Des del moment en que vaig ser escollida
diputada sabia que afrontava una etapa de la història de Catalunya en que
il·lusió i risc es repartien a parts iguales. El que no em volia creure –per
molt que sempre tens la sospita- és que podria arribar a viure moments com els
que hem viscut aquest dimecres al Parlament de Catalunya. Que qui et fa la
traveta no sigui un partit dels anomenats “unionistes”, sinó que sigui un dels
que diuen que aspiren a la independència de Catalunya.
No em podia esborrar del cap aquella imatge
del president Mas recollint el seu despatx. Només han passat sis mesos –només
sis- del pas al costat de l’home que ens ha portat més lluny en el camí cap
allò que en diem Ítaca. Mas va fer un pas al costat per garantir la continuïtat
del procés, cedint a les exigències malaltisses de deu diputats, representants
de 337.794 electors, -molts dels quals es deuen penedir d’haver-los votat-
obsessionats en enviar “a la paperera de la història” el president que, des
d’un primer moment, es va posar al costat dels milers i milers de catalans que
any rere any han sortit al carrer, cada 11 de setembre, a exigir un estat per
Catalunya. El president Mas va acceptar marxar cap a casa després de signar un
acord parlamentari amb el grup de la CUP on el primer punt deia: “No votar en
cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al procés i/o
el dret a decidir quan estigui en risc l'esmentada estabilitat”. Aquí ho
teniu...
Les CUP van donar suport al pla de govern
proposat per Junts pel Sí. Aprovar-lo i després no donar suport als
pressupostos que l’han de fer possible, no te sentit més enllà d’un gag de Polònia.
Ens ho imaginàvem, i no ens ho volíem
creure. Queden les ganes de seguir treballant per complir el mandat de les
urnes del 27 de setembre passat. És hora de ser positius. De veure amb orgull
l’encert del president Mas de trobar en l’alcalde de Girona -el presidentPuigdemont- el millor relleu per agafar ferm el timó d’aquesta nau que ens ha
de portar a Ítaca. I si s’ha de tornar a votar, que siguin els ciutadans els
qui facin una demostració de la més gran decisió assembleària i decideixin amb
qui passen comptes, que els catalans tenim paciència, però no ens enganyen dues
vegades.
Faig meves les paraules pronunciades pel
president del Grup Parlamentari de Junts pel Sí, en Jordi Turull; “President, ens vas apel·lar a tos el dia
de la teva investidura i ens vas dir: deixeu l’orgull i agafeu la
dignitat. Avui, alguns han agafat l’orgull i han deixat la dignitat”.