Hi ha vegades en que hom te la sensació d’estar vivint allò que en
diuen un “deja vu”, i una d’aquestes ocasions és el període electoral. Quinze
dies poden no ser res, o poden ser molt llargs quan cada dia sembla una
setmana. Sentireu dir que és molt cansat, i és veritat, però no hi ha cansament
més agraït que el que produeix dedicar hores i hores a escoltar i parlar amb tantes i tantes persones.
I arribarà diumenge i sortirem a votar i algú parlarà de la festa de la
democràcia, i en acabar el dia comptarem els vots d’un en un i descobrirem com
serà el Ple Municipal del pròxim mandat. Crits, emocions, llàgrimes, alegria i
decepció es combinaran a cada racó on els partits hagin situat les seves seus
electorals. I cada candidat esperarà nerviós l’arribada d’alguna càmera per
treure de la butxaca el paper on porta anotades les declaracions que farà, en
funció del resultat. En mig de l’ordenat desordre propi d’una campanya
electoral, en el fons, tot sembla que funcioni com una previsible màquina de
precisió.
Escric aquestes ratlles quan falten hores perquè acabi la campanya. I
ho faig ara, perquè no vull que les meves paraules puguin ser atribuïdes als
sentiments del moment del recompte.
Vull agrair l’escalf rebut de tantes i tantes persones durant tots
aquests dies de campanya. Als ànims que m’heu donat, a les felicitacions per la
feina feta i també, es clar, les observacions que m’heu fet per millorar
algunes coses.
A la gent que m’ha acompanyat. La que es veu i la que no es veu. I,
sobretot, a la meva família, que sembla com si s’hagués acostumat a viure
constantment amb la incertesa de no saber quan podrem compartir una estona
sense que res interrompi una conversa.
Aquest diumenge, els partits que es presenten a les eleccions guanyaran
més o menys regidors. Calella, en canvi, ha de guanyar el seu futur.
Moltes gràcies, i molta sort!