La Troica de Rajoy

Se que és fàcil que el lector pugui pensar que m’he venut l’enteniment si sento enveja per un país que el món situa al llindar de l’abisme, amb l’atur per sobre del 25%, la prima de risc a 1.753 punts i un “corralito” que limita la disposició d’efectiu a 60€ per dia. Que se li pot envejar a un país sotmès a aquest panorama? Doncs, d’entrada, la capacitat de negociar de tu a tu amb les autoritats europees, per no parlar de la possibilitat d’organitzar un referèndum en qüestió de dies. S’ha de ser català per entendre-ho...

El govern grec acusa la “Troica” i les seves severes mesures d’austeritat de la situació a la que es veu abocat el país, amb un deute difícil de tornar i amb exigències constants per part dels homes de negre, com si allò que ara en diuen “les institucions” els hagués girat l’esquena. I ves per on que aquí és quan comencem a trobar semblances amb la situació que vivim els catalans.

Des del 2011, l’Estat espanyol ha paralitzat totes les relacions bilaterals Estat-Generalitat, fent-se el sord davant les reiterades mobilitzacions amb les que els catalans hem dit que ja n’hi havia prou. Sentim al president Rajoy referir-se a Grècia tot dient “una cosa es ser solidario y otra cosa es ser solidario a cambio de nada”, mentre comprovem com Catalunya és la tercera comunitat d’Espanya en aportar recursos tributaris i la desena en recursos per capita rebuts.

Hem vist com des de “les institucions” s’ha qüestionat de dalt a baix la decisió del govern grec de convocar un referèndum per conèixer l’opinió dels seus ciutadans, si fa o no fa, com l’Estat espanyol intenta espantar als catalans de les conseqüències d’una sortida de Catalunya d’Espanya –allò de “vagar por el interespacio”- fins al punt de prohibir una consulta no vinculant mesos després d’haver-se celebrat.

Hem vist com, per evitar l’ofec econòmic a que l’Estat sotmet Catalunya i per compensar en la mesura que sigui possible els efectes d’un dèficit fiscal endèmic, el govern de la Generalitat ha intentat impulsar mesures com l’impost sobre els dipòsits a les entitats de crèdit, l’energia nuclear o l’euro per recepta, mesures que han estat portades als tribunals de forma sistemàtica per l’Estat, com el peu que enfonsa el cap de qui intenta agafar aire mentre s’ofega. I és que cap país del món pot aguantar 25 anys suportant, de mitjana, un dèficit fiscal equivalent al 8% del seu PIB.

Observo Grècia i veig un país amb enormes dificultats. Però els envejo la sobirania per tractar de tu a tu a les institucions i la capacitat per convocar un referèndum per saber que pensen els seus ciutadans.

Catalunya també te la seva Troica. La nostra Troica són el govern espanyol, el TC i el dèficit fiscal.

Publicat a Tribuna.cat

Intervenció al Ple d’investidura

Us adjunto el text integre de la meva intervenció al Ple d’investidura del dissabte 13 de juny.

Bon dia a tothom, Sra. Gómez, Sr. Torres, Sr. Catà, Sr. Pérez, Sr. Tejada, senyores regidores, senyors regidors, amics , amigues, poble de Calella.

Voldria fer un recordatori i agraïment als regidors i regidores d’aquesta darrera legislatura que ara ja no ens acompanyen en aquesta nova etapa parlo de : Xavier Pedemonte, Montserrat Cordón, Josep M. Juhé, Emili Pérez, Loida Serrano, Montserrat Mas, Lidia Font i Miquel Campoy i agrair-los-hi molt sincerament tot el treball i temps esmerçat des de diferents posicions però en defensa de la nostra població. Hem compartit esforços, projectes , moltes gràcies per tot.

Ara fa 4 anys vaig tenir l’honor de ser escollida per primer cop Alcaldessa d’aquesta magnífica Ciutat que és Calella, ja vaig dir-ho llavors que no hi ha tasca més digna en la vida política que servir a la gent del teu poble, de la teva Ciutat.

Aquests darrers 4 anys han estat dels més apassionants de la meva vida, tenir la responsabilitat de la governança de la comunitat a la qual pertanys és quelcom únic,  i  ho hem fet amb grans dosi d’il·lusió, d’esforç i de treball constant, sabem que no tenim temps amables ni pel context econòmic ni per la nostra condició de polítics, en vaig fer referència en l’anterior parlament d’investidura però vull insistir en aquest aspecte.

Vull reivindicar i posar en valor el compromís per part de totes les persones que avui formen part d’aquest Plenari, tots i cadascú d’elles i d’ells han renunciat a quedar-se a casa o donar l’esquena a la situació difícil que estem vivint, ans el contrari, amb la seva fortalesa moral i ideològica s’han compromès a treballar per una Ciutat, per una societat millor. És aquesta noblesa de l’acció política que vull remarcar , en un dia com avui, i en aquest lloc (el plenari) que és la casa del poble, la casa de la democràcia.

M’agradaria que aquest mandat que tenim tots i que s’inicia avui , fos marcat (malgrat els temps convulsos) per les idees, pels valors, per les actituds en positiu. No política de confrontació sistemàtica, no dogmatismes que l’únic que plantegen és el pensament únic, sinó política constructiva, política en positiu, tal  com no dubto que faran tots els representants dels diferents grups municipals avui representats.

Tenim molts reptes i moltes esperances dipositades en el futur de la nostra societat. La presa de consciència com a poble per parts molt àmplies de la nostra societat està provocant una autèntica revolució. La ciutadania ens vol organitzar sota paràmetres i sistemes de govern nous, més propers a la realitat, més lliures i més justos. Tenim el repte d’avançar i treballar plegats en la construcció d’aquesta consciència de llibertat i de nous sistemes de participació i de presa de decisions.

Soc plenament conscient que estem abocats no a una època de canvis sinó un canvi d’època , i un Canvi d'Època són paraules majors; ens convida a prendre consciència de la gran oportunitat i gran responsabilitat que tots tenim de dissenyar els fonaments del pont que cal construir entre l’antic i el nou paradigma, per tal que les futures generacions puguin viure una realitat en què el Progrés i l’Excel·lència vagin de la mà de més consciència col·lectiva  i de més qualitat humana i això ho hem de fer allunyant el ressentiment que proclama l’antiga política del sectarisme o dogmatisme .

Manllevo unes paraules de l’escriptor portuguès  José Saramago “Mai una generació havia tingut tanta responsabilitat sobre ella mateixa i sobre el seu futur com la generació actual “. Fem-ho possible doncs !!!

Estic convençuda que  més enllà dels acords per formar un govern sòlid podem trobar molts punts en cada una de la resta de les diferents forces polítiques, estaré/estarem a disposició sempre d’esmerçar el màxim de treball per aconseguir un consens gran en tots els temes que afectin a la Ciutat, com ho hem fet en aquesta darrera legislatura . Vull recordar que el 87% dels temes que han anat al plenari s’han aprovat per unanimitat. Cregui’m si els dic, i ho he demostrar en el passat que on hi hagi bones idees , no hi haurà fronteres.  Aquesta seguirà sent la nostra prioritat, la nostra actitud, la nostra manera de fer.

L’esforç, la responsabilitat , la dedicació constant amb la il·lusió permanent de veure realitat allò per què lluitem seguirà sent una constant. Picasso deia que “quan arribi la inspiració que m’agafi treballant” , doncs crec que és una expressió que identifica molt el tarannà d’aquests 4 anys passats i  que mantindrem intacta.

Us vàrem dir que faríem el màxim per impulsar una economia productiva  garantia d’una Ciutat d’oportunitats , som conscients que la conjuntura econòmica global no ha estat bona i tot indica que encara costarà poder empènyer amb major força una activitat econòmica més consolidada però també és ben cert que malgrat aquest context, hem treballat perquè aquesta Ciutat d’oportunitats a què sovint faig referència sigui amfitriona – com així ha estat-  d’esdeveniments importants, aquest resultat d’èxit  és la confirmació que hem de seguir treballant per fer d’aquestes esdeveniments una garantia de progrés i de millora del nostre estat del Benestar . L’atur que encara tenim ens exigeix a no baixar la guàrdia, hi lluitarem amb tota la nostra força.

La política social que hem garantit aquest temps és una mostra que per a nosaltres no hi ha progrés si aquest no va acompanyat de suport i de polítiques de protecció per als més vulnerables. Cap circumstància personal o familiar  difícil  sense atendre, són els nostres valors, és el nostre esperit, no entenem una altra manera d’assumir la responsabilitat de governar.

L’ajuntament que  lidero entén que un Estat del Benestar que pretengui realment esdevenir sòlid, hauria de fonamentar-se especialment en dos pilars:

Prosperitat . Pensada en clau de Bé comú i de Sentit de Comunitat

Benestar. Pensat com a Benestar integral. Societat amb riquesa personal i material

Un altre eix important que hem lluitat i que seguirem esmerçant-nos al màxim és un govern municipal en el qual  la transparència sigui un tret destacat del nostre fer de cada dia i així ha estat, 98 punts sobre 100, segons les ràtios oficials, ho millorarem, però també estarem disposats a compartir treball ( amb el desig de fer-ho el millor possible ) amb totes aquelles propostes que ens vinguin de forces polítiques amb voluntat real  de fer feina plegats . Hi serem, hi ajudarem, hi posarem tots els instruments necessaris .

Ahir va començar la nostra festa major de Sant Quirze i Santa Julita i que s’allargarà fins el proper dimarts. Estem per tant immersos en dies de celebració col·lectiva. La coincidència de la constitució del nou ajuntament com a resultat d’unes eleccions municipals democràtiques de les més plurals i diverses de la nostra història, no deixa de ser un acte més de celebració ciutadana. Un acte més de participació i de reivindicació com a societat lliure i participativa.

En tot aquest procés la cultura (per nosaltres ha estat i és molt important i llurs manifestacions festives en són una eina identitària de primera) perquè és allò que ens fa singulars, La singularitat es converteix en una peça clau per al manteniment de la identitat.

La identitat nacional comença per la identitat local, La identitat nacional és la suma d’identitats locals legitimades per la voluntat popular i avalades per les tradicions.

I de manera voluntària he volgut relligar , Festa Major, Tradicions i identitats per parlar també del País, del qual ens sentim fortament lligats amb sentiment i compromesos amb el seu futur, perquè Catalunya neix des de cada municipi .

Cal recordar les paraules i el  mestratge de Prat de la Riba quan deia : “Tenir els ajuntaments és també tenir Catalunya. Renovar la idea de les corporacions municipals , deslliurar-les de l’esclavitud de la vella política, fer-hi arribar la primavera de la nostra renaixença que vivifica i fecunda i regenera, és renovar i deslliurar i fecundar tot Catalunya “. Em faig meves aquestes paraules de Prat de la Riba .

Catalunya reclama una nova manera de fer política; els nous actors polítics i l’esclat de moviments socials que debaten sobre un nou país, ho demostren. L’ Ajuntament que assumeixo entén i pren la responsabilitat i l’oportunitat que té davant del Canvi d’Era en què ens trobem i de la demanda social d’un nou model d’Estat per al nostre País I ho fa amb la Confiança de saber que si tots hem estat en el passat Cocreadors de la Ciutat, del País i de la humanitat que coneixem, també podem ser en el present Cocreadors d’una Ciutat, d’un País, i d’una comunitat molt millor

L’Ajuntament de Calella contribuirà en la nova manera de progressar que la ciutadania reclama,  que no ho dubti ningú.

Sabem que la nostra tasca requereix mirar el futur en positiu , lluitar per fer les coses millor i treballar dur cada dia. Treballem-ho des de tots, fem-ho d’aquella manera que faci que les generacions futures,  quan pensin en prosperitat i esperança, pensin en la feina que vàrem fer entre tots nosaltres.

Calella, s’ho mereix.

Moltes gràcies.

Treballant per a tothom i, primer, Calella

La mateixa nit del recompte electoral, el llenguatge no verbal de tots els que hem estat candidats ja deixa entreveure la predisposició de cadascun a dialogar, pactar, fer govern o oposició. I en aquest sentit, Calella no és una excepció.

La tradició em feia responsable, com a candidata de la llista més votada, d’iniciar el diàleg amb tots aquells que volguessin parlar per trobar –o no...- vies d’entesa cap a governs sòlids. No són temps de confrontació. Són temps de col·laboració. De ma estesa a tots aquells que ens vulguin acompanyar, d’una manera o altra, en el mandat que comença el 13 de juny.

Amb ERC compartim la manera de fer en projectes específics i, especialment, el compromís de País. Amb les CUP compartim la voluntat de seguir millorant els processos de participació. Hi treballarem plegats, n’estic segura. Amb el PP ens trobarem –segur- en diversos projectes específics de ciutat, tot i que el model de País ens separa, i molt. Amb IC-V ha estat difícil. Hem topat amb un discurs propi de la “vella política”, la del frontisme, dels “bons i els dolents”. No és una actitud positiva per fer avançar la ciutat.

Amb el PSC tot ha estat molt més fàcil. Ja fa dues legislatures que compartim el relat de ciutat. Hem endegat projectes sobre la base de la coherència. Hem trobat agraïment i compromís. Hem sabut trobar punts de coincidència a l’hora que hem respectat els espais que cadascú necessita preservar.

Aquest dimarts, amb el futur tinent d’alcalde, Josep Torres, hem signat l’acord que permetrà que CiU i PSC compartim els pròxims quatre anys de govern a Calella. Un document que posa negre sobre blanc tot allò en el que ens comprometem a treballar plegats i -no menys important- allò en el que ens donarem plena independència i llibertat d’actuació; qualsevol qüestió que impliqui posicionar-se sobre el debat sobiranista.

Volem governar, a ple rendiment, des del minut 0.

Guanyar uns quants, o guanyar tots?

Per a mi, la nit del 24 de maig va ser una nit molt especial. Vaig voler deixar la fredor de les xifres per agrair l’escalf i el suport de les 2.708 persones que van mostrar el seu suport a la feina feta per la gent de CiU de Calella, donant-nos l’oportunitat de seguir treballant per a tothom. No és fàcil, en el context actual, revalidar la confiança dels ciutadans en unes eleccions. Fer-ho doblant el resultat del segon partit en nombre de vots i quadruplicant al tercer, és la millor recompensa als quatre anys de treball del meu equip.

Després de quinze dies llargs de campanya amb els nervis i la il·lusió a flor de pell, diumenge passat no es va acabar res, sinó que va començar un nou període per arremangar-se i tornar a la feina amb decisió, afrontant quatre anys més de treball i esforç per Calella.

És amb el pas de les hores que es pren consciència de la realitat. La sensació de veure’ns guanyadors d’unes eleccions, podent mantenir la mateixa presencia al Ple Municipal, es difícilment descriptible amb paraules. Però cal posar-hi serenor, estendre la ma i seguir obrint les portes del consens. Els temps de les majories absolutes ha marxat per no tornar. Només cal que fem un cop d’ull als resultats de bona part dels 947 municipis de Catalunya.

Els ciutadans han parlat. Ara ens toca a nosaltres escoltar. Els calellencs han dit que volen seguir pel camí iniciat pel govern que he presidit durant els últims quatre anys. Però també han dit que volen un Ajuntament de marcat perfil sobiranista que continuï tenint com a prioritat l’estat del benestar i les persones. Altres lectures, serien intencionadament partidistes.

Ara toca mostrar la nostra capacitat d’aprofitar la pluralitat i la diversitat i de deixar de banda el dogmatisme ideològic, per trobar els punts en comú amb totes les forces polítiques que garanteixin justícia i prosperitat i no serem nosaltres qui posem pals a les rodes.

En aquests moments ja he contactat amb la resta de forces polítiques per veure'ns en els propers dies i contrastar projectes i model de ciutat, per definir el full de ruta que reculli -en allò que compartim- el màxim d'acord entre el màxim de partits.

Necessitem afrontar amb garanties quatre anys que marcaran de forma decisiva el futur de Calella, i de Catalunya.

Moltes gràcies, i molta sort!

Hi ha vegades en que hom te la sensació d’estar vivint allò que en diuen un “deja vu”, i una d’aquestes ocasions és el període electoral. Quinze dies poden no ser res, o poden ser molt llargs quan cada dia sembla una setmana. Sentireu dir que és molt cansat, i és veritat, però no hi ha cansament més agraït que el que produeix dedicar hores i hores a escoltar i parlar amb tantes i tantes persones.

I arribarà diumenge i sortirem a votar i algú parlarà de la festa de la democràcia, i en acabar el dia comptarem els vots d’un en un i descobrirem com serà el Ple Municipal del pròxim mandat. Crits, emocions, llàgrimes, alegria i decepció es combinaran a cada racó on els partits hagin situat les seves seus electorals. I cada candidat esperarà nerviós l’arribada d’alguna càmera per treure de la butxaca el paper on porta anotades les declaracions que farà, en funció del resultat. En mig de l’ordenat desordre propi d’una campanya electoral, en el fons, tot sembla que funcioni com una previsible màquina de precisió.

Escric aquestes ratlles quan falten hores perquè acabi la campanya. I ho faig ara, perquè no vull que les meves paraules puguin ser atribuïdes als sentiments del moment del recompte.

Vull agrair l’escalf rebut de tantes i tantes persones durant tots aquests dies de campanya. Als ànims que m’heu donat, a les felicitacions per la feina feta i també, es clar, les observacions que m’heu fet per millorar algunes coses.

A la gent que m’ha acompanyat. La que es veu i la que no es veu. I, sobretot, a la meva família, que sembla com si s’hagués acostumat a viure constantment amb la incertesa de no saber quan podrem compartir una estona sense que res interrompi una conversa.

Aquest diumenge, els partits que es presenten a les eleccions guanyaran més o menys regidors. Calella, en canvi, ha de guanyar el seu futur.

Moltes gràcies, i molta sort!

No son unes municipals més, però son unes municipals

Trec temps d’on costa trobar-ne per escriure quatre ratlles en ple epicentre de la campanya. Son dies d’activitat intensa en que les hores duren menys i els candidats aprofitem per fer arribar el nostre missatge a uns ciutadans que diumenge que ve veuran com tornen les urnes.

Una campanya electoral és un temps de promeses, si, però no es prometre tot. Per a alguns, aquests son dies d’imaginar i fer imaginar una ciutat ideal amb projectes poc fonamentats, d’aquells que “queden be”, presentats en condicional, amb allò de “sempre que sigui viable”. Les persones que m’acompanyen i jo mateixa, preferim les promeses realistes, fetes sobre l’aval de quatre anys de govern en que hem sabut demostrar que som gent de paraula.

Encara no ha acabat la campanya electoral i ja podem demostrar que complim les promeses. Ja fa algunes setmanes que vàrem assumir públicament el compromís de fer una campanya austera. No podia ser d’una altra manera. Molts dels nostres adversaris varen aplaudir la iniciativa, només faltaria. Però res mes.

Des de CiU ens vàrem comprometre a no penjar cap banderola als fenals i a no col·locar més de quatre pancartes a tota la ciutat. No cal més. Calella és una ciutat petita, no cal empaperar-la de fotografies de persones que ja som conegudes per la majoria dels ciutadans. Al cap i a la fi, l’autentica campanya es fa a peu de carrer, parlant amb les persones.

Heu fet un tomb per la ciutat aquests dies? Us heu fixat en la propaganda electoral? No cal que us digui res més. Ho vàrem dir, i ho hem fet. Som gent de paraula que vol seguir governant la ciutat com ho hem fet durant aquests darrers quatre anys. Decidits a afrontar, des de Calella, uns anys que seran decisius pel futur de Catalunya.

Ens hem fet un tip de sentir que aquestes eleccions municipals seran una mena de primera volta de les catalanes del 27S. Jo no ho diria exactament així. Son un pas, una fase més d’un procés que finalitzarà quan els ciutadans puguin decidir com volen construir un país nou. Un país nou que començarem a construir el 24 de maig, des de la base, des dels fonaments de Catalunya, des dels municipis. Aquestes eleccions municipals no son unes eleccions municipals més, però son unes eleccions municipals.