antoni, Bruguera o Plaça Pompeu Fabra, entre d’altres. Fins al 2019, invertirem 600.000€ en seguir fent manteniment de carrers per fer efectiu un autèntic canvi positiu en l’estètica de la nostra ciutat.

Tampoc ens hem oblidat dels espais verds que representen el pulmó de Calella. Destinarem 40.000€ del Parc Dalmau i altres zones enjardinades de la població.

Hem incrementat en 128.000€ la partida destinada al manteniment d’equipaments públics, en 70.000€ el pressupost destinat a garantir la seguretat als nostres carrers i en 45.000€ l’aportació a la promoció de l’economia productiva, incloent des del Mercat Municipal fina a l’Associació de Comerciants de Calella, passant per les accions públiques de dinamització comercial.

Turisme, cultura, comunicació i participació ciutadana rebran 55.000€ més que l’any passat i a recollida de residus i la neteja viària es beneficiaran d’un increment del seu pressupost en 33.000€.

No son xifres fredes, no és un simple pressupost. És el detall de com volem fer del servei a les persones l’eix de la nostra acció de govern assegurant, a l’hora, un espai públic propi d’una ciutat amb voluntat de capitalitat.

La salut de les xarxes socials

El progressiu arrelament de les xarxes socials a les societats del segle XXI ha obligat a reinterpretar la forma en que es difon i es propaga la informació. Diuen que els ciutadans han pres el control de la informació als mitjans tradicionals i que els debats que abans es produïen a les places publiques s’han traslladat a un món virtual accessible per tothom que porti un dispositiu mòbil a la butxaca.

Moviments com el “15M” o les “Primaveres Àrabs” ens han demostrat com poden ser de decisives les xarxes socials per mobilitzar les societats i permetre que se sentin unes veus que, en altres temps, eren emmudides.

Amb permís de les aplicacions de missatgeria instantània com Whatsapp o Telegram, Facebook i Twitter s’han convertit en l’aparador universal de la llibertat d’expressió per excel·lència, a l’hora que han esdevingut el caldo de cultiu per a valents de saló opinadors de tot i experts en res, on les persones de consciencia distreta es creuen amb autoritat per dir el que sigui a qui sigui quan sigui i com sigui. S’ha imposat certa impunitat i barra lliure per dir qualsevol cosa sense analitzar-ne conseqüències.

Veure com un ciutadà anònim en un moment d’inspiració hiperventilada amenaça de mort al president de Catalunya no és de rebut i exigeix que la justícia actuï per determinar els límits de la llibertat d’expressió. Sense dubte estem davant d’actituds molt greus.

Però no son menys greus les actituds d’alguns polítics que, intencionadament o inconscientment, perden de vista les línies que haurien de delimitar el seu discurs “incendiant” les xarxes amb missatges pensants i cuinats en clau partidista.

No es tracta de ser allò que en diuen “políticament correcte”, però si hi ha un col·lectiu a qui se li pot exigir, especialment, el màxim control sobre les paraules, aquests és el col·lectiu que formem aquells que, noblement, hem escollit dedicar-nos a la política. No tot s’hi val, i veure com alguns adversaris polítics fan de la intoxicació una constant, contribueix a potenciar una exaltació estèril que poc ajuda a lluitar contra la ja massa arrelada desafecció dels ciutadans amb la política.

Seria bo que cada vegada siguem més els qui no ens conformem amb seure a veure que passa, i ens aixequem contra els qui fan abús d’una malentesa llibertat d’expressió en benefici dels seus interessos aprofitant la immediatesa i l’efecte multiplicador de les xarxes socials. 

Les CUP; entre l’orgull i la dignitat

Des del moment en que vaig ser escollida diputada sabia que afrontava una etapa de la història de Catalunya en que il·lusió i risc es repartien a parts iguales. El que no em volia creure –per molt que sempre tens la sospita- és que podria arribar a viure moments com els que hem viscut aquest dimecres al Parlament de Catalunya. Que qui et fa la traveta no sigui un partit dels anomenats “unionistes”, sinó que sigui un dels que diuen que aspiren a la independència de Catalunya.

No em podia esborrar del cap aquella imatge del president Mas recollint el seu despatx. Només han passat sis mesos –només sis- del pas al costat de l’home que ens ha portat més lluny en el camí cap allò que en diem Ítaca. Mas va fer un pas al costat per garantir la continuïtat del procés, cedint a les exigències malaltisses de deu diputats, representants de 337.794 electors, -molts dels quals es deuen penedir d’haver-los votat- obsessionats en enviar “a la paperera de la història” el president que, des d’un primer moment, es va posar al costat dels milers i milers de catalans que any rere any han sortit al carrer, cada 11 de setembre, a exigir un estat per Catalunya. El president Mas va acceptar marxar cap a casa després de signar un acord parlamentari amb el grup de la CUP on el primer punt deia: “No votar en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al procés i/o el dret a decidir quan estigui en risc l'esmentada estabilitat”. Aquí ho teniu...

Les CUP van donar suport al pla de govern proposat per Junts pel Sí. Aprovar-lo i després no donar suport als pressupostos que l’han de fer possible, no te sentit més enllà d’un gag de Polònia.

Ens ho imaginàvem, i no ens ho volíem creure. Queden les ganes de seguir treballant per complir el mandat de les urnes del 27 de setembre passat. És hora de ser positius. De veure amb orgull l’encert del president Mas de trobar en l’alcalde de Girona -el presidentPuigdemont- el millor relleu per agafar ferm el timó d’aquesta nau que ens ha de portar a Ítaca. I si s’ha de tornar a votar, que siguin els ciutadans els qui facin una demostració de la més gran decisió assembleària i decideixin amb qui passen comptes, que els catalans tenim paciència, però no ens enganyen dues vegades.

Faig meves les paraules pronunciades pel president del Grup Parlamentari de Junts pel Sí, en Jordi Turull; “President, ens vas apel·lar a tos el dia de la teva  investidura i ens vas dir:  deixeu l’orgull i agafeu la dignitat. Avui, alguns han agafat l’orgull i han deixat la dignitat”.

El #26J suspenem el Tribunal Constitucional

A l’Espanya dels “compiyoguis” on triomfen els missatges curts de l’estil “Luís, se fuerte” i on s’utilitzen eufemismes com “reforma estructural” per referir-se a “l’austericidi”, capbussar-se a les profunditats del complex llenguatge jurídic pot fer enormement difícil prendre consciencia de la gravetat d’algunes accions.

Fa unes setmanes, l’”independent” i “despolititzat” Tribunal Constitucional presidit per un ex-militant del Partit Popular emetia un comunicat amb el següent text:

“El Pleno del Tribunal Constitucional ha estimado parcialmente el recurso del Gobierno de la Nación contra el Decreto-ley de Cataluña 6/2013, de 23 de diciembre, que modificó la Ley 22/2010, de 20 de julio, del Código de Consumo de Cataluña”.

No patiu, us ho tradueixo. El que vol dir és: “No podeu evitar que es talli el subministrament elèctric, l’aigua o el gas a les persones en situació de vulnerabilitat”.

Millor, oi? Doncs així podríem seguir traduint els textos emesos pel TC fins a descobrir que, a petició del govern del Partit Popular, ha rebutjat, tombat, suspès, rebregat i esclafat iniciatives impulsades pel Parlament de Catalunya destinades a millorar al dia a dia dels catalans.

Voleu més exemples de traduccions de contenciosos del TC?

No podeu dir que Catalunya és una nació.

No podeu protegir als ciutadans que hagin estat víctimes d’estafes bancaries.

No podeu aplicar polítiques d’igualtat entre homes i dones.

No podeu decidir quina serà la llengua vehicular dels vostres fills a les escoles catalanes.

No podeu decidir l’hora en que obriran i tancaran les botigues catalanes.

No podeu cobrar un impost als propietaris de pisos buits per recaptar diners i destinar-los a lloguers socials.

No podeu cobrar un impost als bancs pels dipòsits que hi tinguin les grans fortunes.

No podeu cobrar un impost a les operadores d’Internet per recollir diners que després destinareu a protegir la industria cultural catalana.

No podeu cobrar un impost a les centrals nuclears per recaptar diners que després destinareu a fer polítiques de protecció del medi ambient.

No podeu organitzar el territori català per decidir quins pobles poden ser municipis i quins no.

No podeu convocar consultes populars ni referèndums, ni que sigui de forma democràtica.

No podeu demanar al Síndic de Greuges que investigui possibles casos de tortura.

No podeu crear una Agencia Tributària que gestioni els impostos que paguin els catalans.

No podeu tenir contacte directe amb altres estats ni tenir un conseller d’afers exteriors.

No podeu prohibir el “fraking” com a forma de buscar gas rebentant el subsòl català.

El vostre Parlament no pot fer declaracions on s’expressi quin tipus de país voleu pel futur ni crear una comissió amb aquest objecte.

Així s’entén millor, oi? A mesura que escric, puc sentir bullir la sang del lector. Ho deixaré aquí, tot i que n’hi ha més.

Permeteu-me que us faci una proposta molt seriosa: El dia 26 de juny, suspenem, nosaltres, el Tribunal Constitucional. Fem-ho de la única forma que no ens poden frenar (no serà perquè no ho hagin intentat); votant!

No és un simple canvi de guinguetes

El dimarts 16 d’abril del 1991, molts vàrem quedar sorpresos per les imatges d’excavadores enderrocant les guinguetes de la Barceloneta en aplicació de la Llei de Costes que feia inviable l’existència d’aquelles construccions que, fins a aquell moment, van ser escenari d’excepció de bona part de la vida social de la Barcelona de la transició i que, per sempre més, han estat presents a la memòria de tots. Allò era el preludi del que, setmanes després, passaria a moltes platges del litoral català.

Recordo com el recent proclamat alcalde de Calella aquell any, en Joaquim Rey, no va tenir ni temps de posar ordre al seu despatx quan li van comunicar la presencia, a la platja de la ciutat, de la maquinaria que faria passar a la història les guinguetes que van ser testimonis del naixement del fenomen del turisme a Calella i on tots els calellencs havíem tingut l’oportunitat de gaudir d’una bona paella a prop del mar.

En un temps record, es van encarregar noves construccions que complissin amb les exigències de la Llei de Costes d’aquell moment i que, fins l’estiu passat, van caracteritzar l’”skyline” de la platja de Calella que ha fet la volta al món. Han passat 24 anys, que aviat es diu.

Tocava una renovació a fons. N’he estat conscient des de fa molt temps. Però la indefinició del Ministeri sobre allò que podíem fer i el que no a la nostra platja, no ens ha permès posar fil a l’agulla fins a la tardor del 2014. Teníem els deures fets. Sabíem el que volíem fer, però un retard en reglament de la nova Llei de Costes, ens ha impedit avançar.

Aclarits els dubtes, i sense massa temps per treballar, el govern municipal que presideixo es va posar a treballar de valent per impulsar el disseny i construcció d’unes noves guinguetes que, mantenint la imatge que ha caracteritzat el litoral calellenc durant l’últim quart de segle, donés un impuls definitiu a un dels espais més estimats per tots i sobre el qual, paradoxalment, no hi tenim massa competències. Som on som, i mana qui mana.

No és un simple canvi de guinguetes, és un canvi de concepte. Un valor segur. A un bon emprenedor no li ha de fer por una concessió de 15 anys. No estem davant d’una renovació d’any a any. Estem convençuts que proporcionalment surt més a compte que quan era per a períodes de 6 mesos amb característiques ben diferents; 1.200 metres quadrats de serveis amb 180 dies, davant de 1.100 metres quadrats de serveis durant els 365 dies de l’any.

Al final d’aquest 2016 podrem valorar, amb major coneixement de causa, quin ha estat el resultat d’aquest canvi de model. Mentrestant, és important no especular ni prejutjar uns serveis que encara no han començat a “caminar”.

Estem davant d’un canvi de model que marcarà una important diferència, també, en platges properes. Un model que, estic segura, ens permetrà situar-nos a la primera divisió de la restauració de platja durant –i això és importantíssim- els 365 dies de l’any, i això no és poca cosa. Disfrutem-ho!

#CalellaEsMesNeta

Ser alcaldessa implica, entre moltes altres coses, assistir i presidir molts actes de diversos tipus, entre els quals hi ha els de presentació pública de serveis i recursos per a una gestió més eficient de la ciutat. Aquest és el cas de l’acte que, divendres passat, va servir per presentar la nova flota de maquinària de recollida de residus i neteja de Calella.

Aquest no va ser un acte públic més. Per a mi, aquest acte va tenir una simbologia molt especial. Igual que molts de vosaltres, soc conscient de que els serveis de neteja d’un municipi son dels més importants que ha de gestionar un Ajuntament –si no el que més-, un fet que pren especial rellevància en poblacions com Calella, que durant un bon grapat de mesos veu com la seva població augmenta de forma considerable, arribant-se a multiplicar per tres. Això te la seva inevitable repercussió en la gestió dels residus. Som una població que no arriba als 20.000 habitants, que ha d’estar preparada per donar serveis a un turisme que suposa 1.900.000 pernoctacions cada any i, creieu-me quan us dic que això no és gens fàcil.

La neteja d’una ciutat és, segurament, una d’aquelles matèries en les quals costa més satisfer a tothom, per molt que des dels ajuntaments fem tot el que estigui a les nostres mans per millorar-la cada dia. Calella, per la seva condició de ciutat turística, veu com les dificultats per donar un servei al gust de tots son especialment complexes. Però la dificultat, en si mateixa, ha de ser un repte que hem d’afrontar amb ganes i amb decisió.

El mes de maig de l’any passat, l’Ajuntament de Calella va signar un nou contracte  amb la UTE Urbaser/Arca del Maresme. Vàrem deixar escrit, negre sobre blanc, com volíem que fos el sistema de gestió i recollida de residus de Calella. El procés ha estat més llarg per la complexitat en el procés de producció de la nova maquinaria i per la singularitat d’alguns dels nous mitjans, les noves metodologies a aplicar, com la instal·lació de contenidors mòbils que substitueixen la recollida porta a porta, i la incorporació de les tecnologies de la informació que han de permetre que tots i cadascun dels ciutadans es converteixin en part activa en els processos per tenir Calella endreçada i neta. Un cop vistos els resultats, estic en disposició d’afirmar que aquesta és una d’aquelles ocasions en que l’espera val la pena.

La nova flota incorpora una furgoneta més amb aigua calenta a pressió, un camió de 3500 kg per a recollir estris i bosses al carrer, dos tricicles elèctrics i 4 contenidors mòbils. A més, s’han substituït les màquines més antigues per noves màquines més modernes i eficients, com és el cas de la renovació de dos escombradores, així com els vehicles elèctrics, que milloren la sostenibilitat.

A banda dels equipaments tècnics, s’han incrementat els efectius, especialment a les tardes amb, allargant el servei pròrroga de servei fins a les onze de la nit en temporada alta. A més, per millorar la recollida de material que no es pot dipositar als contenidors, es desdoblarà el servei de deixalleria mòbil que fins ara era de cinc tardes a la setmana i, a partir d’ara, s’incrementa els matins de dilluns a dissabte.

Aviat es renovaran tots els contenidors de superfície i es continuaran posant tancaments per a embellir els nuclis de contenidors i se seguirà treballant per soterrar més nuclis de contenidors.

Però per molt que s’incrementi la presencia de treballadors de la neteja al carrer, és difícil estar a tot arreu. Aquí és on entra la col·laboració de tots i cadascun dels ciutadans que, a través d’una aplicació mòbil –disponible per a dispositius Apple i Android- podran alertar, a temps real, de qualsevol incidència a la via pública, tant si és de neteja com de qualsevol altra tipus. N’hi haurà prou amb fer una fotografia de la incidència i enviar-la als serveis municipals per què aquests es posin en marxa de manera immediata.

Cada any destinem 2.300.000€ a neteja, però tots els recursos son insuficients quan es tracta de lluitar contra l’incivisme.

Tenim les eines. Ara només ens cal la implicació de tots els ciutadans perquè Calella llueixi com es mereix.

Vull agrair els esforços de l’empresa concessionària del serveis i, especialment, a tots els treballadors que cada dia demostren una gran implicació durant els mesos que han passat des de la signatura del nou contracte de neteja i la renovació i l’ampliació de la flota.

Tots ens hi hem de posar de valent. Només així serem capaços de sortir-nos-en.