Plantant cara a l’atur

Ja fa setmanes que sentim parlar de recuperació. Diuen, aquells que hi entenen, que la crisi enfila la recta final. Tots estem expectants a veure quan aquest efecte es notarà al dia a dia de les persones “normals”. Mentre això no passi, les xifres d’atur continuen provocant calfreds a tot aquell que troba el valor per dedicar-hi uns minuts.

Catalunya: 575.948 aturats. Barcelona: 422.935, Maresme: 36.133, Calella:1.587.

És important no oblidar que darrere d’aquestes xifres, hi ha persones. Només hi ha una cosa pitjor que comprovar aquests números; acostumar-se a la seva fredor.

Sempre he cregut que la millor política social que aquella que és capaç de generar llocs de treball.

Aquesta setmana hem sabut que la Diputació de Barcelona, a través del Programa complementari de foment de l’ocupació local, permetrà a l’Ajuntament de Calella destinar 376.816€ a fomentar l’ocupació de persones aturades i l’activitat econòmica del municipi. Això ens hauria de permetre contractar, en una primera fase, una trentena de persones que començarien a treballar a principis del mes de març.

No és una solució definitiva. Però representa una empenta, una oportunitat per a homes i dones de totes les edats que necessiten demostrar la seva vàlua i els seus coneixements. Una mena de bàlsam que ajuda a superar la xacra que representa l’atur, el costat més fosc de la crisi, capaç de convertir en vulnerable qualsevol persona; qualsevol.

Contra la desafecció, transparència

Des de fa un temps, transparència i desafecció han esdevingut paraules associades a l’hora de definir el moment polític actual. És evident que el pitjor que es pot fer davant de situacions com aquesta és quedar-se de braços creuats com qui espera que passi la tempesta.

Es responsabilitat d’aquells que hem estat escollits per representar la ciutadania, treballar per escurçar la distancia entre allò que en diuen “classe política” i els ciutadans que han dipositat en les urnes l’esperança de comptar amb gestors eficaços, eficients i honestos. Una tasca que no es pot limitar a les bones paraules, carregades de bones intencions, sinó que requereix que tots plegats fem un gest decidit i ferm per aconseguir la màxima transparència de les administracions.

És cert que l’actualitat informativa, servida a cop de titular, sovint dificulta la visibilitat de les bones accions –que hi son- de polítics compromesos amb una vocació sovint mal interpretada. És per això que ara, més que mai, aquells que estem al capdavant d’alguna administració, hem d’obrir portes i finestres per evitar, tant com sigui possible, qualsevol ombra de dubte.

Des de la perspectiva nacional, els catalans tenim l’orgull de comptar amb el govern autonòmic més transparent de l’Estat espanyol, segons l’organització no governamental “Transparència Internacional Espanya”, la mateixa organització sota la lupa de la qual vàrem posar l’Ajuntament de Calella, ara fa uns mesos. Però no ens hem volgut aturar aquí.

La setmana que ara s’acaba, la mateixa setmana en que el Parlament de Catalunya ha ultimat els darrers detalls de la futura Llei de Transparència, a l’Ajuntament de Calella hem rebut la visita del Síndic de Greuges amb l’objectiu de signar un conveni que permetrà programar visites periòdiques del personal de la institució per assessorar i atendre les queixes i reclamacions dels calellencs i elaborar un informe anual en què es farà un seguiment de les preocupacions i queixes que se'ls hagin fet arribar. Aquest informe es presentarà en seu plenària i podrà ser debatut entre tots els grups municipals, amb la possibilitat que hi assisteixi el mateix Síndic.

Al Grup Municipal de Convergència i Unió (CiU) pensem que la transparència és garantia de responsabilitat, que la desconfiança democràtica pot ser bona si serveix per millorar i garantir els drets dels ciutadans, que una administració forta necessita dotar-se de tots els instruments necessaris en marxa i que hem de respondre al compromís moral i de mètode.

Fem la feina amb el convenciment de que, per damunt de tot, cal ser útils a la ciutadania i estic convençuda que aquest conveni és un pas més en la direcció correcte.

MÉS DE 600 PERSONES EN L'ACTE DE CARLES CORDÓN ORGANITZAT PER "FÒRUM CIUTADÀ"

MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER LA VOSTRA ASSISTÈNCIA

Doctor Carles Cordón

Ara fa uns 2 anys varem iniciar el Forum Ciutadà, amb la pretensió de ser un espai de diàleg i participació fora de les agendes electorals i de les dinàmiques partidistes. Cada any hem intentat portar un personatge de nivell. Ara en Carles Cordón.

Va ser a principis d’enguany que per mitjà dels seus familiars varem començar a intercanviar comunicacions via e-mail amb en Carles.

Un dia va manifestar-me la seva voluntat de trobar-nos. Ho varem fer aquesta primavera a Madrid. Varem poder dinar amb certa tranquil·litat i em va manifestar la seva voluntat de fer una conferència a Calella sobre el seu tema: EL CANCER.

Va ser un dinar molt agradable, on vaig poder descobrir un Carles Cordón que volia tornar i retornar a la seva ciutat els primers ensenyaments que hi va rebre. Calella per ell, encara forma part del seu imaginari íntim, vivencial. No és solament el lloc de residència de la seva família, germana, cosines, etc. No, Calella és per Carles Cordón un punt de referència vital. En aquest dinar em va fer confessions molt personals vinculades a la nostra ciutat.

Vaig descobrir un savi. Una persona culta, molt implicada en el nostre món, i amb una visió de les coses molt més transversal del que pot semblar la seva extraordinària especialització.

Mentre escric aquestes ratlles i amb la memòria molt recent de la pèrdua de Vicent Ferrer, no puc deixar de pensar en quin luxe per Catalunya poder comptar amb persones com ells. Quin luxe també per Calella.

I quin luxe per nosaltres que ell i algun amic i company d’universitat com l’economista Xavier Sala i Martín (l’home de les americanes) vulguin estar aquí per compartir amb nosaltres una bona part del seus coneixements.

Gràcies i Fins divendres!