Més de 900 Ajuntaments,
37 consells comarcals i les 4 diputacions del nostre país, el dissabte 4
d’octubre, vam mostrar al món, davant del president Mas i des del Palau de la
Generalitat, la radicalitat democràtica que impera a Catalunya a favor de la consulta
el 9 de novembre, davant la por de la democràcia de Rajoy.
Des de l’àmbit local, en
un clam unànime, totes les institucions vam defensar el dret a votar dels
nostres ciutadans. Els Ajuntaments ens vam manifestar a favor de la consulta a
través de mocions en les quals ens comprometem no només a donar suport a la
consulta, sinó a posar tots els recursos necessaris perquè aquesta sigui
possible i fer una crida a la participació. Hi pot haver major expressió de
democràcia pura? No tenim cap problema a marcar el camí cap a la llibertat,
perquè votar i facilitar la consulta és democràcia, és construir, no és trencar
amb res, només amb l’immobilisme.
Volem garantir els drets
dels nostres ciutadans, ja que la suspensió de la consulta per part del Govern
espanyol i del Tribunal Constitucional (TC) vulnera aquests drets, garantits
per l’ordenament jurídic internacional. Catalunya és una nació i com a tal té
dret a decidir el seu futur. Per això volem votar en llibertat amb tota la
radicalitat democràtica que ens permet la llei.
Les alcaldesses i els
alcaldes de Catalunya ja hem assolit acords que compleixen el decret de
convocatòria de la consulta. No s’atura res. Seguirem fins el 9N.
Llanos de Luna
Em costa haver d’admetre
que no em sorprèn veure com, davant de demostracions de radicalitat democràtica
com la protagonitzada pel món municipal, l’Estat s’entesta a mantenir-se
immòbil en la seva una actitud, situant-se a l’extrem contrari al de David
Cameron, que va trobar en la democràcia la raó per autoritzar el referèndum a
Escòcia.
Una mostra recent la
trobem en la carta que la delegada del Govern espanyol a Catalunya, María de
los Llanos de Luna, ha adreçat aquesta setmana a secretaris i interventors dels
ajuntaments catalans, amb què els convida a “complir les resolucions judicials
i a col·laborar en la seva execució” en qualitat –diu Llanos de Luna- del
“poder públic” que representen. Un text a mig camí del reconeixement de la seva
tasca i de l’amenaça de prendre represàlies si no fan les coses com a “ella” li
agrada.
Poder públic. Sí, ho heu
llegit bé. La delegada del Govern espanyol a Catalunya considera els
funcionaris de l’Estat a Catalunya representants del poder públic, per damunt
de les persones escollides democràticament a les urnes, les mateixes que ara
ens impedeixen posar.
Tal com va dir Lluís
Llach, “vam girar full temps ha, i alguns s’entesten a llegir encara la mateixa
plana”.