Just abans de seure
a taula per gaudir del dinar familiar propi dels diumenges llegeixo un teletip
de l’agencia Europa Press que és capaç d’espatllar la més esperada de les
reunions familiars.
En ell diu que el
govern espanyol ha gastat 14.500 euros en traslladar Mariano Rajoy i alguns
dels seus col·laboradors, amb un avió militar, a un congrés del Partit Popular
europeu a Dublín.
L’impacte del
titular no és el fet en si. Malauradament, no és res nou. Tots recordem com
Rajoy va criticar per activa i per passiva que Jose Luis Rodríguez Zapatero
utilitzés avions de l’exercit per assistir a mítings de campanya del PSOE. El
que resulta més indignant d’aquest titular és pensar a quantes famílies
vulnerables s’hauria pogut ajudar, amb aquests diners, a pagar el rebut elèctric
o del gas, ara que l’hivern es començarà a fer notar, i just la setmana en que
hem sabut que el Tribunal Constitucional (aquell
vell conegut dels catalans) ha admès a tràmit el recurs presentat pel govern
espanyol contra el decret llei de la Generalitat de Catalunya per lluitar
contra la pobresa energètica, dictant-ne la suspensió temporal per un termini
màxim de cinc mesos. Vaja, el que dura l’hivern.
Davant d’actituds
com aquesta, es fa difícil no sentir una desagradable impotència en veure que
encara hi ha qui no ha entès el missatge d’una ciutadania que dia rere dia ens
mostra la seva desafecció amb la política. Continuen sense entendre res.
Entenc que des del
despatx de Moncloa hi ha coses que queden molt lluny, però us puc assegurar que
des que va començar aquesta maleïda crisi que sembla no tenir fi, les persones
que hem estat designades per servir als ciutadans des de la primera fila, des
dels ajuntaments, hem estat testimonis directes de com desenes, centenars de famílies,
veuen com arribar a final de mes és converteix en una autentica travessa del
desert. Persones que fa uns mesos es guanyaven la vida amb una feina que ja no
tenen, fan mans i mànigues per vestir-se, pagar l’escola, els rebuts del
corrent i el gas i, si pot ser, tenir un plat a taula.
Els governs no tenen
poders sobrenaturals per solucionar aquestes situacions de soca-rel, però si
que tenen l’obligació de gestionar el país buscant solucions, potser no
definitives, però solucions, al cap i a la fi.
El
govern de Catalunya va impulsar aquesta iniciativa per lluitar contra el que
s’ha anomenat “pobresa energètica” per impedir el tall del subministrament elèctric
i del gas a les famílies vulnerables durant l'hivern. Ara, Madrid diu que
aquesta llei envaeix competències de l’Estat i, el que és pitjor -agafeu-vos
que venen corbes-, suposa una discriminació respecte a ciutadans d'altres
autonomies. És a dir, si els ciutadans de la resta de l’estat passen fred, els
catalans també. Tant se val si el seu govern, el govern de Catalunya, fa mans i
mànigues per trobar solucions.
Una cosa és impugnar
una consulta sobiranista, i l’altra és impedir que el Govern de Catalunya ajudi
als seus ciutadans més vulnerables i que estan
en el llindar de la pobresa. On són els límits de la dignitat política?
Només
una dada; l’any passat, més de 500 famílies catalanes (famílies que no
disposaven de targetes opaques) van poder escalfar les seves llars gràcies a
aquesta llei.