ISRAEL I PALESTINA , MASSA CONFUSIÓ I MANIPULACIÓ

Els fets de la franja de Gaza d’aquest dies no ens poden deixar indiferents. La mort de massa població civil, masses nens, masses dones i homes innocents, no ens pot deixar indiferents.

Les postures que veiem a molts i diversos àmbits, partits, espais d’0pinió , etc., són molt parcials, molt poc objectius. Busquen les justificacions a la setmana passada.

Hamas trenca la treva el passat 19 de desembre i va iniciar el llançament de míssils de manera indiscriminada. No podem oblidar però el bloqueig de la franja durant més d’un any. No podem oblidar els atemptats suïcides indiscriminats de palestins contra els israelians. No podem oblidar el mur, No podem oblidar tants morts a banda i banda .

A partir d’un inici conflictiu, els actors del conflicte, els subjectes principals, jueus i palestins, han jugat més a una estratègia de tensió que a posicions que cerquin la pau, la distensió, la comprensió de l’altre. Tots han volgut guanyar massa sovint per deu a zero. I això en política i en general a la vida és una mala posició. Sempre cal deixar una sortida digna al teu enemic, si no, arrisques a tenir enemic per tota la vida.

I això és el que està passant allà. Hamas vol guanyar 10 a 0. (Israel ha de desaparèixer). Israel per la seva part,respon amb una contundència total, desmesurada al meu entendre. Les dues són opcions absolutament impossibles de comprendre des de l’òptica dels que creiem que una altra sortida és possible.

El mon islàmic en general, més que no pas els seus governs, veuen el tema com una gran injustícia. Si aquí afegim que les Nacions Unides són incapaços de posar-se d’acord en una resolució conjunta de comdemna a la situació actual, encara agreuja molt més tot plegat.

Mentre descric aquestes impressions, rebo una nota de premsa a on es fa ressó de la comunicació que ha emès l’ambaixada d’Israel , la qual fa avinent que “ Efectius de l’Exèrcit de Defensa d’Israel han estat atacats amb bombes de morter des de l’Escola de la ONU a Jabalya i que l’Exèrcit Israelià ha tornat el foc al lloc d’orígen de l’atac “ Sí això és cert , quí manipula més als civils i especialment a les criatures ???.....

No vull anar en contra de ningú, però tot plegat m’incomòde enormement. Estic parlant de raons humanitàries a banda i banda i percebo massa confusió i manipulació.

Cal cercar urgentment noves fórmules, més ètiques i sinceres per totes les parts, i més equitatives d’entrada per les poblacions civils que pateixen els problemes de manera més inhumana.

L’EFECTE OBAMA

Que les darreres eleccions americanes han estat - pel seu resultat- una fita històrica als EE.UU és evident però també és cert que no és únicament el que representa pel seu color, sinó tot aquest nou estil de fer política: directe, pròxim, desprenent il.lusió i passió en el seu compromís amb el País.

Jo personalment sempre vaig preferir Hillary Clinton, a la seva condició de dona, se li afegia una gran preparació política , que al meu entendre, la feia més preparada per l’endemà mateix de les eleccions.

He de reconèixer però que la capacitat del lideratge d’Obama ha generat en política, quelcom molt difícil trobar-lo en aquest àmbit que és ESPERANÇA. Per damunt de tot jo crec que aquest sentiment d’Esperança pel Futur , és el primer objectiu que aconsegueix ja molt a l’inici de la seva cursa electoral.

És evident que l’era Bush havia deixat una insatisfacció i infelicitat a la majoria de la societat americana que Barack Obama ha sapigut canalitzar . El “ Yes, we can” “ Sí, podem “ és el recurs emocional que molt intel.ligentment es va dissenyar i que crec que ha estat cabdal en tota aquesta onada que ha esdevingut en un autèntic moviment de compromís a la figura d’Obama.

Més enllà de la superació de les barreres racials que representa aquesta victòria , crec que cal interpretar-la també com el de la revalorització de la política, és a dir el creure per part dels votants , que el futur no és un regal , sinó una conquesta.

He de reconèixer que em va emocionar, especialment, veure com plorava de felicitat el mossèn Jesse Jackson , suposo que era el seu homenatge a Martin Luther King , al qual ell havia col.laborat estretament.

Obama té grans reptes a resoldre ( 2 guerres, guantánamo , i una crisi financera i econòmica molt important ) però també es veritat que té una enorme autoritat moral per prendre decisions difícils i començar a gestionar el futur d’aquesta potència mundial que tant ens repercuteix a la resta del món.

Desitjo que les expectatives tant enormes que ha generat , pugui anar-les complint tot aportant estabilitat econòmica i política al món, que prou que ho necessita.
Molta Sort ¡¡¡¡