En
el anterior diari, comentava que l'aeroport del Prat tindrà una
gestió autònoma i amb una majoria catalana en el consell rector. És
un èxit indubtable del conjunt de la societat catalana que ha sabut
mantenir-se ferma entorn d'un projecte comú. Aquesta és la nostra
fortalesa i així ens llaurem el futur. No ha estat fàcil, com no ho
és res important de debò, però sabíem el que volíem i estavem
d'acord en el camí a seguir. L'aeroport del Prat no tindrà cap
altra servitud que els interessos de Catalunya.
Lamentablement
aquesta mateixa unitat en la societat catalana és difícil trobar-la
en el conjunt dels partits polítics i és per això que molts
projectes no aconsegueixen reeixir. Hi ha els que supediten els
interessos dels catalans a les estratègies del partits estatals; amb
tanta mala fortuna que el de casa sempre són els darrers de la cua.
Despleguen un seguit d'excuses que coneixem a bastament per dilatar
en el temps la consecució del nostres objectius. D'altres es
conformen amb els grans titulars i les atzagaiades, que trempen la
seva militància i poca cosa més.
La
nostra experiència confirma que res no és impossible en política
si els projectes s'aborden de manera serena, responsable i amb un
profund sentit de país.