Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #pobresa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #pobresa. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de febrer del 2015

Convertir “actius immobiliaris” en llars, és possible




La crisi que castiga la nostra societat des de fa ja massa anys ens ha mostrat la seva cruesa en diversitat de cares. Però estic segura que coincidireu amb mi en que una de les més dures és la que ens mostra famílies senceres expulsades de les seves llars, en molts casos, per una mala jugada de la vida.

Tots tenim alguna imatge al cap que ens ha colpit fins a extrems inexplicables. Persones que gaudien d’una vida “normal” i que, de la nit al dia, es veuen obligades a agafar les seves pertinences i abandonar la llar on han crescut, sovint, diverses generacions.

La Constitució ens garanteix el dret a un habitatge digne, un dret que s’esvaeix com el fum quan el pitjor dels mals moments truca a la porta.

Voler combatre aquest drama social amb les eines de que disposen els ajuntaments ens pot recordar aquella lluita contra molins de vent tot i que, personalment, prefereixo comparar-la amb la lluita entre David i Goliat. Perquè és amb enginy i destresa com l’administració més propera al ciutadà planta cara, des de l’àmbit local, a un problema que esdevé global.

A Calella ens hi hem posat de valent i, treballant colze a colze amb entitats com la Fundació Habitat Solidari, impulsada per Càrites, hem sabut fer equip per donar un cop de ma a aquells que més ho necessiten.

Avui, estem gestionant 39 habitatges de lloguer social vinculats a la Borsa de Inclusió del Govern de Catalunya amb qui, a més, el 2014 hem gestionat el lloguer de 3 habitatges fent de intermediaris  entre propietaris i llogaters, confeccionant els contractes i tramitant les possibles ajudes.

Des de la Borsa de Mediació local també s’han tramitat 132 ajuts al lloguer (82 per renovació d’antics perceptors i 50 per a nous perceptors) i 62 Ajuts d’urgència especial per a 56 persones aturades i 6 per ajuts a persones que no poden fer front als seus deutes.   

Des de l’Àrea de Política Social de l’Ajuntament treballen per fer el seguiment de les necessitats de lloguer social i estan en alerta constant davant de possibles accions a realitzar. L’any 2014 han ates fins a 16 demandes d’ajut per situacions de risc de desnonament d eles quals 10 han estat resoltes i la resta estan en tràmit. S’han gestionat ajuts per a persones amb dificultats per pagar, puntualment, el lloguer dels seus habitatges.

En col·laboració amb la Fundació Habitat, hem negociat acords amb propietaris d’habitatges en mal estat de conservació i sense cèdula d’habitabilitat per aconseguir gestionar i finançar la reforma d’aquests immobles a canvi d’obtenir un preu de lloguer social per allotjar famílies necessitades. L’any que hem deixat enrere, hem reformat i posat a lloguer social dos habitatges. Gràcies al suport de la Diputació de Barcelona i a un conveni signat amb la Corporació de Salut del Maresme i La Selva, hem pogut disposar d’un habitatge que també ha estat incorporat a la bossa d’immobles de lloguer social. I l’Àrea de Territori de l’Ajuntament de Calella s’ha personat en tres causes judicials tramitades per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat per tal d’aconseguir posar en regim de lloguer social, habitatges de persones que han mort intestades.

Hem vetllat per ajudar als joves a accedir a una vivenda i ens hem submergit en el complex entramat legal en que es troben aquells pisos propietat d’entitats bancaries que l’esclat de la bombolla immobiliària ha deixat acabats i desocupats per trobar formules que permetin omplir de vida aquestes vivendes buides. No és una tasca fàcil. La col·laboració, moltes vegades, és pràcticament inexistent, però no ens rendim, i ja hem aconseguit alguns fruits positius.

Resta molta feina per fer, no ens quedarem aquí. Afrontem aquest 2015 amb determinació per seguir convertint “actius immobiliaris, en llars.

dijous, 4 de desembre del 2014

M’agrada el Nadal



Sortir al carrer, aquests dies, porta implícit sentir a flor de pell la proximitat del Nadal.

Llums i guarniments anuncien l’arribada d’unes dates que, alguns, veuen amb els mals ulls del consumisme però que, d’altres, els més romàntics, veiem com uns dies per posar el comptador a zero i deixar-nos portar per les emocions. Son dies en que prenen un significat especial termes com ara família, amistat, amor... i solidaritat.

Potser és aquesta misteriosa màgia amb que ens sedueix el Nadal la que fa que tots plegats descobrim que no costa tant d’obrir els ulls i mirar, cara a cara, a una realitat sovint incòmode, i prendre la iniciativa per fer, entre tots, un mon una mica millor.

Costa descriure el que sento quan en entrar en un supermercat veig els voluntaris del Gran Recapta, atrafegats, bosses en ma, convidant tothom que entra a aportar un paquet d’arròs, de llegums... qualsevol cosa que serveixi per tornar el Nadal a aquells a qui, en una mala passada, la vida els hi ha intentat arrabassar.

Costa descriure el que sento quan veig treballar els organitzadors del “Vi per Vida”, que transformen un tast de vi en l’arma necessària per guanyar una altra batalla en la guerra contra al càncer.

Costa explicar el que sento quan veig la feina dels organitzadors de la festa del voluntariat, entestats a conscienciar-nos de la importància de dedicar una part del nostre temps a treballar per fer la vida més fàcil a aquells a qui els sobren les dificultats.

No és fàcil dir el que sento quan veig tot un país treballant a l’hora per fer gran una edició més de La Marató que, aquest any, ens recorda que la peça més important de la maquina més perfecte, el nostre cor, també pot fallar.

Iniciatives com aquestes i tantes altres que se succeeixen al llarg de l’any, ens mostren la millor cara d’una societat corresponsable, d’un país imparable... Solidaritat, voluntariat, conscienciació social...  Accions que serveixen per dir a aquells que més ho necessiten “som aquí, no esteu sols”.


M’agrada el Nadal, i m’agrada formar part d’aquest país.

dimarts, 28 d’octubre del 2014

On son els límits de la dignitat política?



Just abans de seure a taula per gaudir del dinar familiar propi dels diumenges llegeixo un teletip de l’agencia Europa Press que és capaç d’espatllar la més esperada de les reunions familiars.

En ell diu que el govern espanyol ha gastat 14.500 euros en traslladar Mariano Rajoy i alguns dels seus col·laboradors, amb un avió militar, a un congrés del Partit Popular europeu a Dublín.

L’impacte del titular no és el fet en si. Malauradament, no és res nou. Tots recordem com Rajoy va criticar per activa i per passiva que Jose Luis Rodríguez Zapatero utilitzés avions de l’exercit per assistir a mítings de campanya del PSOE. El que resulta més indignant d’aquest titular és pensar a quantes famílies vulnerables s’hauria pogut ajudar, amb aquests diners, a pagar el rebut elèctric o del gas, ara que l’hivern es començarà a fer notar, i just la setmana en que hem sabut que el Tribunal Constitucional (aquell vell conegut dels catalans) ha admès a tràmit el recurs presentat pel govern espanyol contra el decret llei de la Generalitat de Catalunya per lluitar contra la pobresa energètica, dictant-ne la suspensió temporal per un termini màxim de cinc mesos. Vaja, el que dura l’hivern.

Davant d’actituds com aquesta, es fa difícil no sentir una desagradable impotència en veure que encara hi ha qui no ha entès el missatge d’una ciutadania que dia rere dia ens mostra la seva desafecció amb la política. Continuen sense entendre res.

Entenc que des del despatx de Moncloa hi ha coses que queden molt lluny, però us puc assegurar que des que va començar aquesta maleïda crisi que sembla no tenir fi, les persones que hem estat designades per servir als ciutadans des de la primera fila, des dels ajuntaments, hem estat testimonis directes de com desenes, centenars de famílies, veuen com arribar a final de mes és converteix en una autentica travessa del desert. Persones que fa uns mesos es guanyaven la vida amb una feina que ja no tenen, fan mans i mànigues per vestir-se, pagar l’escola, els rebuts del corrent i el gas i, si pot ser, tenir un plat a taula.

Els governs no tenen poders sobrenaturals per solucionar aquestes situacions de soca-rel, però si que tenen l’obligació de gestionar el país buscant solucions, potser no definitives, però solucions, al cap i a la fi.

El govern de Catalunya va impulsar aquesta iniciativa per lluitar contra el que s’ha anomenat “pobresa energètica” per impedir el tall del subministrament elèctric i del gas a les famílies vulnerables durant l'hivern. Ara, Madrid diu que aquesta llei envaeix competències de l’Estat i, el que és pitjor -agafeu-vos que venen corbes-, suposa una discriminació respecte a ciutadans d'altres autonomies. És a dir, si els ciutadans de la resta de l’estat passen fred, els catalans també. Tant se val si el seu govern, el govern de Catalunya, fa mans i mànigues per trobar solucions.

Una cosa és impugnar una consulta sobiranista, i l’altra és impedir que el Govern de Catalunya ajudi als seus ciutadans més vulnerables i que estan en el llindar de la pobresa. On són els límits de la dignitat política?


Només una dada; l’any passat, més de 500 famílies catalanes (famílies que no disposaven de targetes opaques) van poder escalfar les seves llars gràcies a aquesta llei.